Tadaima: anime en català, manga, el Japó i més!

Ja fa uns mesos que estic veient que hi ha un debat (bastant encès) sobre la possibilitat (o impossibilitat) del jugador de configurar la dificultat del videojoc. Ara us exposaré els arguments dels dos grans grups:

Per una banda, tenim el grup que (resumint molt) defensa que els videojocs han de ser un repte i que s'han de jugar sempre com el creador ha pensat que es juguin, i sempre defensen els videojocs de tipus dark souls, que són videojocs coneguts per ser difícils i no tenir selector de dificultat.

Per l'altra banda tenim un grup que defensa que tots els jocs haurien de portar un selector de dificultat perquè totes les persones poguessin tenir-hi accés i poguessin gaudir-ne la història encara que això suposes deixar en segon pla el "repte" del videojoc.

Obro aquest debat perquè en pogueu dir la vostra.

Jo he fet aquest post perquè la meva posició és tan crítica i tan extrema cap a un dels dos bàndols que sóc incapaç d'entendre com pot ser que estigui durant tan aquest debat a les xarxes socials i he decidit que en comptes de llegir opinions de merda d'algun random a twitter prefereixo llegir les vostres que ja ens coneixem, i a veure si algú em pot fer canviar d'opinió o com a mínim que sigui capaç d'entendre-ho.

La meva opinió

A Steam tinc una biblioteca de 217 jocs, durant el llarg de la meva vida he jugat de tot. Crec que de moltes coses no hi entenc, però de jocs sí.
Sobre la dificultat; ara recentment he estat jugant al Cyberpunk 2077 (el nou DLC) amb dificultat "Difícil" i vaig començar a jugar a l'starfield, també, amb dificultat "Difícil". Però normalment, quan començo a jugar a un joc nou que no sé gaire de què va el tema m'agrada jugar-los amb dificultat "Normal".
Odio amb tota la meva ànima els jocs de tipus "Dark Souls", des del meu punt de vista són jocs que només saben vendre el fet que són difícils. Si vols jugar seriosament a un joc d'aquest tipus, prepara't per passar-te 3 hores per aprendre tots els moviments dels boss. - Que t'agrada l'estil i l'història d'aquest joc tipus Dark Souls que acaba de sortir? - Perfecte. Espero que també t'agradi haver de repetir la batalla amb el mateix boss 40 cops.

Penso molt seriosament que a ple 2023, no posar algún tipus de selector de dificultat és de ser molt mala persona. L'argument principal de la gent que defensa els jocs tipus Dark Souls és aquesta:

Text amagat.

Anem a separar-ho en apartats.

És la dificultat que el creador ha dissenyat pel jugador
Probablement l'argument més vàlid de tota la frase, de totes maneres, ni tots els creadors són iguals, ni tampoc tots els jugadors són iguals, per tant la dificultat que surti en un joc amb una sola dificultat dissenyada pel seu creador és senzillament aleatòria.

El Dark Souls no tracta el jugador com un subnormal
Terrible argument, tothom és diferent, hi haurà gent que (per mala sort) tindrà 15 anys i li regalen la PS4 amb el Dark Souls, no haurà jugat mai a la PS4 i la primera experiència que tindrà de la PS4 serà un desastre. Hi haurà gent que simplement no té 4 hores per gastar-les un boss. I hi haurà gent que prefereix explorar el món sense preocupar-se massa pels enemics i hi haurà una persona que se sentirà fascinada pel món del Dark Souls, però que simplement no té els reflexes suficients com per guanyar una batalla.

És que si no t'agrada en tens 100 més
També, patètic argument, que ja no estem al 1980, que a dia d'avui afegir un selector de dificultat t'ho pot fer un nen adormit. Que si ets un desenvolupador mandrós tot el que has de fer és reduïr la vida dels enemics, augmentar la vida del jugador i/o augmentar l'atac del jugador. Què més et dòna que el teu germà de 10 anys jugui amb dificultat fàcil en el Dark Souls? Vols jugar amb dificil? Doncs juga-hi! No entenc quin és el problema en el fet de deixar triar la dificultat. Que t'agrada jugar-hi amb dificil? Què t'impedeix jugar-hi?

