Intro
Creo aquest tema ja que quan vaig registrar-me se'm va preguntar pel tema (bàsicament li devia a la @UkiHana). Així que ho reenganxaré començant de 0 aquí i comentant també el final de Bleach i la opinió de l'Ichihime (jo no m'oblido de res que em quedi pendent :P).També perquè mai o rarament es parla del perquè. Sempre parlem que si tal a mi m'agrada aquest i a tu t'agrada això però no veig justificacions. En aquest cas tractarem els ships en el món otaco, que si bé existeix un tema per mostrar quines són les nostres otp, no compta amb argumentacions referents.
Shipping: opinió argumentada
Crec que no és cap secret a hores d'ara que soc una persona sentimental i cursiromàntica (o si?). En tot cas això traspassa la meva persona i es trasllada en d'altres escenaris de ficció, com el manganime. Crec que el que és bonic del romanç són els vincles, però els vincles forts i profunds. Sense aquest vincle per a mi qualsevol possible ship deixa de tenir potencial.Rumiem una mica doncs, com es creen aquests vincles? Quines condicions hi ha d'haver perquè sorgeixi o pugui sorgir una relació d'estima entre personatges, fins a poder arribar a ser amor?
Jo crec que clarament hi ha d'haver una sèrie d'experiències compartides, i si pot ser amb presència d'impactes emocionals.
Exemple de vincle amb un desenvolupament constant i coherent – Natsu i Lucy (Fairy Tail)
Una pregunta que ens podríem fer és, perquè el protagonista majoritàriament és queda amb la noia principal.
Segons la meva visió, doncs perquè compleix el patró que acabo de mencionar. I em sembla natural que, qui més interactua o si més no, a més interacció més possibilitats de relació hi ha. Pensem que moltes vegades comparteixen la mateixa història, els mateixos contratemps, el mateix sentiment, en definitiva la mateixa vida... I tampoc descobreixo res, tothom coneix la frase de "el roce hace el cariño". De fet, ni tant sols cal que cap de les experiències que acabo de anomenar tingui un enfocament romàntic dins la història notable per a poder construir un bon vincle.
Exemple de relació no romàntica amb un vincle molt treballat i consistent – Nami i Luffy (One Piece)
Personalment, quan veig una relació ideal que compleix aquests aspectes, no puc evitar desitjar que funcioni. I la veritat és que odio força el pensament del fan habitual d'establir una relació tant simple com “a ella (o ell) li agrada clarament el prota, per tant han d'estar junts”. No! Si us plau, al menys no només per aquest fet. Si després es compleixen la resta de condicions importants, doncs d'acord però no s'hauria de shippejar amb tanta conveniència, perquè es perd tota seriositat i credibilitat de l'assumpte.
Exemple d'enamorament humorístic i fins hi tot estúpid, que frega l'absurd amb al·lucinacions exagerades i fora de lloc - Boa Hancock (One Piece)
Per tot això em decanto normalment pel ship per defecte, entre protagonistes, és a dir que no és pel fet de que sigui més fàcil. Sé que algú pot pensar que hi manca originalitat, però crec que davant d'això, és necessari complir les condicions més importants.
Ichiruki o Ichihime
Així doncs què passa amb Bleach? Quines figures femenines comparteixen més elements amb el protagonista? Rukia, Orihime... ?No és una cosa que em tregui la son sincerament, però si que vaig veure incoherent i fins hi tot amb cert maltractament cap a la relació prèvia, que de cop i volta el protagonista com per art de màgia passa a estar shippejat oficialment amb algú amb la qual no ha tingut un desenvolupament notable durant la sèrie. M'és igual si l'argument és que el desenvolupament és posterior i/o és off-panel, l'important per l'espectador és entendre d'on surt la relació i tot el que no tingui aquest origen queda per a mi mal resolt.
Un exemple esclaridor en que també s'aplica aquesta lògica és al famós triangle amorós a Inuyasha. Recordo com vaig arribar a odiar a la Kikyo, que essent un cadàver es fotia pel mig d'un desenvolupament previ amb la Kagome que als espectadors ja ens havien mostrat. Ja de per si em queia malament, perquè se la veia sempre amargada i molt "borde" que a sobre em destruía el ship. M'era igual que aquella dona fos la ex de l'Inuyasha, per mi allò era netorare, i no ho podia aguantar. En conclusió, odio el NTR i tot el que em recorda a ell.
Dit això afegiré un ingredient més i és que Tite tenia una oportunitat per realitzar de forma potent el lema aquest tant bonic de que l'amor no té barreres, que altres autors sí que han aplicat bé. Que si, que ja ho va fer una mica dins la sèrie amb altres personatges, però no és tant significatiu com escenificar-ho amb el mateix protagonista. Em va decebre no trobar-me amb una conclusió que involucrés aquests elements especials.
Amb tot això crec que no fa falta concretar què esperava. Si hi ha hagut polèmica, només és culpa de l'autor. És el que passa quan l'espectador no entén el com ni el perquè ha passat.
La importància dels ships en els shonen és la que sembra l'autor. Si no vol posar ships que no els posi, no hi està obligat, però que ho deixi clar a l'espectador des del principi. El que és molt lleig és posar la mel als llavis perquè llavors ja es crea una expectativa que requerirà ser complerta. Al final però, tota sèrie shonen o no, representa una vida “humana” i és el més natural que qualsevol personatge tingui dret a ser shippejat, no hauria de ser quelcom estrany veure-hi un o diversos esglaons de la reproducció.
- Què en penseu vosaltres? Esteu d'acord amb el meu raonament? Voleu afegir alguna cosa o contradir-la? Us agrada el shipping?