Tadaima: anime en català, manga, el Japó i més!

Amb els ulls tancats tot era fosc, no recordava haver anat a dormir. Em devia haver quedat adormida mentres llegia algun llibre o manga, no era el primer cop que em passava, sempre arribava molt cansada dels entrenaments de kendo i quan em posava a fer alguna cosa relaxada com llegir o estar a l'ordinador m'adormia, i em despertava al cap d'unes hores o el dia següent.

Així que toca despertar-se, i vaig obrir els ulls al mateix temps que sortia del llit. "Un moment... que és això? A on sóc?" Era molt estrany, allò no era la meva habitació, ni cap on hagués estat abans. Era una sala amb parets de pedra, tenia una gran finestra a la paret on hi havia la capçalera del llit, i la porta al costat dels peus del mateix llit, que era l'únic moble que hi havia a la sala, apart d'una bandera amb la silueta d'un drac penjada a una de les parets. A on era?

Em vaig aixecar del llit i vaig anar a comprovar que la porta estigues oberta, bingo, ho estava. Ara que estava sabia que tancada a la habitació no hi estava, em vaig acostar a la finestra i vaig mirar per allà, a veure si aconseguia orientar-me i saber on estava. Però no... tot i estar en un lloc força elevat, no em sonava cap part d'aquell poble. Semblava un poble medieval, amb totes les cases de pedra i els carrers estrets, era molt bonic i fins hi tot hi havia un drac vermell volant pel cel. "Espera un moment... un drac?" Em vaig fregar uns quants cops els ulls, allò era un drac! Devien estar gravant una pel•lícula o fen robots?

Estava intentant deduir que era l'animal alat que estava veient quan vaig sentir que obrien la porta i em vaig girar. Era un home d'uns 40 anys, que aparentava més edat degut a la llarga barba castanya que portava. Tenia el cabell curt del mateix color i semblava que tingues una cicatriu sota l'ull esquerre. La roba que portava anava de conjunt amb el poble, era medieval i en un costat hi tenia dibuixada la mateixa silueta de drac que tenia la bandera d'aquella habitació. Ara si que estava més que segura que allà hi estaven gravant una pel•lícula. El que no entenia era que hi feia jo allà?

- Veig que ja t'has despertat- va dir l'home- té, pren-te això.- Em va dir l'home oferint-me un pot amb un líquid blau a dins, però no blau en plan aigua neta, per que la aigua neta és transparent, sinó blau, blau, com si m'oferís pintura blava per veure, per que de transparent no en tenia res. De veritat es pensava que jo em veuria allò?

- Què és?- vaig demanar- jo no em vull prendre res sense saber que és i sense saber a on sóc?

- Primer pren-t'ho i després t'explico tot el que necessitis saber. Entenc que desconfiïs de mi però no et preocupis no és cap droga no res semblant, no et farà cap mal- va dir l'home i va somriure- Per cert, em dic Legor.

- Meina...- li vaig dir el meu nom. Semblava un home amb el qual s'hi pugues confiar, però de veritat podia creure el que ell em deia? I si aquella beguda em feia alguna cosa?

- Et prometo que aquesta beguda no et farà res dolent, i després t'explico tot el que vulguis. - Insistia l'home. Així que finalment vaig agafar aquell pot i me'l vaig acostar al nas i el vaig olorar. No feia olor a res. En Legor em continuava mirant. Vaig acostar-me la beguda a la boca i en vaig provar una mica. No tenia gust a res. Tampoc sé a on sóc ni com tornar a casa des d'aquí, així que finalment em vaig veure tot el pot de cop. Creuem els dits per que no em passi res dolent.

I records em van començar a venir a la ment. Records? Si, semblaven records. Aquell home de veritat m'havia donat una droga, em començaven a venir com pensaments, que jo fins ara no havia tingut mai, d'un món anomenat Tadaima, dividit en dos equips, Drakkar i Shinsei, cadascun seguint els seus propis pensaments i enfrontats els uns amb els altres. Que era allò? Semblaven tant reals aquells pensaments.

- Benvinguda a Drakkar- va dir l'home.

- Sóc a Tadaima?- vaig preguntar i l'home va assentir amb el cap, era massa estrany tot- però com he pogut arribar aquí? Jo estava a la meva habitació i com puc tornar a allà?

