[Rol] Els Aiden
Publicat: 04 gen. 2017, 00:11
Un “BON NADAL!” va omplir la sala.
Els quatre companys de pis vam fer un brindis amb les copes de cava. Bé, el cava ens l’havíem acabat fent el tonto mentre cuinàvem, per tant a la copa hi havia vodka del barat del paqui. Ah, i tampoc eren copes, que no en venien amb el pis, eren tasses de l’esmorzar. Però la intenció és el que compta :D
Seguidament, vam prosseguir amb la sopa de galets. Bé, galets, galets, no en vam trobar al súper, així que havíem agafat uns macarrons i els havíem posat al caldo. I bé... el caldo... es veu que el Rodolfo l’havia liat amb l’Avecrem, així que vam acabar fent uns macarrons amb salsa de tomàquet i ja.
—Per un nadal ple de noies maques! —va cridar l’Anselmo, que era el que anava més taja de tots.
—Elm, em sembla molt greu que vagis taja a les dues del migdia —vaig protestar, un pèl marejat pel cava i el vodka.
—Tio, no és Nadal cada dia! —va protestar, reomplint-se la copa de vodka Knebeb.
—Hi tant! —va corroborar el Rodolfo.
—I què us sembla si fem una ronda al Jo Mai? —va proposar l’Anselmo—. Em vull assabentar de les darreres aventures que el Bank ha tingut amb la Yoruichi!
—Eh!!
—Espera Elm, que has oblidat què passa per nadal? —va saltar el Shiro.
—Oh, és veritat
—Cert, ja gairebé és l’hora! —va exclamar el Rodolfo.
En un tres i no res, davant de la meva cara de badoc, el Rodolfo, l’Anselmo i el Shiro van desplegar la taula, van fer espai al menjador i hi van posar una taula amb tres cadires. Jo em vaig quedar al mig del menjador mentre ells seien a un costat de la taula mirant-me.
—Oh, aquest Nadal no me’n salvo tampoc... —vaig sospirar.
—Bon Nadal telespectadors —va dir l’Anselmo amb veu de comentarista—. Em dic Anselmo Bienaventura Triceracops, sóc el vostre periodista admirat de cada Nadal! Amb mi m’acompanyen el meu estimat analista Rodolfo Yogulado i el meu apuntador Shiro-chan!
—Bon Nadal a tothom —va dir el Rodolfo saludant a una càmera invisible.
—Bon Nadal i benvinguts! —va exclamar el Shiro.
—Com cada Nadal, tenim l’espectacle protagonitzant per l’Aiden Bank! —va dir l’Anselmo posant-me un cogombre fent veure que era un micròfon—. Vols dir unes paraules?
—Sí, posats a fer ja podries fer servir una banana per fer el micròfon?
—Oh! Senyor Chan, apunti-ho pel pròxim any! —va exclamar l’Anselmo.
—Chan no és un cognom, Elm! —va protestar el Shiro—. Però apunto
—Molt bé doncs, ara esperarem a les 15:00... falten dos minuts.
Es va estendre un silenci per la sala. Jo em vaig posar en guàrdia. Sabia el que passaria, cada any era igual, des de que vaig anar a viure sol.
PU-KYU, PU-KYU! —a les 3 en punt el rellotge penjat a la paret d’Akatsuki no Yona es va obrir i va sortir un AO de joguina.
—Ja és l’hora! —va anunciar l’Anselmo.
De cop, la finestra es va trencar i van entrar dos homes armats amb metralladores, armilles i cascs antibales i tota mena d’equip d’escalada.
—OH! AQUEST COP HAN ENTRAT PER LA FINESTRA! —va anunciar l’Anselmo—. El Bank reacciona ràpid i... OH MY GOD!
—Ostres aquesta clau és de karate! —va meravellar-se el Rodolfo.
—Perdona que t’interrompi Rudy però QUINA HÒSTIA LI ACABA DE CLAVAR AMB EL GERRO DEL SHIRO! —va seguir l’Anselmo—. L’home ha quedat K.O. a l’estora del menjador mentre el Bank està apallissant a l’altre sobre el sofà!
—Un gerro trencat, una estora i una funda del sofà tacats de sang... —apuntava el Shiro.
—Quins cops! Això només es veu en un bon combat de boxeig! —exclamava el Rodolfo, que era boxejador i ho gaudia molt.
—Digues Rudy, quants cops ha fet servir aquestes tècniques el Bank? —va preguntar l’Anselmo mentre el segon home queia estabornit al sofà.
—L’any passat, que és l’únic que en tenim estadístiques, el Bank va utilitzar dues paelles, tres ganivets de cuina, un ganivet del pa i deu CD’s de la meva col•lecció fins que va caure, però mai havia utilitzat tècniques d’arts marcials! Aquest any potser ho aconsegueix!
