[Rol] Dies de caça
Publicat: 11 abr. 2017, 18:29
Em vaig despertar per la claror que entrava per la finestra, quant em vaig aixecar em feia mal tot, anava enventat del torç, un braç i una cama. Em vaig dirigir a la sala d´estar a esmorzar. Allà, m´hi vaig trobar a la Yuri, assentada bevent te.
-Bon dia.- vaig dir jo.
-Bon dia, que, ja pots caminar sol?
-Doncs si, amb una crossa aniria millor però si, men vaig a voltar pel mercat, vens?
-Que va, a casa s´hi esta millor, però si trobes algú per a mi avisa,
-Adéu!
Caminant pel mercat vaig anar a comprar tomàquets, ``com a bon català que soc, un bon pa amb tomàquet es el millor menjar!´´ vaig pensar. Em vaig carregar la xarxa amb els 20 tomàquets a l´esquena i vaig seguir caminant ``vaja, que estrany que a Shinsei cultivin tomàquets´´ vaig pensar. Mes endavant em vaig trobar al carnisser el qual vaig anar a veure al meu primer dia a Shinsei
-Ei! Ets tu!- em va saludar
-Oh, hola- vaig dir jo
-Que, ja ni passes per la carnisseria.
-Em busco la vida. Que, em trobes a faltar?
-Trobo a faltar a una font profitosa de carn? si.
-Va, anima´t, que això es cosa de temps!
-Tant de bo tinguis raó. Va adéu!
Vaig sortir del mercat i vaig dirigir-me a la divisió. A veure si hi havia alguna missió lleu al taulell, alguna que pugues fer en el meu estat actual
1- Expedició a les muntanyes del nord d´ Endor:
-Un endoriá assegura haver vist un drac negre.
2- Cartografiar el sud del desert blanc.
-Volem tenir un pla general del lloc
3- la cuina de la divisió necessita provisions,
-Necessitem menjar, passa per la cuina per mes informació.
4-Classes de vol en fènix
-la data límit serà el pròxim dilluns, son 200 yens per hora.
``1, massa lluny, 2 no mes desert en una temporada, 4 el Saika no em pot portar ni de conya `` vaig pensar mentre em dirigia cap al carrer, amb intenció de sortir de caça.
Mentre sortia, sem va acudir anar a altres divisions per veure si necessitaven menjar. Vaig anar a la divisió medica nomes, ja que era la única que em venia de pas.
-Bon dia- vaig dir a l´entrar.
-Mhh? Tu qui ets?- va dir una dona amb un kimono blanc
-Me n’aniré uns dies de caça i he pensat que alguna divisió pot necessitar algú, es el cas?
-Doncs mira, ens aniria fenomenal una branca de namu, que es un arbre blanc de fulles grises, també estem buscant una medicina per el verí de suge, una serp petita vermella i marro, però vigila molt si la veus
-D´acord, m´ho podries escriure en un paper?
-Espera un moment, té!
-Mercí, adéu.
Me’n vaig anar a casa la Yuri a agafar la Katana i les maletes i bosses.
-Tadaima!!!- vaig dir al entrar
-Hola, que, ja has caminat prou?
-No, de fet me´n vaig uns dies al bosc, no et preocupis, estaré aquí a prop, i si em passa algú, t´envio el Saika amb una carta.
-espera, espera, espera! Com que te’n vas?- va preguntar ella incrèdula.
-Doncs això, que aquí m’avorreixo. Jo no em puc estar quiet, he de fer coses!- ´´algun diumenge recordaré aquestes paraules i me’n empena diré´´ vaig pensar
-ah.. no tens remei...-va dir ella amb un petit somriure als llavis
-Ni el necessito! Men vaig a comprar una tenda. Em pots portar a la costa en barca després?
-Si… adéu
Un cop amb la tenda vaig regatejar el preu de la tenda fins a estalviar-me 200 yens. El dependent em mirava amb despreci i remugava mentre em dirigia cap a la sortida
``bla bla bla´´ vaig dir-me dirigint-me al port on la Yuri m´estava esperant. A la barca ja, va dir-me lo típic de:
-Vigila molt, no facis molts esforços, si necessites carregar algú pesat, diguem-ho, i, si et mors, recorda que no t´ho perdonaré, a l´altra vida et perseguiré.