- El collaret que portes al coll és el que et permet traslladar-te d'un món al altre, tranquil•la que podràs tornar a allà sense problemes. I no et preocupis pel temps que estiguis a aquí que allà no es notarà. Pots passar-te anys a aquí i quan tornis a allà et trobaràs en el mateix moment en que vas deixar aquell món.- em va explicar en Legor. - i ara acompanyen a baix amb la tropa de religió que t'ajudaran a triar una divisió. Tot i que m'imagino que amb el beuratge ja has vist de que tracta cada divisió i ja estàs començant a pensar a quina vols entrar. - va parar un moment la explicació- I sinó els de religió t'ajudaran a tenir més clares les idees.

Vam sortir de la habitació, i vam començar a baixar per unes escales de caragol, totes les parets d'aquell lloc eren iguals, de pedra grisa. Basant-me en el tros que estàvem baixant i tot el que havia vist per la finestra vaig preguntar:

- Estem en un castell, oi? Al castell de la ciutat de Drakkar.

- Si- va respondre'm l'home- però ara sortirem d'aquí i ens dirigirem cap a l'escola, on els de religió t'ajudaran a triar una divisió i a mostrar-te les coses bàsiques que necessites per qualsevol cosa, d'allà et portaran a la divisió que hagis triat i ells t'acabaran d'ensenyar tot el necessari per poder començar a fer missions.

Després de baixar uns 5 pisos vam sortir al que semblava el pati del castell, i el vam travessar tot fins a sortir a una plaça, i ens vam encaminar pels carrers de Drakkar.

Encara no entenia com veia tant real tot allò, era tant màgic. Des de petita m'havien ensenyat que els dracs i els fènix no eren més que éssers mitològics i que no existien. En canvi a aquí eren la cosa més normal del món, i el més estrany era que jo ara els trobava així, no se'm feia estrany pensar que hi havien per aquí dracs o fènix. Que m'havia fet aquell beuratge tant estrany?

- Se'm oblidava, algun dia d'aquests també hauràs d'anar a l'edifici dels dracs on se't unirà amb un d'ells. Tothom de Drakkar té el seu propi drac, pels grans desplaçaments, són molt útils.- Va dir en Legor.

Se'm van il•luminar els ulls- Tindré el meu propi drac?- l'home va assentir.- I li podré posar nom? Buah... he de començar a pensar un nom per ell!- estava tant contenta per la noticia que em vaig entrebancar amb una de les pedres del terra- Aux...- Però em vaig aixecar corrents expulsant-me la roba, mentres que l'home es posava a riure, i jo me'l mirava malament.- Per cert... vostè a quina divisió està?- vaig preguntar per canviar de tema.

- Jo? Jo estic a la divisió de cavalleria.- em va respondre encara rient- T'agradaria entrar-hi?

- Nop, no ho crec, m'agrada més exploració i intel•ligència. Però no sé a quina de les dues divisions entrar, a veure si els de religió m'ajuden!- vaig sospirar.

- Segur que si que t'ajudaran, aquesta és part de la seva feina, ajudar als nous membres de Drakkar a decidir quina divisió de Drakkar és la millor per que ells entrin. Mira, ja hem arribat. - Va dir l'home al mateix moment que obria la porta d'un gran edifici molt més gran i decorat que tots els altres del seu voltant.

- Bon dia- vaig dir quan entrava a aquella casa, si la seva façana ja estava decorada al interior encara ho estava més, amb la majoria de totalitats rogenques i daurades, com totes les banderes que havia vist per Drakkar, devien ser els colors d'aquí.

Estava tant entretinguda mirant tota la sala i la seva decoració que no em vaig adonar quan una dona va entrar a la sala i es va posar a parlar amb en Legor. Fins que em vaig girar i la vaig veure - Bon dia - Vaig dir.

-Hola- em va respondre. Era una dona d'uns 30 i pocs anys, i alçada mitjana, amb uns cabells llargs i rossos, tal com fils d'or, els ulls vermells com la sang, i la seva tonalitat de pell era com lilosa, era molt guapa.- Meina, oi? Ara en Legor m'estava parlant de tu. Vine amb mi que t'ajudo a triar divisió.

La vaig seguir sense dir res, i vam entrar a una sala (tant decorada com la altre) però amb moltes més finestres, més il•luminada.

- Asseu-te a aquí- Em va dir assenyalant una cadira.

Vaig fer el que em va dir, la cadira era molt còmode i se'm va acostar posant les seves mans al meu cap. Semblava que em volgués fer un rentat de cervell, nooo, era massa jove per això, potser s'ha compixat amb en Legor i em volen fer entrar a cavalleria, jo que volia anar a explorar la illa per conèixer els llocs més remots. Un moment... no volia també investigar les propietats d'aquest món i la illa? Per què ara pensar amb aquesta idea no em motiva gaire?