—Gràcies per l’aportació Rudy! Bank, com et va? —va continuar l’Anselmo.
—Uf, uf... —vaig esbufegar—. Aquest any guanyaré jo.
—A veure si ho aconsegueixes doncs —va exclamar el Rudy—. Perquè ja ve la segona onada per la porta!
Efectivament, la porta del pis va caure a terra i va entrar un dels soldats amb un escut de policia que l’hi cobria el cos sencer i dos soldats més amb metralladora.
—Els soldats entren disparant dards tranquil•litzants... però el Bank es protegeix amb la televisió, que queda foradada! Shiro, apunta!
—Una porta d’entrada, una Smart TV ultra HD 3000K plus... —apuntava el Shiro.
—El Bank acaba de rebentar el cap d’un dels homes amb la tele i l’ha enviat a la porta del lavabo! —continuava l’Anselmo.
—Quina força ha de tenir per moure aquesta televisió! —exclamava el Rudy.
—Oh, un dels soldats ha disparat un dard tranquil•litzant al braç del Bank abans de rebre un atac del Bank amb el llum de la tauleta del menjador!
—Una porta del lavabo, un llum...
—El soldat de l’escut deixa l’escut i s’acosta al Bank, que està mig atordit, amb un pal electrificat! HOSTIA PUTA COM L’ACABA DE DESARMAR! QUINA CLAU! QUINS MOVIMENTS! Uf... auch...
—Uh... això m’ha fet mal només de veure-ho—va protestar el Shiro.
—Ja veus... apunta pintura per les parets i un nou parquet —va respondre el Rodolfo.
—Doncs bé, s’ha acabat la segona ronda! És un nou record per tu Bank! —exclamava l’Anselmo.
Jo, que em trobava mig atordit per l’esforç i pel tranquil•litzant, vaig acostar-me a la taula.
—Ràpid, dona’m... dona’m un got d’aigua amb sucre.
El Rodolfo va sortir a buscar-lo mentre deia:
—Tornem després de la publicitat!
—Aquí a punt per la tercera ronda, sóc l’Anselmo i estem expectants! Com està la situació, Rudy?
—El Bank està mig grogui i ha agafat dues metralladores. Hi ha cinc soldats armats fins les dents estabornits al terra! Un s’ha despertat i el Bank s’ha dedicat a pegar-li amb la culata de l’arma fins que ha tornat a quedar estabornit!
—Perfecte! Doncs prepareu-vos perquè aquí ve la tercera ronda...
Un home va entrar per la finestra del menjador, apuntant l’arma cap a mi. Per la cuina va aparèixer un altre soldat amb metralladora i els dos es van posar a disparar-me.
—Un atac per dues direccions! —cridava l’Anselmo—. El Bank s’ajup i OH! OH MARE DE DÉU DE MONTSERRAT I LA VERGE QUE TENIA AL COSTAT! EL BANK S’HA AJUPIT I ELS SOLDATS S’HAN DISPARAT ENTRE SI MENTRE ELL ELS HI DISPARAVA!
—Ni les armilles han pogut impedir tants dards tranquil•litzants alhora! —va comentar el Rodolfo mentre els dos homes queien traient espuma per la boca.
—Però atenció que entren dos homes més per la porta! El Bank els hi llança les armes per despistar-los i... Uf, auch, oix! Quins cops!
—Això és una combinació entre Taekwondo i Hapkido! —comentava el Rudy.
—Uf, crec que hi ha un braç trencat, això ho he d’apuntar? —va demanar el Shiro.
—Nah, no crec que... ESPEREU! HA ARRIBAT EL BOSS! —va exclamar l’Anselmo.
Un home va entrar per l’entrada principal. Portava armilla antibales com els altres, però sense mànigues ni casc. Era calb i lleugerament moreno, portava perilla. De fet, era clavat a Dwayne Johnson a Fast and Furious.
—K... Kevin —vaig sospirar, mig mort pels calmants i el cansament.
—Oh, el Bank carrega desapiadadament cap al boss, ataca sense pietat amb braços i cames! —comentava l’Anselmo—. El boss contraataca i WOOOOW! Envia al Bank contra la paret!
—Arreglar el forat de la paret —apuntava el Shiro.
—Però el Bank segueix en peu... sembla que s’aixeca! —exclamava el Rodolfo.
—Seee... com s’acabarà el combat? Ah! Espereu! El Boss treu un... un...
BZZZZZZZZZZ
L’últim que vaig veure abans de desmaiar-me va ser com el Kevin m’apuntava amb un taser. No vaig arribar a veure com el Kevin s’adreçava als meus companys, observava la llista de danys i els hi donava un feix de bitllets que compensava de sobra les destrosses del pis. Ells, somrient, li donaven la mà.
I així va ser com, per tercer any consecutiu, el cos de seguretat de la meva família em venia a buscar per passar el Nadal contra la meva voluntat.
