Tadaima: anime en català, manga, el Japó i més!

Quins gèneres us agraden, o us han agradat al llarg de la vostra vida? Sou uns esnobs que només escolten un sol tipus de música? Ho podeu escoltar tot? N'hi ha algun que no suporteu?


Jo reconec que sóc una esnob i escolto gairebé exclusivament Prog. Rock Progressiu i Metall Progressiu, sempre em conviden a reflexionar i són prou innovadores per inspirar-me. :3
Amb esforç crec que seria capaç d'escoltar-ho més o menys tot, tot i que passo molt greument del pop pur, no en vull saber res, se'm fa molt difícil d'escoltar.

Quan era jove, als 12-13 anys, escoltava única i exclusivament Andreas Vollenweider, que és un senyor de mil anys que toca l'arpa, i que es mereix tot el respecte del món. Tinc entès que toca New Age. Ah, i més tard també escoltava Madredeus, que son uns portuguesos.

Text amagat.

Andreas Vollenweider

Música relaxant i inspiradora que evoca la naturalesa i l'univers (?). Normalment instrumental.

Madredeus

(Comença al segon 50)

I ara, doncs gairebé només progressiu (visca el prog, l'amor de la meva vida).

Text amagat.

Vaig començar per Dream Theater, després vaig descobrir Opeth, per alguna raó Guthrie Govan i The Aristocrats, qui em van portar a conèixer Steven Wilson, i per casualitats de la vida vaig descobrir Riverside...

Dream Theater

Text amagat.

Beware, cançó de 20 minuts. Benvinguts a l'experiència.

Opeth

Text amagat.

Guthrie Govan i The Aristocrats

Text amagat.

Una cançó de Guthrie Govan interpretada per The Aristocrats


Una cançó de The Aristocrats

Steven Wilson

Text amagat.

Riverside

Text amagat.

I també Tool, és clar, tot i que se'm va fer molt difícil que m'agradés, ho vaig haver d'intentar activament.

Tool

Text amagat.

Vaig començar accidentalment amb No Quarter, no sé on la vaig trobar.

--------------------------

I finalment afegeixo un grup de barcelonins que són la millor gent i que fan música que no sé què és, però t'anima l'esperit i et fa venir ganes de fer coses.

Cheeto's Magazine

Text amagat.

Doncs sí, m'heu pillat, em venia de gust explicar la meva vida i allò que escolto

Jo puc escoltar quasi de "tot". No em moc per gèneres sinó per cançons concretes més aviat (tot i que en serien moltes), si m'agrada bien, sino res. De mi tenen la visió que sempre he sigut una persona molt desconnectada de la música, en part perquè també he estat més pendent de la japonesa que de cap altra cosa però.

Així que si haig de dir algo en general diria que escolto anisong, que pot ser J-pop, j-rock, etc... M'acostumen a molar cançons molt melòdiques i poc planes, i això m'ho proporcionen molt més els japos que la resta.

Després també hi ha algunes occidentals, com a l'època de primària on vaig descobrir Simple Plan, a la ESO va ser Nightwish, i una mica de per aquí i de per allà. Suposo que el metall preferit també seria de l'estil Symphonic, però no sé ben bé del que parlo tampoc així que no em feu molt de cas, no és que busqui cançons noves mai. xD

I no sé, també depèn del dia. Potser algun dia m'entra més el metall que un altre cosa i a l'inrevés.

El Soul, el funk, el "Disco" y l'Acid Jazz són molt agradables a mi (Jamiroquai, Charo, El Coco, Salsoul, William DeVaughn, MSFB, Isaac Hayes i altres).

I després està el Rock (psicodèlic, punk, "garage", folk i colombià fins 1981), la música del Brazil (o sigui el Tim Maia, l'Emilio Santiago, el Marcos Valle, el Joao Gilberto i la Bebel Gilberto), Jazz (el Vince Guaraldi, només el Vince Guaraldi, ningú més: el Vince Guaraldi és el Vince Guaraldi), Bolero (el Julio Jaramillo i el Lucho Bowen), el House (abans del 2001) , i els gèneres de música de on Jo sóc (Cumbia i Carranga).

Text amagat.

Jamiroquai:


El Coco, té un baix molt bó i una progressió d'acords com la del Jazz: és bell. Després dels Bee Gees, El Coco és un dels millors grups del Disco.


Génesis de Colombia, no pas Génesis de Londres. És el millor que el meu pais n'ha donat al món després de "En El Maravilloso Mundo De Ingesón". És un Rock únic inspirat en la música popular del país.


Sweet Pants. Rock Psicodèlic i Progressiu.


Vince Guaraldi. És Vince Guaraldi, només ell.


Julio Jaramillo (Jo tinc un disc on aparèix aquesta cançó, el vaig aconseguir molt barat).


I la Carranga, música d'on Jo sóc. És música popular camperola, però l'eufemisme emprat per a fer-lo sonar més atractiu és "Folk", d'acord? M'encanta massa aquesta música.

Em considero una persona que pot escoltar de tot. Com bé ha dit en @Grimmy, com ell, també sóc més d'escoltar cançons concretes que m'agraden en comptes d'un sol gènere.
Però si que he tingut les meves èpoques en què només escoltava un gènere concret com era el ska o el rock català. Vaig tenir un temps que tot el què escoltava era música en català. Ara, aquesta època ja ha passat i actualment escolto de tot, sobretot k-pop, però intento ser una mica variada i no encasillar-me. Però si hagués de dir un gènere que no m'agrada i que l'intento evitar és el reggeton.