[Rol] A Shinsei hi falta gent!
Publicat: 03 març 2017, 20:26
Estava al meu laboratori bevent cafè, la proposta que m’havia fet el guia, l’Osamu, no semblava tant difícil, només havia d’aconseguir la ploma d’un ocell gros. El problema venia a l’hora de trobar aquests ocells ja que nomes es coneixia la localització dels que havien domesticat els Shinserians. Això suposava travessar literalment el mon, entrar a una ciutat-estat enfrontada a la meva, trobar on guarden els fènix i depenent de la situació demanar una ploma, recollir-la del terra o arrancar-la d’un d’aquests ocells, el que suposava infiltrar-me a dintre del recinte i enfrontar-me a literalment foc amb potes. Fàcil!
Vaig decidir que el millor era començar a fer camí quan abans millor així que me’n vaig anar a recepció per anunciar la meva partida. La recepcionista era una noia d’uns 25 anys amb cara de pomes agres, al comunicar-li el meu projecte em va donar uns fulls perquè els omplis i em va dir que els havia de firmar el tinent i em va assenyalar el passadís cap a la sala del cafè. Vaig trucar a la porta del tinent pero no vaig rebre resposta, així que vaig decidir obrir la porta.
A dins em vaig trobar un laboratori igual que el meu però molt més gran. El que em va sorprendre és que estava completament buit, literalment allà no hi treballava ningú.
Em vaig fixar que a sobre la zona de treball hi havien uns quants papers així que vaig acostar-m’hi a curiosejar. A sobre del marbre hi havien tot de projectes firmats pel tinent tirats de qualsevol manera i un estrany estoig que vaig decidir obrir, a dintre hi havia un paper i un segell, el paper deia:
Qui sostingui aquest paper serà considerat el tinent.
PD: Només s’aplica a blancs.
Que estrany, vaig pensar, però tu, si que he ascendit ràpid, ja soc tinent només d’entrar.
Vaig segellar el meu propi document i el vaig deixar a sobre el marbre. vaig guardar el segell i el paper dintre l’estoig i el vaig deixar allà on l’havia trobat.
Vaja, si que m’han degradat ràpid, no he durat ni dos minuts com a tinent, vaig dibuixar un somriure a la meva cara pensant en els possibles acudits racistes que es podien fer amb el postdata del títol de capità i vaig començar a caminar cap a Shinsei.
Després de 12 hores de caminar em vaig adonar de lo idiota que era, no tenia mapa, ni menjar ni beure, havia sortit de Drakkar com qui surt de casa per anar a comprar el pa a la botiga del costat de casa. Si hagués set una persona normal hagués mort per imbecil, però per fortuna podia tornar a casa per menjar, beure i descansar. Devia ser divertit veurem literalment menjant i dormint tot el dia sense descans.
Al cap d’un temps que sem va fer etern vaig arribar a una altre ciutat, jo feliç de la vida pensant que havia arribat a shinsei vaig parar al primer ciutadà que vaig trobar i li vaig preguntar d’on podia treure una ploma de fènix, ell estranyat em va enviar carinyosament a la merda explicant-me com si fos un nen petit que nomes hi havien fènix a Shinsei i que quedaven uns quants kilòmetres per arribar a Shinsei.
Vaig decidir buscar alguna botiga on venguessin mapes per poder trobar shinsei més fàcilment. Vaig arribar a un carrer molt ample on hi havia molta gent, vaig decidir avançar per aquest carrer fins que em vaig trobar que tota la gent del carrer evitava a un home negre amb un pentinat afro magnific, deixant uns 3 metres de radi buit al seu voltant. jo al veure que ningú se li apropava vaig decidir fer el mateix, algo dolent passaria amb aquell home com perquè la gent no se li acostes. Al cap d’un rato de caminar vaig veure una papereria i vaig decidir entrar-hi, amb una mica de sort tindrien algun mapa que em servis per trobar Shinsei. Vaig entrar i li vaig preguntar a la dependenta si tenia algun producte que complís les caracteristiques.
-Si, noi si, en tinc un, però et sortirà car- Va dir la dependenta mentre posava un mapa a sobre el taulell.
En aquell moment vaig caure en que tot i que era d’una família adinerada, no portava ni un duro a sobre. just quan estava a punt de intentar regatejar el preu va entrar l’home afro que havia vist abans al carrer.
-Vosaltres sabeu com arribar a Nova York?- Va dir l’home
La dependenta al veure entrar a una persona com aquella es va espantar i va amagar-se a darrere el taulell. Jo vaig aprofitar la ocasió i vaig agafar el mapa i mel vaig guardar a la gavardina.
Vaig sortir de la botiga mentre l’home encara insistia en la seva pregunta i vaig dir per lo baix, prova a Estats Units noi!!
Vaig arribar a una plaça i em vaig assentar en un banc de pedra on vaig treure el mapa. Ostres, si hauria de creuar el mar per arribar a Shinsei, això afegia més problemes a la meva empresa. Em vaig quedar una estona assentat deixant passar el temps i mentalitzant-me pel llarg camí que encara em quedava.
