Tadaima: anime en català, manga, el Japó i més!

Corre el 1778, i un escriptor català, de fama moderada, està acabant la seva última novel·la, quan decideix que, l'última pàgina, ja la podrà escriure demà, que ara toca anar a dormir. Però no! Quan surt el sol, Sunifred està dormint còmodament en un hotel de Tokyo, el 2023. Mira al seu voltant, i tot i que no havia vist mai un Kanji, és capaç d'entendre'ls. S'aixeca del llit, i obre la cortina. No fa gaire que ha sortit el sol, que es pot veure entre els alts edificis un cartell gegant de la Hatsune Miku.
En Sunifred, perplex, troba en la Miku una espurna d'inspiració, i decideix que amb l'ajuda de la seva nova musa podrà acabar la novel·la.

Surt de l'habitació i baixa fins al primer replà, on confús, no sap si seguir les escales o la porta amb cartell de neó "planta 2". S'obre la porta de l'ascensor i sent una veu que demana:

— Pugeu o baixeu?

En Sunifred no s'esperava un catalanoparlant amb cara asiàtica. «Dec estar somiant», va pensar.

— Baixo...

Va pujar a aquella andròmina estreta que, en moure's, va fer que perdés l'equilibri i caigué a sobre d'aquell home.

— Di-disculpeu... — i en Sunifred sortí corrents cap a fora.

Aquell incident li havia fet doki doki el cor, però la seva musa Miku l'estava esperant. Se sentia com a una novel·la de misteri, de les barates de cinc iens que ningú no volia perquè la portada era lletja.

Sortí de la recepció sense dir ni adeu per cercar la inspiració. On la trobaria? A aquest barri amb alts

Corre el 1778, i un escriptor català, de fama moderada, està acabant la seva última novel·la, quan decideix que, l'última pàgina, ja la podrà escriure demà, que ara toca anar a dormir. Però no! Quan surt el sol, Sunifred està dormint còmodament en un hotel de Tokyo, el 2023. Mira al seu voltant, i tot i que no havia vist mai un Kanji, és capaç d'entendre'ls. S'aixeca del llit, i obre la cortina. No fa gaire que ha sortit el sol, que es pot veure entre els alts edificis un cartell gegant de la Hatsune Miku.
En Sunifred, perplex, troba en la Miku una espurna d'inspiració, i decideix que amb l'ajuda de la seva nova musa podrà acabar la novel·la.

Surt de l'habitació i baixa fins al primer replà, on confús, no sap si seguir les escales o la porta amb cartell de neó "planta 2". S'obre la porta de l'ascensor i sent una veu que demana:

— Pugeu o baixeu?

En Sunifred no s'esperava un catalanoparlant amb cara asiàtica. «Dec estar somiant», va pensar.

— Baixo...

Va pujar a aquella andròmina estreta que, en moure's, va fer que perdés l'equilibri i caigué a sobre d'aquell home.

— Di-disculpeu... — i en Sunifred sortí corrents cap a fora.

Aquell incident li havia fet doki doki el cor, però la seva musa Miku l'estava esperant. Se sentia com a una novel·la de misteri, de les barates de cinc iens que ningú no volia perquè la portada era lletja.

Sortí de la recepció sense dir ni adeu per cercar la inspiració. On la trobaria? A aquest barri amb alts edificis i cartells de neó? Comença a correr per la ciutat quan de sobte veu els seus cabells verds. Davant...

Corre el 1778, i un escriptor català, de fama moderada, està acabant la seva última novel·la, quan decideix que, l'última pàgina, ja la podrà escriure demà, que ara toca anar a dormir. Però no! Quan surt el sol, Sunifred està dormint còmodament en un hotel de Tokyo, el 2023. Mira al seu voltant, i tot i que no havia vist mai un Kanji, és capaç d'entendre'ls. S'aixeca del llit, i obre la cortina. No fa gaire que ha sortit el sol, que es pot veure entre els alts edificis un cartell gegant de la Hatsune Miku.
En Sunifred, perplex, troba en la Miku una espurna d'inspiració, i decideix que amb l'ajuda de la seva nova musa podrà acabar la novel·la.

Surt de l'habitació i baixa fins al primer replà, on confús, no sap si seguir les escales o la porta amb cartell de neó "planta 2". S'obre la porta de l'ascensor i sent una veu que demana:

— Pugeu o baixeu?

En Sunifred no s'esperava un catalanoparlant amb cara asiàtica. «Dec estar somiant», va pensar.

— Baixo...

Va pujar a aquella andròmina estreta que, en moure's, va fer que perdés l'equilibri i caigué a sobre d'aquell home.

— Di-disculpeu... — i en Sunifred sortí corrents cap a fora.

Aquell incident li havia fet doki doki el cor, però la seva musa Miku l'estava esperant. Se sentia com a una novel·la de misteri, de les barates de cinc iens que ningú no volia perquè la portada era lletja.

Sortí de la recepció sense dir ni adeu per cercar la inspiració. On la trobaria? A aquest barri amb alts edificis i cartells de neó? Comença a córrer per la ciutat quan de sobte veu els seus cabells verds. Davant aquella màquina de pachinko va sentir la inspiració i va fer servir una moneda que tenia, curiosament, a la butxaca.

** nota: és el dia de sant jordi: hauríem d'anar tancant **