K asen?
Publicat: 19 ago. 2015, 23:31
Bé, l'altre dia estava passejant alegrement pel carrer quan em vaig trobar una moneda de 15 cèntims i clar jo em vaig sorprendre, ja que la gent no acostuma a perdre els diners. Em sentia molt afortunat per tot plegat així que la vaig recollir rapidament per si un cas i tot seguit la vaig guardar a la meva cartera. Després d'això vaig seguir amb el meu viatge, i caminant sense rumb pels carrers de Lleida vaig acabar topant amb una botiga de gelats, no ús mentiré, era la millor botiga de gelats que mai havia vist, tenien 2 gustos a escollir, gust de xocolata i gust a algo marro que no és xocolata. Aquí va arribar el dilema, un gelat extra gegant costava 14,5 cèntims i malauradament només tenia aquella moneda que m'havia trobat, NOMÉS PODIA COMPRAR UN!!!! DECISIONES, DECISIONES, DECISIONES!!!!! Finalment, com us podeu imaginar vaig triar a comprar el vaixell, a tothom li agraden els vaixells, i tot seguit el vaig portar arrossegant fins al mar on vaig embarcar. Després de 19 anys de travessia sense menjar i aigua vaig aterrar a una illa plena de micos i una mandarina parlant. Semblava que portaven en guerra durant 14564 segons i jo no podia quedar-me mirant mentre es vessava més sang i suc de mandarina. Així que vaig observar assegut mentre la mandarina destruïa els micos un per un i finalment es banyava amb la seva sang. Després d'alimentar-se dels seus cadàvers, la mandarina va venir fent saltets cap a mi i em va dir: "La vida és com un gran arc de Sant Martí" que això en mandarina vol dir: "Ets un home molt atractiu i elegant, voldria vostè contraure matrimoni amb mi ara mateix?". Evidentment vaig dir que si, i vam viure els millors 10 minuts de les nostres vides, vaig donar a llum a quatre fills: En Jofre, en Pau i la Marta els tres eren una viva imatge de la seva mare, però després va arribar en Guillem... En Guillem era una taronja, i això només podia significar una cosa, que encara quedava un mico viu a l'illa i havia utilitzat el seu chakra per mutar el meu fill durant l'embaràs. Havia de salvar als meus fills i a la meva dona d'aquesta criatura forjada en maldat pura, així que vaig córrer cap a ells i me'ls vaig menjar. Aixafat pel pes de la culpa vaig saltar al mar i vaig deixar que els meus pecats m'arrosseguessin cap a les profunditats, lentament tot s'anava tornant fosc, cada cop més fosc.... I així és com vaig trobar aquest fòrum!