[Rol] Mort de gana per Drakar
Publicat: 21 feb. 2017, 15:57
Portava unes quantes hores voltant per Drakar maravellant-me de les nombroses estructures de pedra, la multitud de comerços oberts cadascun diferent de l’anterior i la embriagadora olor de menjar recent fet, el que em recordava que no havia arribat a menjar a casa dels Koro degut a les diferències d’opinió amb el vell.
-Em cago amb la meva mala sort, ja podria haver menjat algo abans de posar-me a discutir- vaig exclamar quan un home em va agafar per l’espatlla i em va girar.
-Vostè deu ser el senyor Koro- va dir el desconegut.
Era un jove corpulent que devia fer uns bons dos metres d’alçada, el que es coneix com un armari d’home.
-Perdoni la meva descortesia, em permetria convidar-lo a alguna cosa de menjar?
El meu cor va fer un salt d’alegria al relacionar menjar amb gratuït.
-suposo- vaig respondre per no semblar molt desesperat.
Ens varem assentar a la taula d’una restaurant anomenat Ca'n Meatat, el meu acompanyant va demanar dos entrepans de llom amb formatge.
-Perdona els meus modals, no m’he presentat, em dic Albert i soc el fill del propietari de la sastreria que hi ha a prop de casa seva.
-Encantat Albert, jo em dic Kharu i soc…
-Si, si, ja sé qui és senyor Koro- Em va tallar- jo era hora de que vingues a Drakar, la família porta més de 15 anys sense un cap de família.
-He vingut quan he pogut- vaig respondre.
-I que?, ja ha començat a dominar els deus?
-Dominar els deus?-vaig dir incrèdul.
-Dons això, els deus, ja és membre de la divisió de religió no?
-Dons no, no ho so…
-COM QUE ENCARA NO ÉS MEMBRE DE LA DIVISIÓ DE RELIGIÓ?!!! MARE MEVA QUE HI FEM AQUÍ. GALINDA, EMBOLIQUIN´S ELS ENTREPANS QUE TENIM PRESSA. VINGA SENYOR KORO A QUÈ ESPERA, AIXEQUIS QUE ANIREM A LA DIVISIÓ, PERÒ ESPERA NO HI POT PAS ANAR VESTIT AMB UNA ARMADURA, CAP A LA SASTRERIA!!!
Afegit en 3 minuts 36 segons:
I així és com vaig acabar a la sastreria de l’Albert sense haver fet ni una mísera mossegada a l’entrepà.
-Que voldrà senyor Koro, una túnica? un mantell?- va dir mentre m’ensenyava una bona quantitat de vestimentes massa extrafolaries pel meu gust.
Enmig de totes les vestimentes que tenia per la botiga en vaig veure una que em va agradar, era una gavardina de color marró fosc. Li vaig demanar a l’Albert sobre aquella vestimenta, ell estranyat per la meva elecció em va insistir amb un parell més de túniques que tenien pinta de molt cares.
-És ben estrany senyor Koro- va dir al veure la meva cara de negativa.
Em va donar la gavardina i el meu entrepà i moltes presses per arribar ràpid cap a la divisió de religió.
Anava a sortir de la sastreria quan l’Albert em va cridar, al girar-me em va tirar un barret de copa del mateix color que la gavardina -Almenys vagi una mica elegant home!. Em vaig despedir amb la mà i vaig començar a caminar cap a la divisió de religió.
Al cap d’una estona de caminar en la direcció que m’havia dit l’Albert vaig acabar arribant a una enorme església.-suposo que és obi que la divisió de religió sigui una església- vaig pensar mentre obria una de les grans portes.
A dins em va rebre una dona d’uns 30 anys que em va explicar les funcions de totes les divisions i el seu estat, tot seguit em va fer una mica de publicitat descarada de la divisió de religió i em va acompanyar a una sala perquè tingues temps de pensar detinguda-ment la divisió a la que volia pertànyer. Just quan la dona va tancar la porta, es va obrir una altre a l’extrem oposat de l’habitació d’on en va sortir un home prim amb els cabells llargs i blancs, encara que no semblava pas vell. Es va girar cap a mi i fa arrugar el front.
-Que hi fots tu amb una mascara?
Ostres, és veritat, encara portava la mascara posada, normal que la gent del carrer i amb la que parlava em mires extrany.
No em va donar temps a dir res que l’home em va preguntar - Tu no ets pas d’aquí no?
-No senyor jo encara no formo part de cap divisió, per això estic aquí.
-No home, no dic pas de la divisió, dic del mon.
-Ehh, d’aixó… si, no soc d’aquest mon, però com ho has sabut?
-Millor no ho vagis dient això de que ets d’una altre mon, només uns quants sabem aquesta condició que teniu alguns de vosaltres, encara et prendran per boig.
-Gracies per l’advertencia, però no has respost a la meva pregunta.
-Un simple presentment - va dir el sacerdot mentre es dibuixava un somriure a la seva cara.
-Ja saps com tornar al teu món? acostumeu a tenir problemes amb aquest detall els nous.
-Dons no ben bé, se que he d’utilitzar la mascara, però no sé com- vaig dir.