N'he llegit alguna cosa per twitter i em sembla la tonteria més gran que es pugui debatre, de veritat!!! La meva opinió és totalment com la teva, què collons els costa posar un seleccionador de dificultat??? Que a més fa que disfrutis més la història del joc la primera vegada que hi jugues i que si després vols centrar-te més en la lluita o en el repte del joc com a tal, hi tornaràs a jugar amb la dificultat alta!

És que a més cada cop hi ha més tipus de dificultats i més possibilitat de canviar-ho!!! Que ara ja hi ha fàcil, normal, difícil, molt difícil i ultradifícil/extrem/mestre, i en alguns jocs et deixen canviar la dificultat de certes coses de les missions o de la lluita (per exemple Horizon).

Personalment posar com a excusa que el creador del joc vol que el joc sigui difícil em sona més a: el creador del joc és un puto vago i no vol currar-se una selecció de dificultat i vol que et frustris a saco morint cada 2 x 3 en una sola lluita.

Em passa molt com a tu, aquests jocs els odio molt, no tinc la paciència per estudiar què collons fa el boss i una seqüència de moviments per a guanyar-lo, vull jugar com a mi em doni la santa gana o com pugui.

Em semblen unes excuses baratíssimes i que no tenen cap lògica ni fonaments

Jo puc entendre que part de la gràcia d'un joc sigui haver de saber com funciona exactament el combat (o els puzzles!). Però, si tota la gràcia que té el joc és aquesta, en part, és un joc de merda.

Una vegada he deixat això clar, obligar a tothom a jugar amb una gran dificultat l'únic que fa és alienar i excloure jugadors. Alguns perquè no tenen prou temps per practicar, d'altres perquè físicament no poden (accessibilitat) i d'altres perquè, senzillament, no volen.

Un exemple fàcil i que crec que ha tengut èxit: el Hogwarts Legacy. Jo vaig pensar que el mode "normal" era prou difícil i no em considero especialment manco. Encara hi havia un mode més difícil que no vaig ni voler provar. Però el mode fàcil, per exemple, fa que els escuts es puguin rompre amb qualsevol màgia (en comptes de respectar els colors). Entenc que, si només jugues al mode fàcil, et perds part de la gràcia del joc però, si només hi jugaràs si és fàcil, potser et perdries tota l'altra part del joc, i això crec que és pitjor. Llavors, a sobre, té el mode història, que no té lluites. De fet, per mi, alguns puzzles van ser més difícils que les lluites xD.

De fet, una cosa així ens va passar amb el WoW: vam haver de triar entre un servidor x7 a dificultat normal o un x1 més "difícil". Vam triar el x1 per gaudir més l'experiència de pujar de nivell, però al final del joc, les coses ja van començar a ser bastant difícils i a exigir més dedicació que la que alguns hi estàvem disposats a posar. Personalment, jo "m'he passat el joc" amb aquesta dificultat afegida i m'ha donat una sensació de satisfacció haver-ho pogut fer, però, sincerament, me n'hauria donat més haver-ho fet en la dificultat "normal" (o "fàcil"!) amb els companys que van trobar que era massa difícil i no hi van arribar.

En concret, trob que hi podria haver assoliments o el que en vulgueu dir per fer les coses al mode més difícil, i que així la gent pugui presumir d'haver-ho aconseguit, però fer passar pel tub a tothom és qüestionable.

@CriB per al·lusions.

Minatoni ha escrit: ↑06 oct. 2023, 12:25 En concret, trob que hi podria haver assoliments o el que en vulgueu dir per fer les coses al mode més difícil, i que així la gent pugui presumir d'haver-ho aconseguit, però fer passar pel tub a tothom és qüestionable.

