La veritat és que l'he fet una mica a la babalà, trobo que hi ha massa categories, jo amb quatre ja estic servida.
En general entre el "Si tengo sed, si no ná" i "Malardo" no hi ha gaire diferència. Bé, el cafè sí que no me'l beuria per set. I entre normal i bo tampoc hi ha gaire diferència.
L'Olimp està claríssim: AwA de UwU, suc de taronja, i el condemnat batut puleva. En realitat aquest últim tampoc és tan bo, però em provoca una addicció horrorosa, tinc autoprohibit tastar-ne perque em senta fatal.
A tribueno, això de tants sucs diferents no sé a què es refereix, però ves, jo els percebo com el mateix: Sucs artificials en tetrabric. Us he de confessar que quan vaig a concerts m'enduc un suc de taronja de l'Hacendado a la motxilla, i just acabar el concert que t'has mogut i pegat amb tothom, ajuntarte amb el teu grup i beure suc de taronja com si fossis un alcohòlic és la millor experiència que existeix. (I sí, me'ls deixen entrar. Com que tinc cara de bona nena
no i a més sempre vaig amb el suc sense encetar, no poden pensar que hi hagi alcohol ni res. A més que a aquest tipus de llocs no hi venen mai suc, una altra excusa)
I he de fer una puntualització. La CocaCola. Ha sigut l'elecció més fàcil de la història (tot i que meao de burra es massa benevolent per lo ronyós que és). Si m'estigués morint de set, no beuria coca cola, jamás. A tothom li agrada i em dóna la sensació que no han entès de què va la vida (o al revés, que estic jo aquí desorientada del tema). És una beguda concentrada de sucre amarga i negra (ojo, negra! Això ja hauria de fer sonar les alarmes),
és petroli ensucrat. Us han enganyat, com podeu pagar per beure això? Us haurien de pagar a valtros per fer-ho.
I res, l'alcohol más de lo mismo, és una cosa fermentada (aka: caducada i podrida amb bitxos), que a sobre et dóna un efecte perjudicial (i car as fuck). És verí 100%, miris com ho miris.
(Què m'ha passat avui? Molt hater he estat. Però bé, es que no es pot ser menys que hater amb la cocacola)