[Rol] El preu de la fama
Publicat: 02 juny 2016, 11:17
Les proves d’ascens a tinent van resultar ser una formalitat. Per ascendir a tinent de la divisió es requerien coneixements en tres àrees en concret: combat, supervivència i diplomàcia.
M’havia preparat durant uns dies abans de presentar-me: havia afinat els meus coneixements amb les armes, havia repassat les primeres lliçons de supervivència que em van ensenyar al entrar a Tadaima i vaig assajar davant del mirall diferents postures i tons de veu (que el Joaq va trobar excessivament divertit).
Però al arribar al despatx del capità simplement es van dedicar a enumerar el que havia aconseguit fins ara.
—En la prova de combat —va començar la Mestra Okame— els supervivents de la batalla en la qual vas participar la setmana passada ens han explicat com vas derrotar més enemics que ningú. Això sol ja demostra una capacitat de combat superior a la mitjana, prou per passar la prova.
—En la prova de supervivència —va dir el Mestre Tanaka— al rescatar a la Okame dels seus perseguidors vas demostrar molta resistència, superior a la dels teus companys. I el cas de la dona-ós que vas solucionar també ens demostra les teves capacitats.
—I per acabar en la prova de diplomàcia —va continuar el Mestre Obi— només arribar ja vas establir relacions amb un poblet, amb el qual ja tenim relacions comercials. És molt més del que demanem per la prova, així que també passes.
—I a sobre t’has pogut entrenar en liderar un escamot de gent, cosa que encara suma més punts a la teva candidatura per tinent —va concloure la Mestra Okame.
—Per tant —va continuar el Mestre Obi—, com a substituts del capità t’anomenem...
—Un moment! —vaig cridar, força perplex—. No he de fer cap prova doncs? Ja està?
—Hi tant, ja has demostrat tot el que necessitem! —va exclamar la Mestra Okame.
—I de fet necessitem urgentment un oficial en aquesta divisió, així que no fa falta posposar-ho més —va dir el Mestre Tanaka.
—Ah... vaja...
—Ehem —va dir el Mestre Obi—. Com anava dient, com a substituts del capità t’anomenem tinent de la Divisió d’Exploració de Shinsei!
Seguidament em va donar una agulla amb el fènix de Shinsei platejat i un document firmat.
—Això acredita que ets tinent de Shinsei, amb els beneficis que comporta —va explicar el Mestre Obi.
—I quins són? —vaig preguntar, encuriosit.
—Doncs tens autoritat per actuar en nom de la divisió i per exemple pots accedir a zones que estan tancades al públic, com per exemple els laboratoris de la divisió d’investigació, les presons o els informes d’operacions de la divisió dels Ninjes —va explicar.
Oh vaja, ho arribo a saber i espero una setmana en comptes de colar-m’hi amb l’Ichi —vaig pensar.
Després d’intercanviar quatre paraules d’agraïment i formalismes, em disposava a marxar quan la Mestra Okame em va dir:
—Per cert, les teves aventures no han passat desapercebudes. La meitat de Shinsei ha sentit a parlar ja de tu així que no t’estranyis si la gent que no coneixes et saluda pel carrer.
—Ah no crec que sigui problema —vaig dir, innocent de mi.
Al sortir de la divisió els companys s’havien reunit per donar-me l’enhorabona com a nou tinent. Malgrat les primeres reticències aviat em van tractar igual que sempre i vam quedar per sopar i celebrar-ho aquella nit, cosa que vam fer i de bona manera:
Per començar vam fer un foc enorme amb tot de fustes velles que hi havia en racons insospitats i inhabitats de la divisió. Era comprensible en una divisió pensada per centenars de persones on només hi habitaven una vintena.
Les noies de la divisió portaven kimonos molt vistosos i els dels nois eren molt més senzills. Em van ensenyar balls xungos de Tadaima i els vam ballar al voltant del foc, mentre la Varda, una senyora amb rialla enorme i panxa encara més gran encarregada de les cuines de la divisió, s’encarregava de preparar les taules.
Un cop el foc es va haver apagat vam repartir torxes de bambú per tot el perímetre de la festa i la senyora Varda va preparar una barbacoa mentre picàvem tot de sushi, pastes i altres delícies típiques de Shinsei, tot regat amb sake calent.
Un cop acabat el sopar, els Mestres Obi i Tanaka, ja força majors, es van retirar a descansar, però la festa va continuar al pati de la divisió on el Takeshi s’enfilava a la taula per explicar acudits que feien riure a tothom, la Mestra Okame ens explicava batalletes i històries dels seus anys mossos i una noia de la divisió anomenada Umi ens va tocar una cançó amb una flauta típica de Shinsei de dues canyes, però la vam haver de fer parar perquè ens adormíem.
