Tadaima: anime en català, manga, el Japó i més!

Vas néixer sota un cel gris
a la badia de Galway.
Jo era jove, tan jove, i tu
tan petit, tan petit.

Deu anys han passat ja
a la Magdalene Laundry.
Deu anys que has crescut sense mi
lluny d'aquí, lluny d'aquí.

Pren-me als teus braços,
roman almenys fins a l'alba.
Oh, fins a l'alba.
T'ho prego, estreny-te contra mi,
ja no tinc mai por dels fantasmes,
dels fantasmes.

Estrenyo una foto de nosaltres
al vespre per a adormir-me.
Repenso al foc de les teves galtes,
i el teu somriure, el teu somriure.
 
Oh, ben segur que el temps passa,
però no els records.
Sempre aquesta aigua a la meva mirada
que espurneja, que espurneja.
 
Pren-me als teus braços,
roman almenys fins a l'alba.
Oh, fins a l'alba.
T'ho prego, estreny-te contra mi,
ja no tinc mai por dels fantasmes,
dels fantasmes.
 
L'anomenes mare?
Et vetlla a la nit?
Digues, fas molins de vent?
I bestieses, i bestieses?
 
Roman una mica aquí,
roman una mica i estreny-me fort.
Fes-me companyia,
crec que em torno folla.
 
Pren-me als teus braços,
roman almenys fins a l'alba.
Oh, fins a l'alba.
T'ho prego, estreny-te contra mi,
ja no tinc mai por dels fantasmes,
dels fantasmes.

Aquelles muntanyes
que tan altes són
m'impedeixen de veure
els meus amors on són.

Altes, són altes,
però ja s'abaixaran.
I els meus amorets
s'aproparan.

Muntanyes araneses,
on els pastors
les fonts regalades
troben, i gerdons.

Si cantes, per què cantes?
No cantes per mi.
Cantes per la meva filla
que no és a prop meu.

Muntanyes coronades
tot l'any de neu,
tan altes i belles
que us besa el cel.

Muntanyes araneses
pentinades de rius,
de totes grandeses
us adorna Déu.

Els nostres amors vau veure
com un roser florir,
volem com els pares,
mirant-vos morir.

Volem com els pares,
mirant-vos morir.