- Veig que ja saps a quina divisió entrar- em va dir somrient.

- Moltes gràcies... am... una pregunta... com et dius?

- Aixa, em dic Aixa. Encantada!- Em va dir somrient.- Ara segueix-me que t'acompanyaré a la sala on començaràs el teu entrenament bàsic, jo serè la teva ajudant.

- Ajudant? No em faràs de mestra?- vaig preguntar.

- No, el que ara faré, és simplement fer sortir una part del teu poder. És semblant al que t'he fet fa uns moments per ajudar-te a escollir divisió, però com que aquest encanteri és molt més potent, necessito ajuda dels deus. -M'explicava la dona, mentres entravem a una sala molt més gran i encara més decorada, que tenia estàtues per tot arreu.- Per començar pren-te aquesta infusió.

Vam estar una bona estona en aquella sala, on la Axa no em deixava fer més que estar estirada en un llit, mentres que ella em posava plantes rares al cap al mateix temps que murmurava unes coses molt estranyes. Sort que no he entrat a religió. En alguns moments em feia menjar o beure altres substàncies, jo només esperava que no em passes res dolent.

- Ja estem, ja he tret les teves habilitats bàsiques.- Em va dir- Ja pots aixecar-te, i segueix-me. Ara et portaré a la teva divisió per que puguis conèixer al teu capità i als teus companys de divisió.

- Vale- vaig dir aixecant-me.

Vam sortir d'aquell edifici i ens vam encaminar pels carrers de Drakkar.

- Abans d'arribar a la teva divisió necessito explicar-te unes coses bàsiques que necessites saber.- Em va dir molt seriosa- En aquests moments la teva divisió només té capità, el tinent va morir fa 5 mesos en una missió, però des d'aquell moment la divisió va caure molt, i la capitana ara mateix està en depressió, crec que és millor que no sàpigues com va morir el tinent, però això va ser el causant que la capitana caigués així. Et demano siusplau que no li comentis res d'això a la capitana. Però no et preocupis, els altres membres de la divisió et poden ajudar tant com necessitis, per això no tindràs problemes. T'ho he explicat per que crec que necessites saber això abans d'entrar a la divisió.- va fer una pausa- ja estem arribant.

Al nostre davant es veia un edifici de 3 pisos, i a sobre la porta hi havia un cartell que posava "DIVISIÓ D'EXPLORACIÓ". Ja havia arribat, a partir d'aquell moment aquesta seria la meva divisió, la meva segona casa.

- Entrem- em va dir la Aixa.

Si des de fora es veia un edifici gros, des de dins encara es veia més. Només al entrar es veia com una recepció, amb una gran bandera al redera de tot, i es veien dos passadissos, cada un anava cap a un costat diferent. Però a allà no hi havia ningú, i la dona va agafar el passadís de la dreta i es va dirigir a una habitació que es trobava al final d'aquest, jo simplement la seguia.

Vam entrar a la sala, semblava una habitació per entrenar, hi havien moltes armes ben posades en tots les parets i armaris, també es veien per allà ninots d'aquells per entrenar, i les 5 persones que estaven a la sala, 2 noies i 3 nois, portaven armes i semblava que fins al moment que havíem entrat estaven entrenant.

- Qui és? És nova?- va preguntar un dels nois, el de cabells llargs i taronges.

- Si, vinga, presentat- em va dir la Aixa

No vaig poder dir res que un altre dels nois, un de pell fosca, em va interrompre- De veritat és dels nostres?

- Si, amb aquesta roba sembla de Shinsei- va dir la noia del cabell blau.

La meva roba? Que tenia d'estrany? I vaig mirar-la. Però que porto? Jo mai m'havia posat aquesta roba, com és que fins ara no m'hi havia fixat. Portava una mena de quimono de color groc amb bordats, unes malles negres i botes marrones.

- Aquesta roba és la que tens quan entres a Tadaima, te la pots canviar si vols- em va dir la Axa després de veure que m'acabava d'adonar que portava una roba que no coneixia.

- No, ja m'agrada, és molt còmode, es que ni m'havia adonat que portava una roba estranya- em vaig excusar- Perdó, em dic Meina i sóc la nova recluta de la divisió d'exploració, encantada. Espero aprendre molt de vosaltres.

- No us preocupeu, abans li he mirat la afinitat de equip i és dels nostres, tot hi tenir aquesta roba tant japonesa.- va dir la meva acompanyant als membres de la meva divisió.