Els quatre companys de pis vam fer un brindis amb les copes de cava. Bé, el cava ens l’havíem acabat fent el tonto mentre cuinàvem, per tant a la copa hi havia vodka del barat del paqui. Ah, i tampoc eren copes, que no en venien amb el pis, eren tasses de l’esmorzar. Però la intenció és el que compta :D
Seguidament, vam prosseguir amb la sopa de galets. Bé, galets, galets, no en vam trobar al súper, així que havíem agafat uns macarrons i els havíem posat al caldo. I bé... el caldo... es veu que el Rodolfo l’havia liat amb l’Avecrem, així que vam acabar fent uns macarrons amb salsa de tomàquet i ja.
—Per un nadal ple de noies maques! —va cridar l’Anselmo, que era el que anava més taja de tots.
—Elm, em sembla molt greu que vagis taja a les dues del migdia —vaig protestar, un pèl marejat pel cava i el vodka.
—Tio, no és Nadal cada dia! —va protestar, reomplint-se la copa de vodka Knebeb.
—Hi tant! —va corroborar el Rodolfo.
—I què us sembla si fem una ronda al Jo Mai? —va proposar l’Anselmo—. Em vull assabentar de les darreres aventures que el Bank ha tingut amb la Yoruichi!
—Eh!!
—Espera Elm, que has oblidat què passa per nadal? —va saltar el Shiro.
—Oh, és veritat
—Cert, ja gairebé és l’hora! —va exclamar el Rodolfo.
En un tres i no res, davant de la meva cara de badoc, el Rodolfo, l’Anselmo i el Shiro van desplegar la taula, van fer espai al menjador i hi van posar una taula amb tres cadires. Jo em vaig quedar al mig del menjador mentre ells seien a un costat de la taula mirant-me.
—Oh, aquest Nadal no me’n salvo tampoc... —vaig sospirar.
—Bon Nadal telespectadors —va dir l’Anselmo amb veu de comentarista—. Em dic Anselmo Bienaventura Triceracops, sóc el vostre periodista admirat de cada Nadal! Amb mi m’acompanyen el meu estimat analista Rodolfo Yogulado i el meu apuntador Shiro-chan!
—Bon Nadal a tothom —va dir el Rodolfo saludant a una càmera invisible.
—Bon Nadal i benvinguts! —va exclamar el Shiro.
—Com cada Nadal, tenim l’espectacle protagonitzant per l’Aiden Bank! —va dir l’Anselmo posant-me un cogombre fent veure que era un micròfon—. Vols dir unes paraules?
—Sí, posats a fer ja podries fer servir una banana per fer el micròfon?
—Oh! Senyor Chan, apunti-ho pel pròxim any! —va exclamar l’Anselmo.
—Chan no és un cognom, Elm! —va protestar el Shiro—. Però apunto
—Molt bé doncs, ara esperarem a les 15:00... falten dos minuts.
Es va estendre un silenci per la sala. Jo em vaig posar en guàrdia. Sabia el que passaria, cada any era igual, des de que vaig anar a viure sol.
PU-KYU, PU-KYU! —a les 3 en punt el rellotge penjat a la paret d’Akatsuki no Yona es va obrir i va sortir un AO de joguina.
—Ja és l’hora! —va anunciar l’Anselmo.
De cop, la finestra es va trencar i van entrar dos homes armats amb metralladores, armilles i cascs antibales i tota mena d’equip d’escalada.
—OH! AQUEST COP HAN ENTRAT PER LA FINESTRA! —va anunciar l’Anselmo—. El Bank reacciona ràpid i... OH MY GOD!
—Ostres aquesta clau és de karate! —va meravellar-se el Rodolfo.
—Perdona que t’interrompi Rudy però QUINA HÒSTIA LI ACABA DE CLAVAR AMB EL GERRO DEL SHIRO! —va seguir l’Anselmo—. L’home ha quedat K.O. a l’estora del menjador mentre el Bank està apallissant a l’altre sobre el sofà!
—Un gerro trencat, una estora i una funda del sofà tacats de sang... —apuntava el Shiro.
—Quins cops! Això només es veu en un bon combat de boxeig! —exclamava el Rodolfo, que era boxejador i ho gaudia molt.
—Digues Rudy, quants cops ha fet servir aquestes tècniques el Bank? —va preguntar l’Anselmo mentre el segon home queia estabornit al sofà.
—L’any passat, que és l’únic que en tenim estadístiques, el Bank va utilitzar dues paelles, tres ganivets de cuina, un ganivet del pa i deu CD’s de la meva col•lecció fins que va caure, però mai havia utilitzat tècniques d’arts marcials! Aquest any potser ho aconsegueix!
—Gràcies per l’aportació Rudy! Bank, com et va? —va continuar l’Anselmo.
