[Rol] El que ha de governar
Publicat: 17 gen. 2017, 13:16
Un altre dia de treball començava i per primer cop després de molt temps, havia d’anar a la divisió. En la divisió ninja tot és manté en secret, som la única divisió amb dos edificis, un obert al públic, on rebrem les missions de la gent i acudeixen els membres d’altres divisions. I l’altre, amagada de tothom, on només els membres saben on és, és tan secreta la seva ubicació que els que van a formar-se i no ho aconsegueixen, els esborren la memòria perquè no puguin filtrar on és troba. Recordo que quan vaig anar per convertir-me en ninja, només vaig poder veure una part de la divisió. Ara que ja portava un temps fent missions (simples) i d’haver sigut assignat a un equip em van convocar a la divisió.
La ubicació està estrictament prohibida de divulgar, ni als familiars ni a ningú, el lloc està perdut entre uns boscos molt frondosos. Després de fer el camí que casi no recordava, vaig arribar a la divisió, a l’entrada es podia veure a la Raiko cridant-me amb energia.
- Viiictooor!!
- Si si... ja t’havia sentit – vaig dir badallant
- Va afanya’t, que arribes tard, el Daku ja està traient fum del cap.
- Aquest noi no té gens de paciència.
- Ja saps com és – va deixar anar una rialla
La divisió semblava com un dojo però gegant, una decoració clarament de Shinsei, habitacions rectangulars i quadrades amb passadissos llargs i portes corredisses, tot de fusta de la bona. Això si, no havia molt moviment. Pel que deia la Raiko, els membres no acostumen a socialitzar molt, veure’n un era força estrany, una cosa que personalment no m’agradava gens. Vam pujar per les escales, per arribar davant d’una porta que conduïa a una mena de sala d’actes. A dins, havia dues persones, en Saito i un Daku vermellós, potser a causa del cabreig que portava.
- JA ERA HORA!! – va cridar
- Jajaja ho sento, m’he despistat – vaig excusar-me
- Com que “ho sento, m’he despistat”!? – va dir mentre m’imitava – Arribes mitja hora tard!
- No és culpa meva... si la divisió no estigués tant perduda arribaria abans.
- Va nois calmeu-vos – intentava posar ordre el Saito
- Daku sembles una xemeneia humana – reia la Raiko
- Vols callar Raiko!? – cridava molest en Daku
- Tu no fiquis més llenya al foc – va dir en Saito
- Jajajajaja molt bona aquesta Saito – vam riure la Raiko i jo
- Tu també Saito!?
- Silenci.
Una veu misteriosa es va fer escoltar. Del sostre va baixar una figura masculina.
- Uooo, com un ninja de veritat! – vaig dir
- Si tu també ho ets... – va dir en Saito
- Veig que per fi estem tots, em presentaré, em dic Kuroga i a partir d’ara seré el vostre instructor d’equip. Això si, Victor oi? Agrairia que per la pròxima vegada no et fessis de pregar.
- D’acord... ho sento.
- Aclarit aquest punt continuem.
- Per cert Kuroga-sensei, tinc una pregunta – va dir en Daku
- Endavant.
- Per què som un equip? Pel que havia sentit, tots els ninjes acostumen a treballar sols.
- Aquesta és una bona pregunta, com dius, a les missions, els ninjes treballen sols però a vegades, es dóna el cas que dos ninjes han de cooperar per la dificultat de la missió o potser col•laborar amb algú d’una altre divisió i usualment no tenen ni idea de com treballar en equip, per això, un antic capità que coneixeu força bé, en Tessai, va proposar un model de treball diferent: ajuntar als novells en equips i amb un instructor, en aquest cas jo, aconseguir fer missions cooperant fins que arribéssiu a tenir més experiència. Així també faria que els membres interactuessin entre ells.
- Tal i com s’esperava d’en Tessai – va dir en Daku, com si fos un nen orgullós del seu pare
- El problema, és que aquest model no agrada massa als que manen però en Tessai tenia molt poder dins la divisió així que és va posar en marxa, amb uns quants ninjes a veure si funciona. Com vosaltres.
- Llavors si aconseguim bons resultats voldrà dir que en Tessai tenia raó? – preguntava en Saito
- Exacte, personalment no em desagrada aquest model però no em fa especialment il•lusió haver d’estar a càrrec de ningú, però li dec molt a Tessai i com vosaltres sou els seus deixebles m’aguantaré.
- El coneixies a ell? – va preguntar la Raiko
- Si... em va salvar més d’un cop. Però deixem estar tot això i centrem-nos en el motiu de perquè sou aquí. Teniu la vostra primera missió grupal. Al oest d’aquí, a les muntanyes, dos tribus s’estan enfrontant, els Gegats i els Gosllops, són com enèmics acèrrims i estan causant molts desastres a les viles del voltant. Heu de solucionar el conflicte.
- De que em sonen aquests noms? – vaig dir per mi mateix
- Els hem de matar? – preguntava la Raiko
- Només si no n’hi ha altre opció – va dir en Kuroga-sensei – Ens dirigirem cap allà després de que us preparareu pel viatge. Esperaré a l'entrada.
En dir això va desaparèixer. La missió no semblava gaire complicada encara que no ens podíem confiar. Lo pitjor que és pot fer a la vida és subestimar, ens van ensenyar que fer-ho s’acostuma a pagar amb la mort. Acte seguit vam fer el que va dir, varem passar per l’armeria de la divisió per posar a punt les nostres armes i recollir tot lo necessari; kunais, shurikens, una tenda de lona, subministres, etc...
Abans de marxar, mentre caminaven pels passadissos algú ens va cridar, en girar-nos vam reconèixer qui era, dos antics professors nostres, el tinent de la divisió “Marxa mortal” Yatsufusa Tokoyami i la Mayuko “Raiben” Myers professora d’infiltració.
- Quan de temps nois!! – va dir el Yatsufusa-sensei – Veig que us heu convertit en bons ninjes, alguns ja diuen que sou les promeses de la divisió.
- Tot és gracies a les vostres ensenyances, us devem molt – va dir en Daku
- M’alegra veure que continues tan educat com sempre – va dir la Myers-sensei – No com vostè senyor Kudo, que ja he vist que ha tornat a arribar tard, com sempre.
- Algú més falta per dir-m'ho? – vaig dir irònicament
- Bé, senseis, hem de marxar a fer una missió – va dir en Saito
- Així que també us faran fer el nou model de treball oi? Això està bé, en Tessai sempre ha pensat en lo millor per la divisió – va dir en Yatsufusa sensei – Bé nois, us desitjo molta sort.
- Demostreu de que sou capaços – va dir l’altre professora – Bon viatge.
Encara no sabia per quin motiu s’havia retirat en Tessai, però cada cop tenia més clar que va ser un gran capità d’aquesta divisió, ningú l’ha oblidat. En acomiadar-nos dels nostres antics professors, vam marxar de la divisió juntament amb el Kuroga-sensei per anar cap a les muntanyes del oest.