Això a la PS4 hi és, i és el fet d'aconseguir completar el joc al 100%. Amb Hogwarts pots aconseguir el trofeu sense haver de jugar en dificultat alta, però Horizon (i crec recordar que passa algo semblant amb Kingdom Hearts) per exemple aconsegueixes 1 trofeu però no ho tens al 100% fins que no tornes a jugar (nova partida +) amb dificultat ultradifícil (et miren i et mors xD), llavors això és guai, perquè pots "motivar" a la gent a currar-s'ho i tal, però és que tu dius... fer passar pel tub a tothom o que diguin que juguis a una altra cosa... que vols que et digui... ja he de triar jocs perquè algunes modalitats no m'agraden o perquè alguns tipus de jocs no m'agraden, que a damunt tampoc pugui jugar perquè em quedo encallada en x lloc... toca la moral.

I a veure, per mi el WoW no va ser problema de la dificultat (que era més evident per pujar de nivell) sinó el fet de que la penya que ens trobavem per allà, el temps de dedicació, i que arriba un punt on... si no tinc roba super bona i no mato al millor dels millors no m'importa perquè jugo per la història i per passar un bon rato amb els companys i per distreure'm i desconnectar, no per pensar encara més, o per a què em presionin per a posar els putos Kings quan acabo d'arribar al lloc, jo ja no va ser per la dificultat, sinó perquè la gent es feia pesada i perquè arriba un punt on ja no tens tanta motivació o tants... incentius (?)

Ara que que estic cursant precisament l'assignatura que tracta temes de game design, segurament serà un tema de debat a classe. De fet ja hem parlat d'alguns conceptes que s'hi relacionarien. La veritat és que els game studies segueixen ocults a ulls del món però son molt profunds i interessants. I ara que puc dir oficialment que el meu TFG serà precisament la creació d'un game design document crec que encara afageix més valor el poder debatre això amb punts de vista diferents.

D'entrada estic d'acord amb en cosa i puc entendre a la vegada i compartir els punts de vista del selector de dificultat. Moltes vegades m'he trobat amb jocs que m'oferien una experiència massa complicada pel moment en que em trobava jo. Simplement a vegades no tenia ganes d'entretenir-me hores amb un sol boss o pantalla, perquè la meva motivació era més seguir una història i no una dificultat aillada que no aporta res al jugador. Fa poc vaig jugar al Mafia, on hi ha una carrera bastant dificil de guanyar. Me la vaig acabar passant però no vaig entendre el sentit de que fos tan dificil, no venia a "cuento" i vas ser més frustrant que no d'aportació positiva.

Haig de dir però que en tot aquest debat faria només una excepció, i són els propis Dark Souls. Intentaré justificar-ho lo millor que pugui a veure si ho aconsegueixo.
He jugat al primer i aquest estiu al segon, encara em falta el tercer i Elden Ring però crec que tinc una certa potestat per parlar amb coneixement de causa, i no per ser precisament un hardcore gamer, ja veureu per què.

Dark Souls és una experiència única en el sentit de com està dissenyat el videojoc al complet. M'explico: No és que el creador vulgui que el joc sigui dificil perquè sí, sinó que el creador vol que el que el jugui tingui una experiència concreta. El creador pot voler transmetre un missatge que no arribaria si fes el joc d'una altra manera. En aquest cas concret, per no enrotllar-nos molt és la superació, i més concretament de la depressió.

El missatge del creador a vegades no és literari, no té perquè explicar una visió través d'una història, pot ser a través d'una mecànica, etc, fins i tot no té perquè tenir èxit en trasmetre un missatge, però el resultat de la idea al menys, sí que queda en forma de videojoc. A DS, tot el sentit que té com a joc, és que sigui exigent, ja que tret d'aquesta exigencia NO té història. De veritat si algú vol jugar a DS per la història que se n'oblidi tant si té selector de dificultat com si no. Per tant la única "gràcia" que té el joc és la seva "dificultat", que el joc és com és, és a dir; la única magia de DS és que NO té selector de dificultat.

La visió de l'autor al concebir-lo, el motiu d'existir del propi joc, el que el fa divertit per alguns frustrant per altres, la única idea central de que Dark Souls existeixi és perquè és com és i és tant així que desde el punt de vista dels game studies va marcar el naixament d'un nou gènere, els souls-like.

