Benvinguda: desitjant trobar-vos.
Publicat: 07 abr. 2022, 16:21
Hola!
La meva presència a Tadaima respon a la cerca d'una comunitat interessada en intercanviar opinions i debatre per enriquir-nos mútuament en matèria de manga i anime, en especial en català. Recalcar que tinc especial predilecció pel consum d'aquests productes en la nostra llengua, si bé, per contra, això m'ha comportat desconèixer amb escreix tot el material que no ha arribat en el nostre país.
Pertanyo a la generació de 'One Piece', sèrie amb la qual vaig créixer i la qual he anat reprenent al llarg de la meva vida, després de cada emissió per la televisió pública catalana. Fins fa uns anys, aquesta la considerava la meva obra preferida. Ara bé, la autoimposició com a exercici lúdic -i friki- de visualitzar la major part de sèries anime emeses en català des de la dècada del 1980, m'ha permès ampliar les mires. Amb aquest recorregut, he descobert obres magnífiques, entre les quals ressalto 'Maison Ikkoku', de Rumiko Takahashi, i 'Cinturó Negre', de Naoki Urasawa. Ambdues, és possible identificar-les dins el gènere seinen, en què es narra de manera deliciosa la transició de la joventut a l'edat adulta amb la intromissió de les responsabilitats i la pressió social, però també de la modificació de les preferències, els comportaments i els gustos personals. Probablement, la meva situació vital és la principal responsable a l'hora de prioritzat altres gèneres per sobre del tan popular shonen.
Ara bé, que no se'm mal interpreti; prioritzar no significa descartar ni prescindir. El shonen continua present a la meva vida, sobretot entre les meves mans. Deixant de banda l'anime, en el cas del manga, aquest respon al gènere que més he llegit, massa sovint influït per les emissions de la televisió -el que en diuen l'efecte rebot-. La tan enyorada Glénat pertany a la meva editorial preferida, de la qual he llegit un bon grapat de les obres que va llançar: 'Ikkyu', 'Inu Yasha', 'Lamu', 'Naruto', 'Ranma', 'Yu Yu Hakusho', etc. Ara bé, tampoc faig el lleig a la resta d'editorials, de les quals he gaudit d'obres com 'Akira', 'Bola de Drac', 'Dr. Slump' o 'Full Metal Alchemist'.
Des d'una òptica més acadèmica, també vull ressaltar la meva afició pels estudis que aborden el manga i l'anime. D'entre els pocs que s'han publicat a l'Estat, vull ressaltar l'aportació de José Andrés Santiago amb 'Manga. El Cuadro Flotante De La Viñeta Japonesa'. El llibre, resultat de la seva tesi doctoral, repassa els orígens del manga i la seva evolució fins a l'actualitat, presentant-nos els gèneres en què es divideix o algunes de les obres crucials, les quals van marcar un abans i un després. Si teniu interès en conèixer una mica més sobre el bast món del manga, no tingueu cap dubte que aquesta és l'obra idònia. Altres estudis interessants, són els que envolten les pel·lícules de Ghibli, de les quals també tinc predilecció i de les que se n'ha escrit bastant.
Per acabar, desitjo que la descoberta de Taidama sigui una experiència enriquidora, un espai en què compartir el fervor cap el manga i l'anime que ens uneix.
Us llegeixo.
Fins ara!
La meva presència a Tadaima respon a la cerca d'una comunitat interessada en intercanviar opinions i debatre per enriquir-nos mútuament en matèria de manga i anime, en especial en català. Recalcar que tinc especial predilecció pel consum d'aquests productes en la nostra llengua, si bé, per contra, això m'ha comportat desconèixer amb escreix tot el material que no ha arribat en el nostre país.
Pertanyo a la generació de 'One Piece', sèrie amb la qual vaig créixer i la qual he anat reprenent al llarg de la meva vida, després de cada emissió per la televisió pública catalana. Fins fa uns anys, aquesta la considerava la meva obra preferida. Ara bé, la autoimposició com a exercici lúdic -i friki- de visualitzar la major part de sèries anime emeses en català des de la dècada del 1980, m'ha permès ampliar les mires. Amb aquest recorregut, he descobert obres magnífiques, entre les quals ressalto 'Maison Ikkoku', de Rumiko Takahashi, i 'Cinturó Negre', de Naoki Urasawa. Ambdues, és possible identificar-les dins el gènere seinen, en què es narra de manera deliciosa la transició de la joventut a l'edat adulta amb la intromissió de les responsabilitats i la pressió social, però també de la modificació de les preferències, els comportaments i els gustos personals. Probablement, la meva situació vital és la principal responsable a l'hora de prioritzat altres gèneres per sobre del tan popular shonen.
Ara bé, que no se'm mal interpreti; prioritzar no significa descartar ni prescindir. El shonen continua present a la meva vida, sobretot entre les meves mans. Deixant de banda l'anime, en el cas del manga, aquest respon al gènere que més he llegit, massa sovint influït per les emissions de la televisió -el que en diuen l'efecte rebot-. La tan enyorada Glénat pertany a la meva editorial preferida, de la qual he llegit un bon grapat de les obres que va llançar: 'Ikkyu', 'Inu Yasha', 'Lamu', 'Naruto', 'Ranma', 'Yu Yu Hakusho', etc. Ara bé, tampoc faig el lleig a la resta d'editorials, de les quals he gaudit d'obres com 'Akira', 'Bola de Drac', 'Dr. Slump' o 'Full Metal Alchemist'.
Des d'una òptica més acadèmica, també vull ressaltar la meva afició pels estudis que aborden el manga i l'anime. D'entre els pocs que s'han publicat a l'Estat, vull ressaltar l'aportació de José Andrés Santiago amb 'Manga. El Cuadro Flotante De La Viñeta Japonesa'. El llibre, resultat de la seva tesi doctoral, repassa els orígens del manga i la seva evolució fins a l'actualitat, presentant-nos els gèneres en què es divideix o algunes de les obres crucials, les quals van marcar un abans i un després. Si teniu interès en conèixer una mica més sobre el bast món del manga, no tingueu cap dubte que aquesta és l'obra idònia. Altres estudis interessants, són els que envolten les pel·lícules de Ghibli, de les quals també tinc predilecció i de les que se n'ha escrit bastant.
Per acabar, desitjo que la descoberta de Taidama sigui una experiència enriquidora, un espai en què compartir el fervor cap el manga i l'anime que ens uneix.
Us llegeixo.
Fins ara!