—Ei Bank! —va dir el Takeshi, altre cop enfilat a la taula—. Fes-nos una demostració de la teva màgia!
Em vaig quedar parat.
—Això, això, ensenya’ns-ho! —va exclamar l’Alsa, força beguda.
—Com ho sabeu? —vaig preguntar mirant a la Mestra Okame, que va encongir-se d’espatlles.
—Ja et vaig dir que t’havies fet famós —va dir amb una rialla.
—Que l’ensenyi, que l’ensenyi! —va començar l’Alsa i aviat la resta de membres de la divisió la van seguir.
—No estic segur si volen que ensenyis la màgia o que et baixis els pantalons —va exclamar el Joaq rient mentre feia voltes per la meva cintura.
—D’acord està bé.
Vaig dirigir-me fent esses a la taula (si, he de reconèixer que aquell sake entrava com aigua) i vaig proclamar:
—Necessito pinzell i tinta!
—Eh? Per a què vols... —va començar l’Alsa.
—No, Alsa, no es fan preguntes amb la màgia. Pinzell i tinta!
—Ah val si ara mateix —va dir l’Alsa un pèl agitada, fet que va causar que xoqués contra la Umi i les dos caiguessin a terra, provocant les rialles de tots.
Al final va ser el Bo qui em va portar el pinzell i la tinta. Vaig pujar a sobre de la taula i es va fer el silenci.
—Això és... —vaig començar—. Una petita demostració!
Aleshores vaig apuntar al Takeshi amb la mà i vaig tancar el puny, fent que sortissin lianes de terra que el van lligar completament.
—Eh! —va protestar, mentre la resta de la divisió va expressar variacions de “Uau!”, “Kyaa!” o “Ah!”.
Vaig baixar de la taula i amb el pinzell vaig dibuixar una banana al front del Takeshi, que no es podia deslligar.
—Qui ho vol provar?
Tots van esclatar amb un crit de “JO!!!” i aviat el Takeshi va tenir la cara plena de gargots, bananes i altres elements escatològics.
La festa va seguir amb bromes i jocs fins que al final la Mestra Okame va portar una petita caixa de la divisió d’investigació amb focs artificials, que van marcar el final de la festa i l’hora d’anar a dormir.
M’havia preparat durant uns dies abans de presentar-me: havia afinat els meus coneixements amb les armes, havia repassat les primeres lliçons de supervivència que em van ensenyar al entrar a Tadaima i vaig assajar davant del mirall diferents postures i tons de veu (que el Joaq va trobar excessivament divertit).
Però al arribar al despatx del capità simplement es van dedicar a enumerar el que havia aconseguit fins ara.
—En la prova de combat —va començar la Mestra Okame— els supervivents de la batalla en la qual vas participar la setmana passada ens han explicat com vas derrotar més enemics que ningú. Això sol ja demostra una capacitat de combat superior a la mitjana, prou per passar la prova.
—En la prova de supervivència —va dir el Mestre Tanaka— al rescatar a la Okame dels seus perseguidors vas demostrar molta resistència, superior a la dels teus companys. I el cas de la dona-ós que vas solucionar també ens demostra les teves capacitats.
—I per acabar en la prova de diplomàcia —va continuar el Mestre Obi— només arribar ja vas establir relacions amb un poblet, amb el qual ja tenim relacions comercials. És molt més del que demanem per la prova, així que també passes.
—I a sobre t’has pogut entrenar en liderar un escamot de gent, cosa que encara suma més punts a la teva candidatura per tinent —va concloure la Mestra Okame.
—Per tant —va continuar el Mestre Obi—, com a substituts del capità t’anomenem...
—Un moment! —vaig cridar, força perplex—. No he de fer cap prova doncs? Ja està?
—Hi tant, ja has demostrat tot el que necessitem! —va exclamar la Mestra Okame.
—I de fet necessitem urgentment un oficial en aquesta divisió, així que no fa falta posposar-ho més —va dir el Mestre Tanaka.
—Ah... vaja...
—Ehem —va dir el Mestre Obi—. Com anava dient, com a substituts del capità t’anomenem tinent de la Divisió d’Exploració de Shinsei!
Seguidament em va donar una agulla amb el fènix de Shinsei platejat i un document firmat.
—Això acredita que ets tinent de Shinsei, amb els beneficis que comporta —va explicar el Mestre Obi.