I quan he dit "dificultat" em refereixo a l'experiència, perquè de fet potser ho haureu sentit alguna vegada d'algú altre, però no considero Dark Souls un joc dificil, sinó exigent. I aquí associo la paraula "dificil" més a la part mecànica que no pas a una idea més conceptual com la que entenc per "exigent". Quan deia que jo no soc un jugador hardcore, és perquè jo no soc un bon jugador mecànicament parlant, no tinc cap do per jugar bé a videojocs.

Però DS em va oferir una cosa que molts altres jocs considerats dificils no ténen. I són les mil maneres de fer el joc més fàcil sense selector de dificultat que Dark Sous SÍ ofereix. DS vol ser exigent a proposit, per què vol que la recompensa de la victoria sigui justificada, ja sigui per habilitat innata o entrenada o perquè el jugador s'ha pres la molèstia d'investigar, de prendre's el joc seriosament i no un joc més per matar el temps. Això acaba generant un sentiment de recompensa molt més fort que si el joc oferís una altra cosa, i la meva teoria és que és aquest últim component el que ha fet que es creï una comunitat molt purista, conservadora i protectora al voltant d'aquesta saga, la qual torno a repetir jo en seria heretge, per exemple per haver utilitzat en alguna ocasió invocacions que ajuden contra bosses.

Per tant, per no enrotllar-me molt més, el joc, l'autor, té un objectiu. A vegades ideologic a vegades és un missatge concret, etc, però sigui el que sigui necessita un mitjà per expressar-lo i en el cas de DS no el podria expressar amb un selector de dificultat perquè tots els elements creats expressament per tenir una experiència diferent, més personalitzable, adaptable segons el jugador, més fàcil resumidament, i que ja existeixen serien els que perdrien el sentit juntament amb el "missatge" i la intenció de l'autor de voler que els jugadors enfrentin les dificultats que vol que enfrentin.

Entenc també que estem en un món consumista, que acabem un joc o encara no l'hem acabat i ja estem pensant en el següent, en acabar-lo ràpid perquè en surt un altre. Però precisament per això trobo que hi ha un valor necessari a una visió d'una experiència que no deixa el privilegi de ser completada a gent que no hi inverteix un cert esforç / temps / algo. Jo per exemple no em vaig poder passar el DLC del segon joc, després d'haver matat tots els bosses sense haver-los de repetir excessives vegades (diria que mai cap boss em va costar més de 5 - 10 tries). En canvi el DLC em va semblar més dificil del compte, però sé també que alguna cosa se m'estava escapant o estava fent malament, però com ja no tenia ganes i estava saturat del joc principal vaig acabar deixant-lo i potser algún dia ho provo seriosament. Considero que no haver-me'l passat és un problema personal meu, volia jugar altres jocs i volia aprofitar l'estiu de manera diferent també.

I sense entrar gaire en lo del públic objectiu que ho ha tractat ja en cosa, de que no tothom té perquè voler jugar a tot. Efectivament, i desde el punt de vista del desenvolupament cada creador té sempre un públic objectiu concret en ment i és necessari tenir-lo tant per poder donar-li forma creativa al teu projecte com a desenvolupador, com per tema d'economia i màrqueting. En aquest cas, Miyazaki ofereix al seu públic, monstres perillosos de veritat, que no pots matar si no et prepares, com a mínim, i em sembla una visió totalment vàlida.

En tot cas, per resumir ara ja sí acabo, Dark Souls no és un joc "dificil" és simplement exigent i compta amb molts recursos per fer el recorregut assequible a qualsevol jugador average com jo, no et dicta el que has de fer, ho has de descobrir, però és la seva única gracia, no la mecànica, molt menys la història que és inexistent. Personalment i és algo que crec que comparteix qualsevol jugador de DS, el que busco és això, aquest repte d'exigència, un repte més personal que amb qualsevol altre joc. I alguns podreu dir, -"doncs quina merda si només ofereix això, no m'interessa", i jo diré -"efectivament".

Tret d'aquest cas, estic d'acord amb lo del selector de dificultat, si hi ha una història o si el missatge del joc es conceb a través d'altres mecàniques és totalment normal que existeixi perquè lo important és que el missatge o l'experiència que vol transmetre el creador arribi al màxim número de persones a les que vol que arribi.

Fin del totxo, espero haver-me pogut expressar prou bé.

