[Rol]Una derrota més ja no importa
Publicat: 22 març 2016, 09:32
Filosofia a ultima hora del dia amb el professor Tamada, que si Plató que si Aristòtil, era una assignatura eterna, els dimecres tocava a primera hora i aquella hora la aprofitava per dormir una estona, per el dijous a ultima hora ni son tenia. Apartde que només tenia ganes de sortir d'allà i anar al dojo, avui si que el guanyaria!
Quan per fi va tocar el timbre vaig guardar corrents les meves coses i vaig sortir esperitada cap a casa meva a dinar.
Finalment em trobava a la cadira de rodes del estudi de la meva habitació anant donant voltes. Que feia corrent tant si fins les 5 de la tarda no obrien el dojo? Ni en això havia pensat. Tanta pressa per res... Ni anant a Tadaima se'm passaria el temps més ràpid, per que per molta estona que hi estigues quan tornes encara quedaria el mateix temps.
Així que vaig decidir estirar-me al llit i escoltar música, així segur que el temps se'm passaria més ràpid que si no faig res. Fins que em vaig adormir.
Em vaig despertar tranquil·lament, quina hora devia ser? Dos quarts menys cinc de set, merda, arribaré al dojo i ja no hi serà. No m'ho vaig ni pensar dues vegades, vaig agafar les coses i em vaig posar a córrer cap al Dojo, quan a mig camí em vaig adonar que anava en sabatilles. No importa, ja estava a mig camí, i no volia arribar i que ell ja no hi fos, aquest cop el guanyaria si o si.
Vaig arribar corrents i el vaig veure, estava practicant a un dels costats amb un noi, el Seiji.
- Tu!- li vaig ir assenyalant-lo- Em vaig a canviar i prepara't avui et guanyaré! Si quan surto no hi ets demostraràs que ets un covard.
Els primers dies, els companys del Dojo estaven estranyats, però ja portava tantes setmanes fent el mateix que crec que els meus crits ja eren una rutina. Ell simplement somreia.
Vaig sortir del vestuari preparada per lluitar, i vam començar l'enfrontament. Vaig perdre...
- Tornem-hi, encara estava una mica adormida, ara segur que guanyo.- Però vaig tornar a perdre. Anàvem fent lluites una darrera l'altre (per petició meva) però sempre em derrotava.
Finalment ell va haver de marxar a fer no sé quin treball de la universitat, potser era una excusa per que presenciava que si haguéssim tingut un enfrontament més ell hagués perdut?
Després d'entrenar una estona més amb alguns companys del Dojo, vaig tornar a casa, indignada, avui tampoc l'havia aconseguit guanyar. A casa meva ja no era estrany que els dijous arribes de l'entrenament de Kendo indignada, passava cada setmana, per que els altres dies em veien amb molt esperit entrenant pel següent dijous, la setmana que ve segur que el guanyaria.
I ara estàvem a dissabte, vaig acompanyar a la Erwyn a una fira que feien al poble, hi havien paradetes i atraccions, tot ple de colors i la gent ben animada. Fins que el vaig veure, estava a una de les paradetes de tir. Avui era el meu dia de sort, amb lo bona que era jo en el tir, segur que el guanyaria. Si no el podia guanyar amb l'art de l'espasa, amb la de la pistola si que ho faria.
- Bones- Vaig dir mentres em posava a davant de la paradeta amb els diners preparats per jugar, i mirant al noi amb cara de que avui el guanyaria.
- Preparat per perdre?- Li vaig demanar. Però va fer com sempre, simplement somriure. A veure si continuava rient després de la pallissa que li faria.
- Onee-chan, el teu somriure fa una mica de por.- va dir-me la Er-chan al meu costat.
Però, vaig tornar a perdre...
- Un altre cop- Li vaig demanar al botiguer donant-li els diners, deixant-los fortament a la barra.
Però es repetia el mateix que en el Dojo, totes les partides les perdia, algunes molt ajustades, però perdia igual. La part bona és que la Erwyn i jo vam tenir molts peluixos nous a casa, un dels meus era un Totoro!
Quan per fi va tocar el timbre vaig guardar corrents les meves coses i vaig sortir esperitada cap a casa meva a dinar.
Finalment em trobava a la cadira de rodes del estudi de la meva habitació anant donant voltes. Que feia corrent tant si fins les 5 de la tarda no obrien el dojo? Ni en això havia pensat. Tanta pressa per res... Ni anant a Tadaima se'm passaria el temps més ràpid, per que per molta estona que hi estigues quan tornes encara quedaria el mateix temps.
Així que vaig decidir estirar-me al llit i escoltar música, així segur que el temps se'm passaria més ràpid que si no faig res. Fins que em vaig adormir.
Em vaig despertar tranquil·lament, quina hora devia ser? Dos quarts menys cinc de set, merda, arribaré al dojo i ja no hi serà. No m'ho vaig ni pensar dues vegades, vaig agafar les coses i em vaig posar a córrer cap al Dojo, quan a mig camí em vaig adonar que anava en sabatilles. No importa, ja estava a mig camí, i no volia arribar i que ell ja no hi fos, aquest cop el guanyaria si o si.
Vaig arribar corrents i el vaig veure, estava practicant a un dels costats amb un noi, el Seiji.
- Tu!- li vaig ir assenyalant-lo- Em vaig a canviar i prepara't avui et guanyaré! Si quan surto no hi ets demostraràs que ets un covard.
Els primers dies, els companys del Dojo estaven estranyats, però ja portava tantes setmanes fent el mateix que crec que els meus crits ja eren una rutina. Ell simplement somreia.
Vaig sortir del vestuari preparada per lluitar, i vam començar l'enfrontament. Vaig perdre...
- Tornem-hi, encara estava una mica adormida, ara segur que guanyo.- Però vaig tornar a perdre. Anàvem fent lluites una darrera l'altre (per petició meva) però sempre em derrotava.
Finalment ell va haver de marxar a fer no sé quin treball de la universitat, potser era una excusa per que presenciava que si haguéssim tingut un enfrontament més ell hagués perdut?
Després d'entrenar una estona més amb alguns companys del Dojo, vaig tornar a casa, indignada, avui tampoc l'havia aconseguit guanyar. A casa meva ja no era estrany que els dijous arribes de l'entrenament de Kendo indignada, passava cada setmana, per que els altres dies em veien amb molt esperit entrenant pel següent dijous, la setmana que ve segur que el guanyaria.
I ara estàvem a dissabte, vaig acompanyar a la Erwyn a una fira que feien al poble, hi havien paradetes i atraccions, tot ple de colors i la gent ben animada. Fins que el vaig veure, estava a una de les paradetes de tir. Avui era el meu dia de sort, amb lo bona que era jo en el tir, segur que el guanyaria. Si no el podia guanyar amb l'art de l'espasa, amb la de la pistola si que ho faria.
- Bones- Vaig dir mentres em posava a davant de la paradeta amb els diners preparats per jugar, i mirant al noi amb cara de que avui el guanyaria.
- Preparat per perdre?- Li vaig demanar. Però va fer com sempre, simplement somriure. A veure si continuava rient després de la pallissa que li faria.
- Onee-chan, el teu somriure fa una mica de por.- va dir-me la Er-chan al meu costat.
Però, vaig tornar a perdre...
- Un altre cop- Li vaig demanar al botiguer donant-li els diners, deixant-los fortament a la barra.
Però es repetia el mateix que en el Dojo, totes les partides les perdia, algunes molt ajustades, però perdia igual. La part bona és que la Erwyn i jo vam tenir molts peluixos nous a casa, un dels meus era un Totoro!