[rol] De Shinsei a Endor
Publicat: 03 març 2017, 20:32
Rol 2
Dia 6, parcel•la den Shiro
Després de tot un dia reposant, crec que ja era hora de moure´s. vaig sortir de la tenda i vaig vagar una mica pel mercat, a vendre el Kasquir, vaig curioseigar una mica per aquí i allà, quant vaig veure una botiga de caça, vaig decidir entrar, vaig veure un llibre de preses, valia 200 yens, però mho podia permetre,
-escolti- dic- que li sembla el canvi: el llibre per la pell de kasquir?
-be, be.
Mentres li donava les pells al mercader, vaig sentir dos caçadors parlant,
-Doncs el meu equip es va tenir que retirar, vam trobar una bestia desconeguda- va dir un d´ells
-Que fots!? Però com era?
-Es que era de nit, però va deixar ferits a dos dels meus homes en qüestió de segons, encara recordo els seus ulls verds en la foscor
Vaig decidir anar men, escoltar a espatlles es de mala educació, pel camí vaig comprar menjar per dinar i vaig tornar cap a casa, la ferida del kasquir estava començant me a fer mal. Un cop a la parcel•la, em vaig assentar a la sombra d´un arbre que tenia plantat en Shiro i vaig buscar al llibre informació sobre els kasquirs:
``Habiten en zones de neu, les marques vermelles del pel, es diu que son venes de fúria, nomes les tenen els mascles els quals son mes agressius, la seva mossegada provoca ferides profundes, i les urpes tenen un verí que afecta al cicatritzant de la ferida, una ferida d´aquestes pot estar setmanes oberta si no es tracta a temps.``
-Vaja, o sigui que estaré dies sense mourem? Ja! Que s´ho creuen! Tot i que nomes caminar em fa un mal... llàstima que Shinsei no sigui el numero 1 en la divisió medica. Tot i que he sentit a dir que al mig de Tadaima hi ha un poble neutral, potser allà em poden ajudar. Decidit, men vaig a... com es deia? Es igual.- em dic a mi mateix
-On dius que vas?-apareix en Shiro carregant fusta.
-Me’n vaig al poble neutral a que em curin la ferida
-Ahh... no tens remei, ni dos dies de descans no?
-Nop, ja em coneixes
-Allà tu. Això si, agafa un cavall, a la casa de la divisió d´exploradors en trobaràs,
-Gracies
Ja era al camí que porta al poble, m’havien donat un cavall negre, i bastant petit la veritat, be, en realitat era millor per a mi, al no fer tant trot la ferida no s´obria. Pel camí em vaig trobar animals estranys i petits, no valia la pena caçar-los. ´´Ja dec estar a punt d’arribar al poble´´ em deia a mi mateix vaig veure un cartell al camí que posava... Endor! Així es deia!
Dia 6: Endor
Ja estava a Endor, era un poble normalet, ni massa gran ni massa petit. vaig demanar pel carrer on hi ha un hospital o similars, ``crec que no els hi agraden els estrangers´´ pensava cada vegada que m´ignoraven, però un em va tenir pietat, al veure que començava a sortir sang de la ferida, es va acostar cap a mi
-Ves dos trencants mes enllà, esquerre, 3r trencant dreta i unes cases mes enllà hi ha un alquimista, no et puc assegurar res però. que no es digui que he deixat morir a un home al carrer!
-Gracies – ric encara que no m´ha acabat de fer gracia.
Estava davant de l´edifici, vaig tenir un déjà-vu, em vaig sentir com el primer dia de cara a l´hostal. vaig decidir fer el mateix que aquell dia, entrar sense complicacions, dins, hi havia un home de mitjana edat amb barba blanca,
-Hola estranger,- va dir- mhh la teva cara em sona, has vingut mai per a aquí?
-No que jo sàpiga, per?
-Ah res res- va riure per sota el nas- passa, passa, deixa’m avidinar, una ferida de kasquir oi?
-Com ho sap?