Intentaré replicar en @cosarara i en @Grimmy

Grimmy ha escrit: ↑06 oct. 2023, 17:59 Haig de dir, però que en tot aquest debat faria només una excepció, i són els mateixos Dark Souls. Intentaré justificar-ho el millor que pugui a veure si ho aconsegueixo.

Abans que sortís l'Elden Ring, jo no sabia ben bé què era un joc "Souls-Like" havia jugat a algun Dark Souls, i simplement no m'havia agradat, però no per això volia dir que no m'agradessin els jocs "Souls like" No? Doncs un amic meu em va parlar molt bé d'un joc que havia de sortir que es deia Elden Ring, vaig mirar vídeos i tal i vaig dir "cap a casa". Resultat?


Després d'aquesta brutal (i molt dolenta) experiència, vaig fins i tot investigar com fer-ho perquè l'steam t'ignori completament i no et mostri els videojocs que tinguin una determinada etiqueta. Òbviament, volia fer que no em sortís mai més un joc "Souls-Like" a l'Steam. SPOILER: No es pot.

Jo entenc al 100% aquest argument que els jugadors d'aquest tipus de jocs hi juguen per la seva exigència i perquè es volen superar a ells mateixos i perquè tenen el temps per gaudir-los i perquè els hi agrada descobrir com es mou un boss. Per descomptat que ho entenc tot això, ara bé, si posen un selector de dificultat podràn gaudir de l'experiència igualment, i alerta, hi ha moltes maneres de posar aquest selector. Si volen que la dificultat que hi ha ara actualment sigui la de per defecte simplement que posin dos o tres dificultats rollo: "Molt fàcil - Fàcil - Normal". No, és que llavors no podré presumir de lo bé que jugo en aquests jocs. Llavors que simplement hi hagin trofeus que només es puguin aconseguir jugat a la dificultat "normal".

Quan jo tenia 12 anys i em posava a jugar al GTA San Andreas a la PS2 el meu divertiment era posar-me amb un bazooka a sobre d'una casa i passar així l'estona, hi haurà gent que simplement li divertirà veure com es moren els bosses o millorar el seu equipament o explorar el món per poca història que tingui.

Qualsevol joc menys el Dark Souls
Si aquest és el problema, que fagin una còpia del mateix joc, que el titulin "Grey Souls" i el venguin com a DLC gratuït amb la mateixa compra del Dark Souls, que sigui exactament el mateix joc, però amb selector de dificultat, vull dir, les persones que estarien disposades a jugar a una versió fàcil del Dark Souls no tindrien gaires problemes per acceptar aquestes "condicions", però clar, tindriem un mar de llàgrimes de forofors del Dark Souls dient que el joc és mort i que no poden jugar al mateix joc que juga la seva germana de 12 anys.

Grimmy ha escrit: ↑06 oct. 2023, 17:59 Dark Souls és una experiència única en el sentit de com està dissenyat el videojoc al complet. M'explico: No és que el creador vulgui que el joc sigui dificil perquè sí, sinó que el creador vol que el que el jugui tingui una experiència concreta.

El creador pot saber com serà l'experiència de un determinat public, però el creador de l'Elden Ring, per exemple, em sembla que no va valorar massa bé com seria la meva experiència amb el seu joc de merda, per exemple. Hi ha massa gent en el món com per voler la mateixa experiència per tothom fent servir sempre les mateixes eines per aconseguir-la.
Fer l'olla de Núria, si no vaig errat és una caminada de 8/10 hores per una persona normal, els kms i el desnivell és exactament el mateix per un americà de 200 kg i per en Killian Jornet, ara bé, l'experiència que tindrà cadascun d'ells serà molt diferent.

Grimmy ha escrit: ↑06 oct. 2023, 17:59 -"doncs quina merda si només ofereix això, no m'interessa", i jo diré -"efectivament".

Efectivament, però canviar aquest "Efectivament" és tan fàcil i es pot fer de tantes maneres diferents que no fer-ho em sembla una falta de respecte.

