[Rol] Dies d´entrenament
Publicat: 30 maig 2017, 16:25
El sol ja s´alçava a ple cel, feia una calor de mil dimonis, el nivell de l’aigua de la meva cantimplora baixava a cada minut que passava, en poc temps em veuria obligat a treure la petaca amb el sake.
-I em pots repetir perquè hem d´anar al desert a entrenar?- Vaig preguntar a la meva mestra, la qual no semblava tenir gens de calor.
-l´aire calent es genial per a practicar corrents ascendents, a part d’això, amb la sorra pots saber cap a on dirigeixes el vent ,i , per últim, si tens calor pots crear una ventada i ja de pas entrenes una mica!
``Entrenar, entrenar i entrenar...´´ Jo ja estava mosca perquè la Kaze m´havia fet llevar molt d´hora, nomes em faltaven els seus discursos per a acabar de rematar els ànims. Em vaig apropar la cantimplora als llavis i... ``Seca?´´. Ràpidament vaig intentar absorbir les gotetes que quedaven, aquestes ja cremaven.
-Kaze Sensei, que queda gaire?
-Que no... que casi ja hi som...
No semblava gens convençuda de les seves paraules, o sigui que jo, imaginant-me el pitjor, vaig treure el sake, doncs feia poc havia sentit la historia de dos sacerdots que van aguantar no se quants dies al desert a base de Sake, també em van dir que la menor va tornar devastada, però jo em vaig arriscar i vaig confiar en el meu fetge te ferro.
Al primer glop vaig notar com el Sake em refrescava la gola. ``Amb això aguanto 100 metres mes´´ pensava.
-Quina vergonya... aquests alumnes ja no aguanten res - Va dir la Kaze
``sense comentaris´´ estava massa cansat com per atendre a la mestra.
-Que et sembla aquest lloc Aleix? Per a entrenar em refereixo.
-Mhh? Doncs... A veure, les corrents son bones per entrenar. Que son càlides em refereixo.
-Doncs va, comencem amb un de fàcil, un petit tornado.
-Un segon...- Vaig concentrar-me i vaig crear un petit tornado de sorra- així val?
-Molt be, ara eleva aquesta sorra, sense que toqui el terra, però que segueixi girant en cercles.
-Molt be... un segon... merda!
-Una altra vegada.
Vaig intentar-ho varis cops mes, al final, vaig elevar un aro de sorra que girava sobre si mateix.
-D´acord, ara amb calma fes que giri mes ràpid - Vaig ascendir i així ho vaig fer - PARA!! - Vaig fer un salt per l´ensurt i el cercle es va desfer de cop.
-Que passa?- Vaig mirar-la, ella estava rient-se de mi.
-No res, que et falta concentració. Va! torna a començar - Vaig ascendir amb amargura, però aquest cop em vaig saltar el pas del tornado, vaig alçar un aro de sorra del terra.
-Molt be, vas progressant, ara concentra’t i llança´l el mes ràpid que puguis, en direcció recta.
Així ho vaig fer, realment em vaig sorprendre de la velocitat que va prendre el disc.
-Molt bé, veus les maletes, fes passar un disc entre mig.- Estava elevant el meu disc quant em va dir- 30 cops, i per cada un que surti a fora te´n sumo 5 - a la meva cara es va dibuixar un riure forçat.
-Molt be.
El sol estava a punt de tocar l’horitzó, jo ja havia perdut la conta dels discs que portava llançats. L´elevar els discs de terra ja em sortia sol, però la meva punteria deixava molt a desitjar. La Kaze semblava haver-se cansat de contar ja feia una bona estona.
-Suficient per avui, va, munta’m la tenda.- Va dir la Kaze donant per acabada la lliçó.
``però quin morro...´´ pensava dirigint-me a la maleta on portava la tenda. Els dies de practica em van portar a muntar la tenda en temps record.
Estava tombat al meu catre, els roncs de la Kaze no em deixaven dormir, per tant vaig decidir sortir a fora. Armat amb la meva petaca vaig tombar-me a la sorra, el cel estava pleníssim d´estrelles i la lluna brillava radiant, em podia veure les mans tot i ser de nit. Uns quants glops de sake van ser l´últim que recordo d´aquella nit.