Em vaig treure la mascara de la cara, per primer cop en moltes hores veia l’interior de la mateixa.
-Però vaja que no en tinc ni… idea?
Havia tornat al món humà.
-Em cago amb la meva mala sort, ja podria haver menjat algo abans de posar-me a discutir- vaig exclamar quan un home em va agafar per l’espatlla i em va girar.
-Vostè deu ser el senyor Koro- va dir el desconegut.
Era un jove corpulent que devia fer uns bons dos metres d’alçada, el que es coneix com un armari d’home.
-Perdoni la meva descortesia, em permetria convidar-lo a alguna cosa de menjar?
El meu cor va fer un salt d’alegria al relacionar menjar amb gratuït.
-suposo- vaig respondre per no semblar molt desesperat.
Ens varem assentar a la taula d’una restaurant anomenat Ca'n Meatat, el meu acompanyant va demanar dos entrepans de llom amb formatge.
-Perdona els meus modals, no m’he presentat, em dic Albert i soc el fill del propietari de la sastreria que hi ha a prop de casa seva.
-Encantat Albert, jo em dic Kharu i soc…
-Si, si, ja sé qui és senyor Koro- Em va tallar- jo era hora de que vingues a Drakar, la família porta més de 15 anys sense un cap de família.
-He vingut quan he pogut- vaig respondre.
-I que?, ja ha començat a dominar els deus?
-Dominar els deus?-vaig dir incrèdul.
-Dons això, els deus, ja és membre de la divisió de religió no?
-Dons no, no ho so…
-COM QUE ENCARA NO ÉS MEMBRE DE LA DIVISIÓ DE RELIGIÓ?!!! MARE MEVA QUE HI FEM AQUÍ. GALINDA, EMBOLIQUIN´S ELS ENTREPANS QUE TENIM PRESSA. VINGA SENYOR KORO A QUÈ ESPERA, AIXEQUIS QUE ANIREM A LA DIVISIÓ, PERÒ ESPERA NO HI POT PAS ANAR VESTIT AMB UNA ARMADURA, CAP A LA SASTRERIA!!!
Afegit en 3 minuts 36 segons:
I així és com vaig acabar a la sastreria de l’Albert sense haver fet ni una mísera mossegada a l’entrepà.
-Que voldrà senyor Koro, una túnica? un mantell?- va dir mentre m’ensenyava una bona quantitat de vestimentes massa extrafolaries pel meu gust.
Enmig de totes les vestimentes que tenia per la botiga en vaig veure una que em va agradar, era una gavardina de color marró fosc. Li vaig demanar a l’Albert sobre aquella vestimenta, ell estranyat per la meva elecció em va insistir amb un parell més de túniques que tenien pinta de molt cares.
-És ben estrany senyor Koro- va dir al veure la meva cara de negativa.
Em va donar la gavardina i el meu entrepà i moltes presses per arribar ràpid cap a la divisió de religió.
Anava a sortir de la sastreria quan l’Albert em va cridar, al girar-me em va tirar un barret de copa del mateix color que la gavardina -Almenys vagi una mica elegant home!. Em vaig despedir amb la mà i vaig començar a caminar cap a la divisió de religió.
Al cap d’una estona de caminar en la direcció que m’havia dit l’Albert vaig acabar arribant a una enorme església.-suposo que és obi que la divisió de religió sigui una església- vaig pensar mentre obria una de les grans portes.
A dins em va rebre una dona d’uns 30 anys que em va explicar les funcions de totes les divisions i el seu estat, tot seguit em va fer una mica de publicitat descarada de la divisió de religió i em va acompanyar a una sala perquè tingues temps de pensar detinguda-ment la divisió a la que volia pertànyer. Just quan la dona va tancar la porta, es va obrir una altre a l’extrem oposat de l’habitació d’on en va sortir un home prim amb els cabells llargs i blancs, encara que no semblava pas vell. Es va girar cap a mi i fa arrugar el front.
-Que hi fots tu amb una mascara?
Ostres, és veritat, encara portava la mascara posada, normal que la gent del carrer i amb la que parlava em mires extrany.
No em va donar temps a dir res que l’home em va preguntar - Tu no ets pas d’aquí no?
-No senyor jo encara no formo part de cap divisió, per això estic aquí.
-No home, no dic pas de la divisió, dic del mon.
-Ehh, d’aixó… si, no soc d’aquest mon, però com ho has sabut?
-Millor no ho vagis dient això de que ets d’una altre mon, només uns quants sabem aquesta condició que teniu alguns de vosaltres, encara et prendran per boig.
-Gracies per l’advertencia, però no has respost a la meva pregunta.
-Un simple presentment - va dir el sacerdot mentre es dibuixava un somriure a la seva cara.
-Ja saps com tornar al teu món? acostumeu a tenir problemes amb aquest detall els nous.
-Dons no ben bé, se que he d’utilitzar la mascara, però no sé com- vaig dir.
Em vaig treure la mascara de la cara, per primer cop en moltes hores veia l’interior de la mateixa.
-Però vaja que no en tinc ni… idea?
Havia tornat al món humà.