[Rol] Una nova presa
Publicat: 27 juny 2017, 18:00
Era de dia a fora, jo just feia un minut que havia obert els ulls, a diferencia del que un s´esperaria, no em vaig quedar dormint els 5 minuts més de sempre. El mes sorprès, vaig ser jo; sabent que era dia lliure vaig anar molt per feina.
Vaig passar per la cuina de la divisió, no hi havia ni una ànima. Jo em vaig assentar i vaig començar untar-me el pa amb tomàquet del matí.
Un cop esmorzat, vaig anar a la botiga de caça, esperant-me que el dependent em tornés a dir que si volia caçar com déu mana que em comprés un arc. En el fons entenia el seu punt de vista, i jo mateix sabia que nomes hi anava per que m´agradava discutir amb ell.
-Que jo no sé caçar amb arc carai! ni tant sols se tirar!
-Doncs aprèn-ne! - em contestava ell
-A on en puc aprendre?
-Compres un arc, fletxes i un tros de fusta, et col•loques a uns 15 metres de la fusta i no pares de tirar fins que n´encertes 10 seguides, després em vens a veure.
-I vinga! Que no penso comprar una arma que no sé si puc fer servir!
-DONCS PERQUE CARAI VENS AQUÍ?
-Perquè m´agrada la caça!
...
Ja me n´anava de la botiga quant vaig sentir un grup de caçadors parlant i em vaig encarar a la estanteria de les ballestes per a escoltar a amagades.
-I diuen que no li han encertat mai un sol atac!
-Si home! Però si ja ho han intentat 3 dels millors arquers d´Endor! No em crec que ni una fletxa hagi a travessat la seva pell!
-Si ets tant home, atreveix-te a desafiar-lo Haruki?
-Perdoneu, de que esteu parlant? - Vaig interrompre jo.
-I tu qui ets? - Va dir el més vell - És igual, set veu que ets caçador. La cosa es que hi ha una bestia prop de les muntanyes d´Endor i que no la poden caçar.
-Ja! Que no es pot caçar? Doneu-me un guia i tornaré amb el seu crani! - Va dir el tal Haruki
-Doncs aquí em tens - Vaig dir oferint-li la ma - Em dic Aleix, soc de la divisió d´exploració, bon caçador AMB ESPASA - vaig remarcar la meva arma assegurant-me que el vell del mostrador em sentís.
-Haruki Arquer professional. Acepto el repte
-Això espero! Que? Dema a primera hora al port et sembla bona hora per partir?
-Perfecte. Allà estaré, porta les teves millors armes.
Vaig sortir de la botiga amb la intenció de comentar-li als meus companys que estaria de caça uns dies.
-Que no passi com la ultima vegada! - Va recordar-me la Yuri
-Bona caça doncs- em va dir el Shiro, com sempre amb un somriure a la cara
-Practica tant com puguis el vent, ah si, deixa’m les claus de la habitació siusplau, que em vaig deixar un parell de coses importants. - Va dir la Kaze.
Ja tenia la maleta feta: La katana, un bon pa, sake, la tenda i bosses per portar carn. Vaig esperar-me al port, a la passarel•la deixant penjar els peus amb el Saika a la falda. Per fi vaig divisar la silueta del guerrer que m´havia d´acompanyar:
Uns pantalons gruixuts, una espècie de caçadora per sobre d´una camissa de tirants, 2 arcs a l´esquena, i 10 buiracs de fletxes (visibles) i un barret similar al que els australians porten, nomes que ell hi tenia guardada una fletxa allà.
-Perdó per arribar tard, volia agafar l´arc de caça menor i no el trobava - Va dir fent una reverencia en senyal de disculpa.
-No et preocupis, jo tampoc no fa gaire que he arribat - Vaig despertar al Saika
-En fi, no ens parem aquí a parlar, que tenim molt camí a caminar!
-El mateix dic, quin es el teu vaixell?
-Aquell d’allà, si es que es pot considerar vaixell....
Vaig passar per la cuina de la divisió, no hi havia ni una ànima. Jo em vaig assentar i vaig començar untar-me el pa amb tomàquet del matí.
Un cop esmorzat, vaig anar a la botiga de caça, esperant-me que el dependent em tornés a dir que si volia caçar com déu mana que em comprés un arc. En el fons entenia el seu punt de vista, i jo mateix sabia que nomes hi anava per que m´agradava discutir amb ell.
-Que jo no sé caçar amb arc carai! ni tant sols se tirar!
-Doncs aprèn-ne! - em contestava ell
-A on en puc aprendre?
-Compres un arc, fletxes i un tros de fusta, et col•loques a uns 15 metres de la fusta i no pares de tirar fins que n´encertes 10 seguides, després em vens a veure.
-I vinga! Que no penso comprar una arma que no sé si puc fer servir!
-DONCS PERQUE CARAI VENS AQUÍ?
-Perquè m´agrada la caça!
...
Ja me n´anava de la botiga quant vaig sentir un grup de caçadors parlant i em vaig encarar a la estanteria de les ballestes per a escoltar a amagades.
-I diuen que no li han encertat mai un sol atac!
-Si home! Però si ja ho han intentat 3 dels millors arquers d´Endor! No em crec que ni una fletxa hagi a travessat la seva pell!
-Si ets tant home, atreveix-te a desafiar-lo Haruki?
-Perdoneu, de que esteu parlant? - Vaig interrompre jo.
-I tu qui ets? - Va dir el més vell - És igual, set veu que ets caçador. La cosa es que hi ha una bestia prop de les muntanyes d´Endor i que no la poden caçar.
-Ja! Que no es pot caçar? Doneu-me un guia i tornaré amb el seu crani! - Va dir el tal Haruki
-Doncs aquí em tens - Vaig dir oferint-li la ma - Em dic Aleix, soc de la divisió d´exploració, bon caçador AMB ESPASA - vaig remarcar la meva arma assegurant-me que el vell del mostrador em sentís.
-Haruki Arquer professional. Acepto el repte
-Això espero! Que? Dema a primera hora al port et sembla bona hora per partir?
-Perfecte. Allà estaré, porta les teves millors armes.
Vaig sortir de la botiga amb la intenció de comentar-li als meus companys que estaria de caça uns dies.
-Que no passi com la ultima vegada! - Va recordar-me la Yuri
-Bona caça doncs- em va dir el Shiro, com sempre amb un somriure a la cara
-Practica tant com puguis el vent, ah si, deixa’m les claus de la habitació siusplau, que em vaig deixar un parell de coses importants. - Va dir la Kaze.
Ja tenia la maleta feta: La katana, un bon pa, sake, la tenda i bosses per portar carn. Vaig esperar-me al port, a la passarel•la deixant penjar els peus amb el Saika a la falda. Per fi vaig divisar la silueta del guerrer que m´havia d´acompanyar:
Uns pantalons gruixuts, una espècie de caçadora per sobre d´una camissa de tirants, 2 arcs a l´esquena, i 10 buiracs de fletxes (visibles) i un barret similar al que els australians porten, nomes que ell hi tenia guardada una fletxa allà.
-Perdó per arribar tard, volia agafar l´arc de caça menor i no el trobava - Va dir fent una reverencia en senyal de disculpa.
-No et preocupis, jo tampoc no fa gaire que he arribat - Vaig despertar al Saika
-En fi, no ens parem aquí a parlar, que tenim molt camí a caminar!
-El mateix dic, quin es el teu vaixell?
-Aquell d’allà, si es que es pot considerar vaixell....