—I quins són? —vaig preguntar, encuriosit.
—Doncs tens autoritat per actuar en nom de la divisió i per exemple pots accedir a zones que estan tancades al públic, com per exemple els laboratoris de la divisió d’investigació, les presons o els informes d’operacions de la divisió dels Ninjes —va explicar.
Oh vaja, ho arribo a saber i espero una setmana en comptes de colar-m’hi amb l’Ichi —vaig pensar.
Després d’intercanviar quatre paraules d’agraïment i formalismes, em disposava a marxar quan la Mestra Okame em va dir:
—Per cert, les teves aventures no han passat desapercebudes. La meitat de Shinsei ha sentit a parlar ja de tu així que no t’estranyis si la gent que no coneixes et saluda pel carrer.
—Ah no crec que sigui problema —vaig dir, innocent de mi.
Al sortir de la divisió els companys s’havien reunit per donar-me l’enhorabona com a nou tinent. Malgrat les primeres reticències aviat em van tractar igual que sempre i vam quedar per sopar i celebrar-ho aquella nit, cosa que vam fer i de bona manera:
Per començar vam fer un foc enorme amb tot de fustes velles que hi havia en racons insospitats i inhabitats de la divisió. Era comprensible en una divisió pensada per centenars de persones on només hi habitaven una vintena.
Les noies de la divisió portaven kimonos molt vistosos i els dels nois eren molt més senzills. Em van ensenyar balls xungos de Tadaima i els vam ballar al voltant del foc, mentre la Varda, una senyora amb rialla enorme i panxa encara més gran encarregada de les cuines de la divisió, s’encarregava de preparar les taules.
Un cop el foc es va haver apagat vam repartir torxes de bambú per tot el perímetre de la festa i la senyora Varda va preparar una barbacoa mentre picàvem tot de sushi, pastes i altres delícies típiques de Shinsei, tot regat amb sake calent.
Un cop acabat el sopar, els Mestres Obi i Tanaka, ja força majors, es van retirar a descansar, però la festa va continuar al pati de la divisió on el Takeshi s’enfilava a la taula per explicar acudits que feien riure a tothom, la Mestra Okame ens explicava batalletes i històries dels seus anys mossos i una noia de la divisió anomenada Umi ens va tocar una cançó amb una flauta típica de Shinsei de dues canyes, però la vam haver de fer parar perquè ens adormíem.
—Ei Bank! —va dir el Takeshi, altre cop enfilat a la taula—. Fes-nos una demostració de la teva màgia!
Em vaig quedar parat.
—Això, això, ensenya’ns-ho! —va exclamar l’Alsa, força beguda.
—Com ho sabeu? —vaig preguntar mirant a la Mestra Okame, que va encongir-se d’espatlles.
—Ja et vaig dir que t’havies fet famós —va dir amb una rialla.
—Que l’ensenyi, que l’ensenyi! —va començar l’Alsa i aviat la resta de membres de la divisió la van seguir.
—No estic segur si volen que ensenyis la màgia o que et baixis els pantalons —va exclamar el Joaq rient mentre feia voltes per la meva cintura.
—D’acord està bé.
Vaig dirigir-me fent esses a la taula (si, he de reconèixer que aquell sake entrava com aigua) i vaig proclamar:
—Necessito pinzell i tinta!
—Eh? Per a què vols... —va començar l’Alsa.
—No, Alsa, no es fan preguntes amb la màgia. Pinzell i tinta!
—Ah val si ara mateix —va dir l’Alsa un pèl agitada, fet que va causar que xoqués contra la Umi i les dos caiguessin a terra, provocant les rialles de tots.
Al final va ser el Bo qui em va portar el pinzell i la tinta. Vaig pujar a sobre de la taula i es va fer el silenci.
—Això és... —vaig començar—. Una petita demostració!
Aleshores vaig apuntar al Takeshi amb la mà i vaig tancar el puny, fent que sortissin lianes de terra que el van lligar completament.
—Eh! —va protestar, mentre la resta de la divisió va expressar variacions de “Uau!”, “Kyaa!” o “Ah!”.
Vaig baixar de la taula i amb el pinzell vaig dibuixar una banana al front del Takeshi, que no es podia deslligar.
—Qui ho vol provar?
Tots van esclatar amb un crit de “JO!!!” i aviat el Takeshi va tenir la cara plena de gargots, bananes i altres elements escatològics.
La festa va seguir amb bromes i jocs fins que al final la Mestra Okame va portar una petita caixa de la divisió d’investigació amb focs artificials, que van marcar el final de la festa i l’hora d’anar a dormir.