Al cap d’uns minuts em vaig aixecar i em vaig posar a caminar cap a Shinsei. Quan portava un bon tros de carrer vaig sentir per sobre de la multitud:
– ES DIUEN BANANES!
Quina gent més especial la de Endor vaig pensar.
Vaig sortir de la ciutat i vaig tornar a fer camí.
Vaig decidir que el millor era començar a fer camí quan abans millor així que me’n vaig anar a recepció per anunciar la meva partida. La recepcionista era una noia d’uns 25 anys amb cara de pomes agres, al comunicar-li el meu projecte em va donar uns fulls perquè els omplis i em va dir que els havia de firmar el tinent i em va assenyalar el passadís cap a la sala del cafè. Vaig trucar a la porta del tinent pero no vaig rebre resposta, així que vaig decidir obrir la porta.
A dins em vaig trobar un laboratori igual que el meu però molt més gran. El que em va sorprendre és que estava completament buit, literalment allà no hi treballava ningú.
Em vaig fixar que a sobre la zona de treball hi havien uns quants papers així que vaig acostar-m’hi a curiosejar. A sobre del marbre hi havien tot de projectes firmats pel tinent tirats de qualsevol manera i un estrany estoig que vaig decidir obrir, a dintre hi havia un paper i un segell, el paper deia:
Qui sostingui aquest paper serà considerat el tinent.
PD: Només s’aplica a blancs.
Que estrany, vaig pensar, però tu, si que he ascendit ràpid, ja soc tinent només d’entrar.
Vaig segellar el meu propi document i el vaig deixar a sobre el marbre. vaig guardar el segell i el paper dintre l’estoig i el vaig deixar allà on l’havia trobat.
Vaja, si que m’han degradat ràpid, no he durat ni dos minuts com a tinent, vaig dibuixar un somriure a la meva cara pensant en els possibles acudits racistes que es podien fer amb el postdata del títol de capità i vaig començar a caminar cap a Shinsei.
Després de 12 hores de caminar em vaig adonar de lo idiota que era, no tenia mapa, ni menjar ni beure, havia sortit de Drakkar com qui surt de casa per anar a comprar el pa a la botiga del costat de casa. Si hagués set una persona normal hagués mort per imbecil, però per fortuna podia tornar a casa per menjar, beure i descansar. Devia ser divertit veurem literalment menjant i dormint tot el dia sense descans.
Al cap d’un temps que sem va fer etern vaig arribar a una altre ciutat, jo feliç de la vida pensant que havia arribat a shinsei vaig parar al primer ciutadà que vaig trobar i li vaig preguntar d’on podia treure una ploma de fènix, ell estranyat em va enviar carinyosament a la merda explicant-me com si fos un nen petit que nomes hi havien fènix a Shinsei i que quedaven uns quants kilòmetres per arribar a Shinsei.
Vaig decidir buscar alguna botiga on venguessin mapes per poder trobar shinsei més fàcilment. Vaig arribar a un carrer molt ample on hi havia molta gent, vaig decidir avançar per aquest carrer fins que em vaig trobar que tota la gent del carrer evitava a un home negre amb un pentinat afro magnific, deixant uns 3 metres de radi buit al seu voltant. jo al veure que ningú se li apropava vaig decidir fer el mateix, algo dolent passaria amb aquell home com perquè la gent no se li acostes. Al cap d’un rato de caminar vaig veure una papereria i vaig decidir entrar-hi, amb una mica de sort tindrien algun mapa que em servis per trobar Shinsei. Vaig entrar i li vaig preguntar a la dependenta si tenia algun producte que complís les caracteristiques.
-Si, noi si, en tinc un, però et sortirà car- Va dir la dependenta mentre posava un mapa a sobre el taulell.
En aquell moment vaig caure en que tot i que era d’una família adinerada, no portava ni un duro a sobre. just quan estava a punt de intentar regatejar el preu va entrar l’home afro que havia vist abans al carrer.
-Vosaltres sabeu com arribar a Nova York?- Va dir l’home
La dependenta al veure entrar a una persona com aquella es va espantar i va amagar-se a darrere el taulell. Jo vaig aprofitar la ocasió i vaig agafar el mapa i mel vaig guardar a la gavardina.
Vaig sortir de la botiga mentre l’home encara insistia en la seva pregunta i vaig dir per lo baix, prova a Estats Units noi!!
Vaig arribar a una plaça i em vaig assentar en un banc de pedra on vaig treure el mapa. Ostres, si hauria de creuar el mar per arribar a Shinsei, això afegia més problemes a la meva empresa. Em vaig quedar una estona assentat deixant passar el temps i mentalitzant-me pel llarg camí que encara em quedava.
Al cap d’uns minuts em vaig aixecar i em vaig posar a caminar cap a Shinsei. Quan portava un bon tros de carrer vaig sentir per sobre de la multitud:
– ES DIUEN BANANES!
Quina gent més especial la de Endor vaig pensar.
Vaig sortir de la ciutat i vaig tornar a fer camí.