Tadaima: anime en català, manga, el Japó i més!

Ereza ha escrit:Confesso que els últims cops que he anat de vacances a l'estranger, sempre ha estat al Japó. I de resultes d'això, m'és difícil no barrejar l'anglès i el japonès. A la feina em va tocar parlar en anglès amb un proveïdor, i em va dir alguna cosa i en lloc de respondre "Yes", vaig dir-li "Hai". Em pregunto què devia pensar el pobre, de l'estil de "què diu aquest, per què em torna a saludar?"

Exactament això em passava a mi mentre era a classe d'anglès XD. Na UkiHana practicava japonès a tota hora i jo estava acabant el curs, així que de tant en tant, sentia l'impuls de respondre hai en comptes de yes xDD

Aqui va una confessio friki: Resulta que aquests dies a la feina (soc profe de robòtica per a nens) estem preparant un torneig de sumo de robots. Ahir mentre feiem combats de prova amb el grup vaig posar una mica de musica per animar-los, concretament aixo:




No es la primera vegada que faig servir bso de videojocs en la feina, per exemple, la bso que els hi poso per videojocs fets amb scratch es aquesta:

Quan tenia 11-12 anys i començava a llegir còmics de Superman, Batman i Spiderman, escrivia històries en les que, sota l'influx de la La Lluna Plena (no subs pun intended) em sortien tot d'instincts felins, em convertia en un Gat-man, m'escapava del dormitori per la finestra i em dedicava a còrrer aventures per les teulades del barri amb una banda de gats del veïnat.

La matriarca del gang, una gata de carrer negra, vella i ossuda, amb una cicatriu al front, m'havia adoptat, considerant-me com una mena de cadell grossot i maldestre i s'havia pres com a tema d'orgull personal ensenyar-me a triscar com un gat del cap dret per terrats i façanes quan els acompanyava en les seves trapelleries nocturnes.

La meva mare en va llegir una un cop i em va dir que jo tenia molta imaginació.

Mai no li vaig confessar que en realitat eren històries del més pur Slice Of Life, bassades en fets absolutament reals.
La pobra s'hagués espantat molt (amb bons motius, suposo...)

Ho confesso aquí.

Jo us he de confessar que sempre he mantingut la meva condició d'otaku en secret. De fet, he lluitat molt de temps en contra de la meva naturalesa desitjant defugir el meu destí però cada vegada que miro el paisatge i quedo corpresa de la bellesa d'aquest (és a dir, constantment), sigui enmig d'un camp o a la ciutat, reneix en mi el cuc de l'anime que m'impulsa a tornar a entrar en aquest món i deixar la meva ment volar lliure a través del cel blau i net de la vida dels nostres protagonistes de mirada intensa i plena de futur.

Atir dels Senders ha escrit: ↑25 abr. 2022, 22:11 Jo us he de confessar que sempre he mantingut la meva condició d'otaku en secret. De fet, he lluitat molt de temps en contra de la meva naturalesa desitjant defugir el meu destí però cada vegada que miro el paisatge i quedo corpresa de la bellesa d'aquest (és a dir, constantment), sigui enmig d'un camp o a la ciutat, reneix en mi el cuc de l'anime que m'impulsa a tornar a entrar en aquest món i deixar la meva ment volar lliure a través del cel blau i net de la vida dels nostres protagonistes de mirada intensa i plena de futur.

No passis pena, jo també sempre ho he dut sempre d'amagat. Tret d'algun clauer o alguna coseta així petita, intento no dir-ho. A la feina un company ho va saber perquè li vaig haver de dir la meva contrasenya per entrar a l'ordinador (cosa que no s'hauria de fer mai, però ja sabeu com funciona el món...) i era una contrasenya friki, perquè si no li hagués dit per ventura no ho hauria sabut.

Realment ara ja no ho duc d'amagat perquè realment m'he desenganxat molt, però abans quan estava molt més ficada en el món otaku intentava que no es notés. Sincerament, hauria de pensar una estona per saber per què ho feia.

De fet, trobo que és un tema molt, molt interessant i que tots podríem dir la nostra. Què en penses @Atir dels Senders? T'animaries a fer un fil sobre això?