Afegeixo que alguns jocs de Paradox com el Crusaders Kings o el Hearths of Iron tenen un selector de dificultat molt personalitzable però que si vols guanyar els "trofeus" o tenir un repte has d'activar un "mode" que fa que només puguis tenir un espai de guardat i et limita com de fàcil pot ser la partida i em sembla que aquest abordament és molt correcte, perquè en el mateix joc tens la opció de passar-t'ho bé amb una dificultat superfàcil i fer tot tipus de bogeries i de proves, i sense haver de canviar de joc et pots plantejar un repte que necessita de temps, experiència i habilitat per superar-lo. Un sol joc, amb el doble o el triple de valor simplement per posar un maleït selector de dificultat.

Acabo una llista de maneres que pots fer un joc més fàcil, de menys demandants pel desenvolupador a més demandants.

• Pujar la vida del jugador
• Baixar la vida dels enemics
• Pujar l'atac del jugador
• Baixar l'atac dels enemics
• Pujar la velocitat del jugador
• Baixar la velocitat dels enemics
• Més recuperació de vida amb objectes
• Recompensar millor al jugador (XP o monedes)
• Guardats o checkpoints més freqüents, fins i tot dins les batalles
• Limitar les mecàniques dels enemics
• Permetre més moviments (o moviments prohibits) al jugador

Bona tarda,

El meu perfil com a jugador de videoconsoles és modest. A l’actualitat, i des de fa un grapat d’anys, l’únic contacte que mantinc amb els videojocs és amb la franquícia 'The Legend of Zelda'. És per això que la meva resposta en aquest debat anirà adreçada sobretot a partir de la meva experiència amb aquest títol.

Molts dels videojocs de 'The Legend Zelda' presenten un únic nivell de dificultat. El primer videojoc que en té més d’un és l’Ocarine of Time (1998) de la Nintendo 64. El següent seria el Wind Waker (2002) de la Gamecube, però la fórmula seria difícil d’assentar, en què no es convertiria en permanent per a cada llançament fins a l’Sky Sword (2011) de la Wii. Això sí, l’elecció de la dificultat (si és que realment es pot dir així) és realment particular, ja que el nivell no es pot elegir des d’un inici. Només hi ha dos nivells de dificultat, el ‘bàsic’ i l’anomenat ‘heroi’, però aquest últim només s’activarà quan et passis la partida bàsica. Desconec si amb la Nintendo Switch (2017) això ha canviat, perquè no n’he jugat a cap.

L'absència de selecció de nivell en molts dels títols em va provocar jugar a videojocs de la franquícia realment difícils. Penso sobretot en els dos primers, que van ser llançats a meitat dels anys 80 per a la videoconsola NES. A més de la dificultat en la lluita, la mecànica i el mateix plantejament eren realment tediosos, cosa que provocava que es fessin avorrits i gairebé impossibles de passar sense una bona guia. (Haig d’apuntar que els vaig jugar a la primera dècada de segle XXI, en què estaven molt desfasats respecte la meva visió del videojoc). Això aniria canviant amb els llançaments posteriors, en què la companyia Nintendo trobaria un equilibri en el nivell de dificultat, exigint sempre un repte però superable per a tothom amb més o menys pràctica i paciència: ‘A Link to the past’ (1991), ‘Link’s awakening’ (1993), ‘Ocarina of Time’ (1998), ‘Majora’s Mask’ (2000).

A partir del segle XXI, però, ens trobem que aquesta dificultat es va rebaixant, en especial en l’aspecte de la lluita. La disminució en la dificultat sobretot es fa notòria amb el videojoc ‘The Wind Waker’, citat línies més amunt. La tònica s’aniria repetint amb els títols posteriors de les videoconsoles Wii i DS.

Pels qui en sou desconeixedors, els videojocs de 'The Legend of Zelda' estan orientats a la lluita, encara que també es barregen i probablement prioritzen la lògica i la recerca amb mil-i-un trenca-closques i mons relativament basts per explorar. Això fa que la lluita no sigui un tot, però la seva dificultat és una part que marca la diferència. D’aquesta manera, aquesta disminució de la dificultat provocaria que alguns fans critiquessin l'excessiva facilitat, que minvava l’experiència. Els jocs eren bons, alguns molt bons, però... faltava alguna cosa.

