[Rol] Uns dies al passat no fan mal
Publicat: 06 març 2017, 18:39
Dia 8: parcel•la den Shiro
Em vaig despertar amb el tros de pell negra que feia servir com a manta als peus del llit, el sol ensenyava els seus primers fils de llum des del mar, vaig veure en Shiro escalfant-se aigua,
-Bones- vaig dir
-Bon dia, que? Estàs preparat per a el desert?
-Com?
-Que ahir, com que ten vas anar a dormir d´hora, la Yuri i jo vam decidir acceptar un encàrrec de la divisió:
-Molt be
-T´explico: han trobat 3 pedres gegants formant un triangle, i Religió, vol tenir documentats els símbols, diuen que pagaran be.
-I doncs? A que esperem?
-A tu!
-Jo ja esmorzo pel camí, som-hi!
-Encarregat de portar l´aigua eh?
-Fet
Vaig anar a comprar aigua, i recipients, i no sabeu lo difícil que es trobar-ne d’això a Shinsei.
Hores mes tard, vam agafar la barca de la Yuri i ens vam dirigir a la costa, vam deixar la barca en mans d´un amic de la Yuri i ens vam posar a caminar. Com sempre, la Yuri va avançar-se amb el seu ritme. Vam caminar 2 hores i ja es començava a sentir la calor del desert, sort de les 2 garrafes d´aigua que portava.
-Algú sap on son ben be les pedres? –vaig preguntar
-A mi m´han dit que hem de creuar la serralada del 2n desert, que les roques es veuen de lluny.
-Aquella d’allà el fons?!!!
-Exacte. A peu es menys d´un dia per a arribar-hi
-Almenys...
Tres hores mes tard vam arribar on els rius s´uneixen, jo ni m´ho vaig pensar, de cap a l´aigua!
-Pfff... es com un nen- va dir la Yuri
-Va! Que tu també te’n mors de ganes! – va dir en Shiro mentre empenya a la Yuri a l’aigua, seguidament ell es va tirar també.
S´hi estava tant be... per desgracia anaven a contracorrent, ens dirigíem justament on naixia l´afluent, però, tenir el riu al costat, creguis o no pujava la moral, vam travessar a l´altra bora i vam començar a caminar, jo de tant en tant em tirava a l´aigua, però procurava estar mes sec que mullat. Quant sortia de l´aigua, la Yuri em mirava com si hagués fet algú que ella no podia,
Ja s´estava ponent el sol al desert, quant vam arribar al pas entre muntanyes, per la nostra sorpresa, uns homes estaven acampant al mig, fent una suposada barrera, vam passar pel costat, quant un d´ells va cridar:
-On aneu!?
-Mhh? Es a nosaltres? – Va dir en Shiro
-Que veus algú mes llest?
-Eh! Sense faltar! Que no hem fet res! – Va dir la Yuri
-Una loli em dirà que tinc que fe... – No va ni acabar la paraula que la Yuri ja li havia posat una daga, la gran, al coll.
-Com m´has dit? –Va dir lentament
-Eh, eh et relaxes eh!- Va dir l´altre
-Yuri, enfunda! No volem problemes.- Vaig dir
-Això, això, fes cas al ``barbitas`` - Vaig mirar amb despreci a l´acompanyant, ja anava per desenfundar, però en Shiro em va fer un senyal perquè no ho fes.
-Va Yuri, seguim! –Va dir en Shiro, ella va enfundar l´arma i va seguir caminant cap a nosaltres.
Els guardes ens van mirar confosos.
-Ei però on...-Abans que acabes de formular la frase, en Shiro ja no estava al meu costat, estava agafant al 2n guardia pel coll amb un punyal a l´altra ma.
-Digues una sola paraula mes i, veus aquest punyal? te´l clavo a l´abdomen, et talo els 20 dits, t´obro en canal i deixo al teu company al terra mort abans que hagis acabat de dir la paraula.
El guardia, se´l va mirar amb por, va empassar saliva i va fer que si amb el cap. En Shiro va obrir la ma i va caminar cap a nosaltres.
-i, vosaltres ni piu -Ens va dir amb un somriure.
-No diré ni una paraula,-Vaig dir en broma
Vam caminar uns 15 minuts mes, ja gairebé era fosc, però vaig veure les pedres a la llunyania
-Per cert, ja va sent hora d´acampar no creieu? – Va dir la Yuri
-Home, caminem fins a les pedres no? - Vaig dir jo
-Doncs va- Va dir en Shiro
Vam començar a muntar el campament al costat de les pedres, era molt fosc, però vam muntar ràpid, vaig sopar un tros de pa amb bacó i a dormir
Em vaig despertar (al somni) en una ciutat abandonada, era la meva ciutat del mon humà , el silenci era eixordador
-No pareu mai eh? – Va dir la Yumena
-Doncs no, que, buscant en el meu cervell que somiar?
-Això? Si, es on vius no?
-Sip, va, caminem una mica mentre parlem,
-Va doncs. –Em va mirar de sobte- No, t´has de despertar, hi ha algú fora!