-Tinc un do, diguem-ne
li vaig explicar el meu problema i em va dir que no em preocupes, que ja havia tractat ferides d´aquestes, a un acceptable preu de 1000 yens, va dir. Em vaig estirar en una camilla, em vaig treure la camisa i la vena que em tapava la ferida i ell va començar el tractament, pols per aquí, pols per allà, anestesia, fil i agulla i en 30 minuts ja ho tenia,
-Recorda de no fer esforç en 4 hores! – va dir ell mentre jo sortia,
-D´acord gracies!-
Dia 6, parcel•la den Shiro
Després de tot un dia reposant, crec que ja era hora de moure´s. vaig sortir de la tenda i vaig vagar una mica pel mercat, a vendre el Kasquir, vaig curioseigar una mica per aquí i allà, quant vaig veure una botiga de caça, vaig decidir entrar, vaig veure un llibre de preses, valia 200 yens, però mho podia permetre,
-escolti- dic- que li sembla el canvi: el llibre per la pell de kasquir?
-be, be.
Mentres li donava les pells al mercader, vaig sentir dos caçadors parlant,
-Doncs el meu equip es va tenir que retirar, vam trobar una bestia desconeguda- va dir un d´ells
-Que fots!? Però com era?
-Es que era de nit, però va deixar ferits a dos dels meus homes en qüestió de segons, encara recordo els seus ulls verds en la foscor
Vaig decidir anar men, escoltar a espatlles es de mala educació, pel camí vaig comprar menjar per dinar i vaig tornar cap a casa, la ferida del kasquir estava començant me a fer mal. Un cop a la parcel•la, em vaig assentar a la sombra d´un arbre que tenia plantat en Shiro i vaig buscar al llibre informació sobre els kasquirs:
``Habiten en zones de neu, les marques vermelles del pel, es diu que son venes de fúria, nomes les tenen els mascles els quals son mes agressius, la seva mossegada provoca ferides profundes, i les urpes tenen un verí que afecta al cicatritzant de la ferida, una ferida d´aquestes pot estar setmanes oberta si no es tracta a temps.``
-Vaja, o sigui que estaré dies sense mourem? Ja! Que s´ho creuen! Tot i que nomes caminar em fa un mal... llàstima que Shinsei no sigui el numero 1 en la divisió medica. Tot i que he sentit a dir que al mig de Tadaima hi ha un poble neutral, potser allà em poden ajudar. Decidit, men vaig a... com es deia? Es igual.- em dic a mi mateix
-On dius que vas?-apareix en Shiro carregant fusta.
-Me’n vaig al poble neutral a que em curin la ferida
-Ahh... no tens remei, ni dos dies de descans no?
-Nop, ja em coneixes
-Allà tu. Això si, agafa un cavall, a la casa de la divisió d´exploradors en trobaràs,
-Gracies
Ja era al camí que porta al poble, m’havien donat un cavall negre, i bastant petit la veritat, be, en realitat era millor per a mi, al no fer tant trot la ferida no s´obria. Pel camí em vaig trobar animals estranys i petits, no valia la pena caçar-los. ´´Ja dec estar a punt d’arribar al poble´´ em deia a mi mateix vaig veure un cartell al camí que posava... Endor! Així es deia!
Dia 6: Endor
Ja estava a Endor, era un poble normalet, ni massa gran ni massa petit. vaig demanar pel carrer on hi ha un hospital o similars, ``crec que no els hi agraden els estrangers´´ pensava cada vegada que m´ignoraven, però un em va tenir pietat, al veure que començava a sortir sang de la ferida, es va acostar cap a mi
-Ves dos trencants mes enllà, esquerre, 3r trencant dreta i unes cases mes enllà hi ha un alquimista, no et puc assegurar res però. que no es digui que he deixat morir a un home al carrer!
-Gracies – ric encara que no m´ha acabat de fer gracia.
Estava davant de l´edifici, vaig tenir un déjà-vu, em vaig sentir com el primer dia de cara a l´hostal. vaig decidir fer el mateix que aquell dia, entrar sense complicacions, dins, hi havia un home de mitjana edat amb barba blanca,
-Hola estranger,- va dir- mhh la teva cara em sona, has vingut mai per a aquí?
-No que jo sàpiga, per?
-Ah res res- va riure per sota el nas- passa, passa, deixa’m avidinar, una ferida de kasquir oi?
-Com ho sap?
-Tinc un do, diguem-ne
li vaig explicar el meu problema i em va dir que no em preocupes, que ja havia tractat ferides d´aquestes, a un acceptable preu de 1000 yens, va dir. Em vaig estirar en una camilla, em vaig treure la camisa i la vena que em tapava la ferida i ell va començar el tractament, pols per aquí, pols per allà, anestesia, fil i agulla i en 30 minuts ja ho tenia,
-Recorda de no fer esforç en 4 hores! – va dir ell mentre jo sortia,
-D´acord gracies!-