Tal situació, doncs, permet respondre en aquest debat que sí, és necessari que hi hagi la selecció dels nivells de dificultat. La fórmula que planteja 'The Legend ofZelda' no em desagrada. Presentar un nivell bàsic i, després, un més dificultós (que no impossible), és una estratègia interessant. Més encara si en la segona partida tens algun incentiu per jugar-la, alguna cosa que marqui la diferència respecte a la resta amb certs objectes auxiliars, proves noves, etc. Ara bé, entenc que és qüestionable i no serveix per a tots els videojocs.

Tal com heu apuntat, l’accés és el més important. En cas que no es contemplin estratègies per una mínima inclusió de la diversitat (sempre en termes de nivell de dificultat), serà gairebé una utopia acontentar al màxim nombre de jugadors i, per tant, poder connectar i respondre com es mereix a cadascun dels potencials compradors. Retornant a 'The Legend of Zelda', al capdavall és aquesta la voluntat última de la franquícia, fins al punt que és la raó per la qual el seu protagonista s’anomeni "Link" o, en català, "Enllaç". Un enllaç que representa per sobre de tot les sinèrgies que es volen teixir entre el videojoc i el seu jugador, indiferentment de qui sigui.

Intro

Val, a veure anem per parts Morte. Notis que en cap moment parlo des de l’elitisme que molta gent de la comunitat souls té, bastant tòxica, sinó com una persona normal mecànicament parlant que s’ha pogut passar el joc amb una certa inversió. I ja em coneixes i n'hem parlat en persona alguna vegada, ho dic perquè així en escrit normalment la gent s'ennerva més per no poder posar tonalitat de veu ni res. Ja saps que estic totalment de bones i mai defensaré una posició que no puc defensar només per l'ego. Per tant, tot el que digui no serà res personal contra ningú sinó una manera lo més racional possible de veure les coses. Al final només estem debatint punts de vista i em sembla divertit, i suposo que també és el que buscaves.

1r argument

Primer de tot, vull començar dient que el desenvolupador no té un deute amb ningú, no deu una experiència que hagi de gaudir el 100% de la gent que jugui al seu joc, primer perquè és una idea impossible. Ell té una idea, que pot funcionar o es pot estampar, o pot funcionar per certa gent i per altra no, però soc i seré sempre defensor de la seva llibertat creativa en fer el que vulgui, ja que ningú té cap compromís real amb ell. A més avui en dia plataformes com Steam et donen la possibilitat de retornar el joc pel motiu que sigui pel que amb aquesta possibilitat encara queda més resolt des d'un punt de vista fins i tot moral. Moltes vegades pensem que com que hem comprat un joc, el desenvolupador ens deu alguna cosa. Però l’unic que ens deu és el seu producte artístic, i la resta és cosa nostra, és experiència nostra, sigui bona o dolenta i en aquest segon cas com he dit sempre tens l'opció de fer una acció que et retorna el deute monetariament.

Pensem que un videojoc és un producte que està obligat a divertir-nos però per les seves caracteristiques mai podrá tenir el mateix efecte en les diverses persones que existeixen. No és com comprar una rentadora, ja que aquesta ha de complir una funció objectiva. Amb els videojocs tot passa al món de la subjectivitat. Dit això, Miyazaki creador de Dark Souls, tenia una visió d’una idea, i va creure que per dur-la a terme, al seu joc no hi havia d’haver selector de dificultat i mai pot ser una obligació a l’hora de tenir llibertat creativa. A mi això em sembla respectable i és la base del meu argument. Tot el seu sentit creatiu el va construir al voltant d’aquesta filosofía. Per això a mi em sembla inmutable. Com ja he dit, el joc ofereix maneres de posar mode fácil sense selector (més endavant les tractaré).

Aquest seria el primer argument, la defensa d'una idea d'una persona. I pots no estar d'acord amb aquesta. Però el producte resultant, és com és. En aquest cas es caracteritza per no tenir selector. Jo diría com ja he dit, que és una característica BASE del joc, que no és negociable perquè és un pilar fonamental que sustenta la idea del creador, la seva raó de ser.

