Tadaima: anime en català, manga, el Japó i més!

Comença Sant Jordi i és tradició comprar algun llibre. Ja veurem si el llegim o no.

Potser alguns de vosaltres no sabeu què comprar i vos aniria bé una recomanació.

Potser alguns de vosaltres teniu moltes idees i voleu compartir-les.

Au idò, comencem aquest tema.

Jo no llegesc gaire ja, però puc recuperar un llibre antic que vaig rellegir fa uns mesos. Potser vos sona l'autor Brandon Sanderson, que s'ha fet bastant famós darrerament per la saga Mistborn. Doncs el primer llibre que va publicar, Elantris, és bastant bo i és una història tancada d'un sol volum. És una novel·la que va de tres protagonistes que tenen els seus interessos i objectius en un món on la màgia ha mort. La veritat és que és molt bo.



Au, què ens recomanau? Ja siguin llibres que puguem trobar a les llibreries, còmics o, per què no, algun fanfic.

Ains Minato, quien no conoce a Dios, a cualquier santo le reza. Sí, Sanderson està bé però Joe Abercrombie és Déu.



Que què podeu llegir d'ell? La trilogia del Mar Trencat es va publicar en català (en desconec la disponibilitat, la veritat) i és una bona manera d'iniciar-se. Jo només en vaig llegir el primer i em va agradar bastant.

Ara bé, si el que voleu són personatges putament inoblidables, en castellà teniu la trilogia de La Primera Ley que és BESTIAL. L'ordre és La Voz de las Espadas, Antes de que los cuelguen i El último argumento de los Reyes. Teniu un bàrbar com a protagonista, un màgic malcarat i terriblement autoritari, un guàrdia guapot i cregut, una borratxa apassionada, una assassina amb skills molt potents i, per a mi el millor, un tullido que és membre de la inquisició i està com molt amargat però que tu dius puto amo, m'encanta aquest senyor. I dimonis i monstres lletjos. No sé, sincerament, ho té tot.

La saga va d'aquests personatges que han de derrotar enemics poderosos. Wow. Que explícita que ets, cabrona. Doncs a veure, realment tot és que el màgic autoritari li diu a la gent que faci coses i la gent les fa i per culpa d'això hi ha com una aventura molt bèstia i molt gratificant però, mentre es fa l'aventura, en Glokta el tullido es baralla amb les escales. I no només m'agrada el llibre pel que passa, he de ser sincera que m'agrada per l'estil d'Abercrombie. Escriu com els putos àngels i t'amolla una frase digna del millor poeta del món i després l'insult més potent i és preciós.

Això és una mica el que us puc contar sense spoilers.



Doncs això, que no tudeu els diners per Sant Jordi. Jo no crec que em compri res, perquè encara tinc dues lectures pendents i, si n'afegeixo una altra, em caurà la cara de vergonya amb mi mateixa.