—Uf, uf... —vaig esbufegar—. Aquest any guanyaré jo.
—A veure si ho aconsegueixes doncs —va exclamar el Rudy—. Perquè ja ve la segona onada per la porta!
Efectivament, la porta del pis va caure a terra i va entrar un dels soldats amb un escut de policia que l’hi cobria el cos sencer i dos soldats més amb metralladora.
—Els soldats entren disparant dards tranquil•litzants... però el Bank es protegeix amb la televisió, que queda foradada! Shiro, apunta!
—Una porta d’entrada, una Smart TV ultra HD 3000K plus... —apuntava el Shiro.
—El Bank acaba de rebentar el cap d’un dels homes amb la tele i l’ha enviat a la porta del lavabo! —continuava l’Anselmo.
—Quina força ha de tenir per moure aquesta televisió! —exclamava el Rudy.
—Oh, un dels soldats ha disparat un dard tranquil•litzant al braç del Bank abans de rebre un atac del Bank amb el llum de la tauleta del menjador!
—Una porta del lavabo, un llum...
—El soldat de l’escut deixa l’escut i s’acosta al Bank, que està mig atordit, amb un pal electrificat! HOSTIA PUTA COM L’ACABA DE DESARMAR! QUINA CLAU! QUINS MOVIMENTS! Uf... auch...
—Uh... això m’ha fet mal només de veure-ho—va protestar el Shiro.
—Ja veus... apunta pintura per les parets i un nou parquet —va respondre el Rodolfo.
—Doncs bé, s’ha acabat la segona ronda! És un nou record per tu Bank! —exclamava l’Anselmo.
Jo, que em trobava mig atordit per l’esforç i pel tranquil•litzant, vaig acostar-me a la taula.
—Ràpid, dona’m... dona’m un got d’aigua amb sucre.
El Rodolfo va sortir a buscar-lo mentre deia:
—Tornem després de la publicitat!
—Aquí a punt per la tercera ronda, sóc l’Anselmo i estem expectants! Com està la situació, Rudy?
—El Bank està mig grogui i ha agafat dues metralladores. Hi ha cinc soldats armats fins les dents estabornits al terra! Un s’ha despertat i el Bank s’ha dedicat a pegar-li amb la culata de l’arma fins que ha tornat a quedar estabornit!
—Perfecte! Doncs prepareu-vos perquè aquí ve la tercera ronda...
Un home va entrar per la finestra del menjador, apuntant l’arma cap a mi. Per la cuina va aparèixer un altre soldat amb metralladora i els dos es van posar a disparar-me.
—Un atac per dues direccions! —cridava l’Anselmo—. El Bank s’ajup i OH! OH MARE DE DÉU DE MONTSERRAT I LA VERGE QUE TENIA AL COSTAT! EL BANK S’HA AJUPIT I ELS SOLDATS S’HAN DISPARAT ENTRE SI MENTRE ELL ELS HI DISPARAVA!
—Ni les armilles han pogut impedir tants dards tranquil•litzants alhora! —va comentar el Rodolfo mentre els dos homes queien traient espuma per la boca.
—Però atenció que entren dos homes més per la porta! El Bank els hi llança les armes per despistar-los i... Uf, auch, oix! Quins cops!
—Això és una combinació entre Taekwondo i Hapkido! —comentava el Rudy.
—Uf, crec que hi ha un braç trencat, això ho he d’apuntar? —va demanar el Shiro.
—Nah, no crec que... ESPEREU! HA ARRIBAT EL BOSS! —va exclamar l’Anselmo.
Un home va entrar per l’entrada principal. Portava armilla antibales com els altres, però sense mànigues ni casc. Era calb i lleugerament moreno, portava perilla. De fet, era clavat a Dwayne Johnson a Fast and Furious.
—K... Kevin —vaig sospirar, mig mort pels calmants i el cansament.
—Oh, el Bank carrega desapiadadament cap al boss, ataca sense pietat amb braços i cames! —comentava l’Anselmo—. El boss contraataca i WOOOOW! Envia al Bank contra la paret!
—Arreglar el forat de la paret —apuntava el Shiro.
—Però el Bank segueix en peu... sembla que s’aixeca! —exclamava el Rodolfo.
—Seee... com s’acabarà el combat? Ah! Espereu! El Boss treu un... un...
BZZZZZZZZZZ
L’últim que vaig veure abans de desmaiar-me va ser com el Kevin m’apuntava amb un taser. No vaig arribar a veure com el Kevin s’adreçava als meus companys, observava la llista de danys i els hi donava un feix de bitllets que compensava de sobra les destrosses del pis. Ells, somrient, li donaven la mà.
I així va ser com, per tercer any consecutiu, el cos de seguretat de la meva família em venia a buscar per passar el Nadal contra la meva voluntat.