-Que siiiii, no et preocupis!- pfff ni que sigues la meva mare.....
-Ah...
-Adéu Yuri, va Saika mandrós, desperta!
-Adéu- va dir ella ja tornant.
-Bon dia.- vaig dir jo.
-Bon dia, que, ja pots caminar sol?
-Doncs si, amb una crossa aniria millor però si, men vaig a voltar pel mercat, vens?
-Que va, a casa s´hi esta millor, però si trobes algú per a mi avisa,
-Adéu!
Caminant pel mercat vaig anar a comprar tomàquets, ``com a bon català que soc, un bon pa amb tomàquet es el millor menjar!´´ vaig pensar. Em vaig carregar la xarxa amb els 20 tomàquets a l´esquena i vaig seguir caminant ``vaja, que estrany que a Shinsei cultivin tomàquets´´ vaig pensar. Mes endavant em vaig trobar al carnisser el qual vaig anar a veure al meu primer dia a Shinsei
-Ei! Ets tu!- em va saludar
-Oh, hola- vaig dir jo
-Que, ja ni passes per la carnisseria.
-Em busco la vida. Que, em trobes a faltar?
-Trobo a faltar a una font profitosa de carn? si.
-Va, anima´t, que això es cosa de temps!
-Tant de bo tinguis raó. Va adéu!
Vaig sortir del mercat i vaig dirigir-me a la divisió. A veure si hi havia alguna missió lleu al taulell, alguna que pugues fer en el meu estat actual
1- Expedició a les muntanyes del nord d´ Endor:
-Un endoriá assegura haver vist un drac negre.
2- Cartografiar el sud del desert blanc.
-Volem tenir un pla general del lloc
3- la cuina de la divisió necessita provisions,
-Necessitem menjar, passa per la cuina per mes informació.
4-Classes de vol en fènix
-la data límit serà el pròxim dilluns, son 200 yens per hora.
``1, massa lluny, 2 no mes desert en una temporada, 4 el Saika no em pot portar ni de conya `` vaig pensar mentre em dirigia cap al carrer, amb intenció de sortir de caça.
Mentre sortia, sem va acudir anar a altres divisions per veure si necessitaven menjar. Vaig anar a la divisió medica nomes, ja que era la única que em venia de pas.
-Bon dia- vaig dir a l´entrar.
-Mhh? Tu qui ets?- va dir una dona amb un kimono blanc
-Me n’aniré uns dies de caça i he pensat que alguna divisió pot necessitar algú, es el cas?
-Doncs mira, ens aniria fenomenal una branca de namu, que es un arbre blanc de fulles grises, també estem buscant una medicina per el verí de suge, una serp petita vermella i marro, però vigila molt si la veus
-D´acord, m´ho podries escriure en un paper?
-Espera un moment, té!
-Mercí, adéu.
Me’n vaig anar a casa la Yuri a agafar la Katana i les maletes i bosses.
-Tadaima!!!- vaig dir al entrar
-Hola, que, ja has caminat prou?
-No, de fet me´n vaig uns dies al bosc, no et preocupis, estaré aquí a prop, i si em passa algú, t´envio el Saika amb una carta.
-espera, espera, espera! Com que te’n vas?- va preguntar ella incrèdula.
-Doncs això, que aquí m’avorreixo. Jo no em puc estar quiet, he de fer coses!- ´´algun diumenge recordaré aquestes paraules i me’n empena diré´´ vaig pensar
-ah.. no tens remei...-va dir ella amb un petit somriure als llavis
-Ni el necessito! Men vaig a comprar una tenda. Em pots portar a la costa en barca després?
-Si… adéu
Un cop amb la tenda vaig regatejar el preu de la tenda fins a estalviar-me 200 yens. El dependent em mirava amb despreci i remugava mentre em dirigia cap a la sortida
``bla bla bla´´ vaig dir-me dirigint-me al port on la Yuri m´estava esperant. A la barca ja, va dir-me lo típic de:
-Vigila molt, no facis molts esforços, si necessites carregar algú pesat, diguem-ho, i, si et mors, recorda que no t´ho perdonaré, a l´altra vida et perseguiré.
-Que siiiii, no et preocupis!- pfff ni que sigues la meva mare.....
-Ah...
-Adéu Yuri, va Saika mandrós, desperta!
-Adéu- va dir ella ja tornant.