-Però...- No vaig ni acabar que ja havia donat el cop de basto,
Em vaig despertar amb el tros de pell negra que feia servir com a manta als peus del llit, el sol ensenyava els seus primers fils de llum des del mar, vaig veure en Shiro escalfant-se aigua,
-Bones- vaig dir
-Bon dia, que? Estàs preparat per a el desert?
-Com?
-Que ahir, com que ten vas anar a dormir d´hora, la Yuri i jo vam decidir acceptar un encàrrec de la divisió:
-Molt be
-T´explico: han trobat 3 pedres gegants formant un triangle, i Religió, vol tenir documentats els símbols, diuen que pagaran be.
-I doncs? A que esperem?
-A tu!
-Jo ja esmorzo pel camí, som-hi!
-Encarregat de portar l´aigua eh?
-Fet
Vaig anar a comprar aigua, i recipients, i no sabeu lo difícil que es trobar-ne d’això a Shinsei.
Hores mes tard, vam agafar la barca de la Yuri i ens vam dirigir a la costa, vam deixar la barca en mans d´un amic de la Yuri i ens vam posar a caminar. Com sempre, la Yuri va avançar-se amb el seu ritme. Vam caminar 2 hores i ja es començava a sentir la calor del desert, sort de les 2 garrafes d´aigua que portava.
-Algú sap on son ben be les pedres? –vaig preguntar
-A mi m´han dit que hem de creuar la serralada del 2n desert, que les roques es veuen de lluny.
-Aquella d’allà el fons?!!!
-Exacte. A peu es menys d´un dia per a arribar-hi
-Almenys...
Tres hores mes tard vam arribar on els rius s´uneixen, jo ni m´ho vaig pensar, de cap a l´aigua!
-Pfff... es com un nen- va dir la Yuri
-Va! Que tu també te’n mors de ganes! – va dir en Shiro mentre empenya a la Yuri a l’aigua, seguidament ell es va tirar també.
S´hi estava tant be... per desgracia anaven a contracorrent, ens dirigíem justament on naixia l´afluent, però, tenir el riu al costat, creguis o no pujava la moral, vam travessar a l´altra bora i vam començar a caminar, jo de tant en tant em tirava a l´aigua, però procurava estar mes sec que mullat. Quant sortia de l´aigua, la Yuri em mirava com si hagués fet algú que ella no podia,
Ja s´estava ponent el sol al desert, quant vam arribar al pas entre muntanyes, per la nostra sorpresa, uns homes estaven acampant al mig, fent una suposada barrera, vam passar pel costat, quant un d´ells va cridar:
-On aneu!?
-Mhh? Es a nosaltres? – Va dir en Shiro
-Que veus algú mes llest?
-Eh! Sense faltar! Que no hem fet res! – Va dir la Yuri
-Una loli em dirà que tinc que fe... – No va ni acabar la paraula que la Yuri ja li havia posat una daga, la gran, al coll.
-Com m´has dit? –Va dir lentament
-Eh, eh et relaxes eh!- Va dir l´altre
-Yuri, enfunda! No volem problemes.- Vaig dir
-Això, això, fes cas al ``barbitas`` - Vaig mirar amb despreci a l´acompanyant, ja anava per desenfundar, però en Shiro em va fer un senyal perquè no ho fes.
-Va Yuri, seguim! –Va dir en Shiro, ella va enfundar l´arma i va seguir caminant cap a nosaltres.
Els guardes ens van mirar confosos.
-Ei però on...-Abans que acabes de formular la frase, en Shiro ja no estava al meu costat, estava agafant al 2n guardia pel coll amb un punyal a l´altra ma.
-Digues una sola paraula mes i, veus aquest punyal? te´l clavo a l´abdomen, et talo els 20 dits, t´obro en canal i deixo al teu company al terra mort abans que hagis acabat de dir la paraula.
El guardia, se´l va mirar amb por, va empassar saliva i va fer que si amb el cap. En Shiro va obrir la ma i va caminar cap a nosaltres.
-i, vosaltres ni piu -Ens va dir amb un somriure.
-No diré ni una paraula,-Vaig dir en broma
Vam caminar uns 15 minuts mes, ja gairebé era fosc, però vaig veure les pedres a la llunyania
-Per cert, ja va sent hora d´acampar no creieu? – Va dir la Yuri
-Home, caminem fins a les pedres no? - Vaig dir jo
-Doncs va- Va dir en Shiro
Vam començar a muntar el campament al costat de les pedres, era molt fosc, però vam muntar ràpid, vaig sopar un tros de pa amb bacó i a dormir
Em vaig despertar (al somni) en una ciutat abandonada, era la meva ciutat del mon humà , el silenci era eixordador
-No pareu mai eh? – Va dir la Yumena
-Doncs no, que, buscant en el meu cervell que somiar?
-Això? Si, es on vius no?
-Sip, va, caminem una mica mentre parlem,
-Va doncs. –Em va mirar de sobte- No, t´has de despertar, hi ha algú fora!
-Però...- No vaig ni acabar que ja havia donat el cop de basto,