La primera a reaccionar va ser una noia de cabells blaus i curts i ulleres.- benvinguda a la divisió d'exploració Meina, jo em dic Deipi. Ells són en Galay, en Faffy, la Aika i el Puundrey.- En Galay era el noi de pell fosca, el Faffy el que fins ara no havia dit res, la Aika la noia de cabells blaus i el Puundrey el noi de cabells llargs i taronges que havia parlat primer quan jo vaig entrar a la sala.

- Perfecte, doncs us la deixo a aquí, espero que la entreneu bé- va dir la Aixa- Jo ja marxo, adeu!

I em vaig quedar a aquella sala amb els meus companys de divisió.

Vaig estar tot el que quedava de dia entrenant amb els meus companys, i vaig conèixer força gent de la divisió, tant que venien a la sala d'entrenament, com que ens els trobàvem pels passadissos o en el menjador durant els àpats. També em van mostrar la que seria a partir d'aquell moment la meva habitació en el món de Tadaima, era senzilleta i només tenia el llit per dormir, una taula amb una cadira i una gran bandera de Drakkar penjada a la paret.

Durant uns quants dies no em vaig moure massa de la divisió, només sortia a passejar una mica pel poble i conèixer coses d'ell. De seguida vaig aprendre'm tots els carrers i les places i botigues que tenia. Drakkar era gran, però no era fàcil perdre's per allà, tot estava ben indicat i sinó sempre hi havia gent voltant pel poble que t'ajudava a arribar a allà on volguessis, els habitants de Drakkar sempre eren molt amables i disposats a ajudar als altres.

En els entrenaments em van ensenyar a fer servir armes, i em van explicar que tothom de Tadaima tenia un poder especial, i que havia d'aprendre a fer sortir el meu. Al cap de 5 dies d'entrenament vaig aprendre una técnica que es deia Fuujin no Mai, que consistia en llençar fulles de aire, unes fulles molt fines que travessaven els objectes fent-hi talls, força profunds.

I des d'aquell moment em van dir que ja podia començar a fer missions, però que abans m'havien de portar a "La casa dels Dracs" on per fi podria tenir el meu propi Drac. Que no només em serviria de transport, sinó que seria un company més per tot.

En els meus passejos per Drakkar, havia anat a parar més d'un cop a fora La casa del Drac, però mai havia arribat a entrar, però avui per primer cop entraria allà amb la Deipi i tindria a aprop a un drac o a més d'un drac.

L'edifici es trobava en un dels llocs més elevats de Drakkar i al entrar a allà, semblava una mena d'estable, però un estable pijo, els Dracs d'allà semblaven molt ben cuidats i tenien molt d'espai per estar, apart de que ell lloc era gegantí, si havien de cabre els Dracs de tot el poble ho havia de ser per enorme.

- Nova recluta?- va demanar un home, que sortia del radera d'un Drac, a la Deipi.

- Si, i ja està preparada per fer missions, necessitarà un Drac- va explicar la meva companya.

- Doncs estàs de sort, podràs triar. Ara mateix en tenim dos de joves que t'aniran perfectes per desplaçar-te i per que t'agafin confiança.- em va dir l'home mentres em portava cap a un dels passadissos de la dreta per pujar unes escales, i uns quants pisos fins a arribar a ull lloc on hi havien dos dracs molt grans, potser no tant com els altres del lloc, però ja ho eren força. Un era negre amb els ulls blaus i l'altre daurat amb els ulls verds.

-Quin t'agrada més? Ja pots començar a pensar-li un nom- em va dir la meva companya.

- En puc triar un?- vaig demanar i les dues persones amb les que estava van ascentir- Doncs no ho sé, els dos són molt bonics.

Com em podien fer triar entre aquests dos dracs, amb lo monos que són. A part de que no sé quin nom posar-els-hi, nose... algun nom guapo d'algun drac, d'alguna pel•lícula o d'algun llibre, algun nom que els hi quedi bé. Però si ni sé quin drac vull com li puc posar nom.

- Yandrak...- el nom em va sortir sol, era el nom de drac del Jack del llibre "Memòries d'Idhun", i la seva descripció concordava perfectament amb el drac daurat, ell havia de ser el meu drac.

Text amagat.

- Crec que ja saps quin drac vols, i el nom que tindrà- va dir l'home somrient.

- Si, vull el drac daurat i el nom que li poso es Yandrak.- vaig dir totalment convençuda.

Dins del meu cap vaig sentir " Gràcies pel nom Meina, a partir d'avui jo serè el teu drac".