-I em pots repetir perquè hem d´anar al desert a entrenar?- Vaig preguntar a la meva mestra, la qual no semblava tenir gens de calor.
-l´aire calent es genial per a practicar corrents ascendents, a part d’això, amb la sorra pots saber cap a on dirigeixes el vent ,i , per últim, si tens calor pots crear una ventada i ja de pas entrenes una mica!
``Entrenar, entrenar i entrenar...´´ Jo ja estava mosca perquè la Kaze m´havia fet llevar molt d´hora, nomes em faltaven els seus discursos per a acabar de rematar els ànims. Em vaig apropar la cantimplora als llavis i... ``Seca?´´. Ràpidament vaig intentar absorbir les gotetes que quedaven, aquestes ja cremaven.
-Kaze Sensei, que queda gaire?
-Que no... que casi ja hi som...
No semblava gens convençuda de les seves paraules, o sigui que jo, imaginant-me el pitjor, vaig treure el sake, doncs feia poc havia sentit la historia de dos sacerdots que van aguantar no se quants dies al desert a base de Sake, també em van dir que la menor va tornar devastada, però jo em vaig arriscar i vaig confiar en el meu fetge te ferro.
Al primer glop vaig notar com el Sake em refrescava la gola. ``Amb això aguanto 100 metres mes´´ pensava.
-Quina vergonya... aquests alumnes ja no aguanten res - Va dir la Kaze
``sense comentaris´´ estava massa cansat com per atendre a la mestra.
-Que et sembla aquest lloc Aleix? Per a entrenar em refereixo.
-Mhh? Doncs... A veure, les corrents son bones per entrenar. Que son càlides em refereixo.
-Doncs va, comencem amb un de fàcil, un petit tornado.
-Un segon...- Vaig concentrar-me i vaig crear un petit tornado de sorra- així val?
-Molt be, ara eleva aquesta sorra, sense que toqui el terra, però que segueixi girant en cercles.
-Molt be... un segon... merda!
-Una altra vegada.
Vaig intentar-ho varis cops mes, al final, vaig elevar un aro de sorra que girava sobre si mateix.
-D´acord, ara amb calma fes que giri mes ràpid - Vaig ascendir i així ho vaig fer - PARA!! - Vaig fer un salt per l´ensurt i el cercle es va desfer de cop.
-Que passa?- Vaig mirar-la, ella estava rient-se de mi.
-No res, que et falta concentració. Va! torna a començar - Vaig ascendir amb amargura, però aquest cop em vaig saltar el pas del tornado, vaig alçar un aro de sorra del terra.
-Molt be, vas progressant, ara concentra’t i llança´l el mes ràpid que puguis, en direcció recta.
Així ho vaig fer, realment em vaig sorprendre de la velocitat que va prendre el disc.
-Molt bé, veus les maletes, fes passar un disc entre mig.- Estava elevant el meu disc quant em va dir- 30 cops, i per cada un que surti a fora te´n sumo 5 - a la meva cara es va dibuixar un riure forçat.
-Molt be.
El sol estava a punt de tocar l’horitzó, jo ja havia perdut la conta dels discs que portava llançats. L´elevar els discs de terra ja em sortia sol, però la meva punteria deixava molt a desitjar. La Kaze semblava haver-se cansat de contar ja feia una bona estona.
-Suficient per avui, va, munta’m la tenda.- Va dir la Kaze donant per acabada la lliçó.
``però quin morro...´´ pensava dirigint-me a la maleta on portava la tenda. Els dies de practica em van portar a muntar la tenda en temps record.
Estava tombat al meu catre, els roncs de la Kaze no em deixaven dormir, per tant vaig decidir sortir a fora. Armat amb la meva petaca vaig tombar-me a la sorra, el cel estava pleníssim d´estrelles i la lluna brillava radiant, em podia veure les mans tot i ser de nit. Uns quants glops de sake van ser l´últim que recordo d´aquella nit.