Si no t’agrada el producte tal com és, no passa RES, no és un drama. Segur que voldries jugar-hi i que t’agradés perquè potser tothom en parla i t'hi anima. Ho entenc perfectament, he provat el LoL més d’una vegada pel mateix motiu, i sempre acabo igual, no m’agrada i no hi ha manera que m’agradi per molt que sigui el joc més jugat de la historia, i no passa res. És massa complex per mi ara mateix i no vull invertir-hi hores en ser millor. Segurament si canviés de mindset podria fer que algun dia m'agradés però no vull fer aquest sacrifici.

Algunes respostes

Si vols explorar el món, segur que sempre hi ha algún mod que t’ho pot permetre, però el joc no está pensat perquè puguis explorar només el món, no entra dins l'ideari del creador que tu puguis fer això. Així com si jo vulgués explorar el món de Forza, no tinc aquesta opció perquè el joc no está pensat per això sinó perquè condueixis el cotxe.

Morte-Diem ha escrit: ↑06 oct. 2023, 23:17 El creador pot saber com serà l'experiència de un determinat public, però el creador de l'Elden Ring, per exemple, em sembla que no va valorar massa bé com seria la meva experiència amb el seu joc de merda, per exemple. Hi ha massa gent en el món com per voler la mateixa experiència per tothom fent servir sempre les mateixes eines per aconseguir-la.
Fer l'olla de Núria, si no vaig errat és una caminada de 8/10 hores per una persona normal, els kms i el desnivell és exactament el mateix per un americà de 200 kg i per en Killian Jornet, ara bé, l'experiència que tindrà cadascun d'ells serà molt diferent.

Quan el desenvolupador va fer el primer joc, no sabia exactament com seria rebut. No sabia quines persones individuals hi podrien jugar fàcilment i quines no, simplement va portar a terme una visió a veure qui era capaç de superar-la i com.

Precisament m'interessa l’exemple que poses de que cada persona és diferent, crec que no m’he expresat bé, culpa meva. Quan em refereixo a “la mateixa experiencia” vull dir “la mateixa prova”, objectiva no la subjectiva. L’experiència subjectiva serà sempre diferent perquè no es pot controlar, inclús en un mateix nivell de dificultat és de cadascú qui la viurà de manera diferent.

L’argument aquí era un altre, el creador busca que el jugador, sigui qui sigui, faci alguna cosa extra que en altres jocs no cal fer, potser buscar una arma concreta per matar un enemic que en principi sembla massa poderós, un objecte que té un efecte únic, o simplemente adonar-te de que un boss té un cert punt feble i el pots explotar fent alguna cosa, etc. Això és el que volia dir amb “experiencia concreta” sorry. En tot cas el creador vol que tothom, sigui qui sigui, busqui maneres de sobrepassar un mateix contingut.

Personalment no em sembla mai una falta de respecte portar a terme una idea, sempre que no sigui nociva. I sempre hi haurà algú que per circumstàncies X o Y no podrá passar-se el joc. Però això és responsabilitat personal de cadascú. A vegades una persona ho tindrà més difícil que una altra, per milions de diferents motius, és igual quins. Potser simplement has d’entendre el món virtual a on estàs o necessites un mood concret. Jo moltes vegades he deixat jocs per no estar en el mood i en un altre moment me'ls he acabat gaudint contra tot pronostic.

I com l’exemple de la muntanya, que aquesta no es farà més petita per la gent que pesi 130kg. En tot cas l’únic que pot canviar la teva experiencia ets tu mateix. Pots entrenar per perdre 40kg, pots buscar una ruta alternativa, pots buscar un vehicle, però si fas la muntanya més baixa ja no será la mateixa muntanya, será una altra cosa. Per què Dark Souls no podria ser aquesta muntanya única?

En definitiva, la meva defensa de DS tal com és, és bàsicament la defensa d'una visió concreta del creador. Ell vol que sigui així per un motiu concret i amb sentit més enllà del gameplay. Hi haurà gent que no podrá passar-se’l. No passa res, no tots els jocs son per tothom. Crec que s’ha obviat el punt clau de l’argument. I oju, si el motiu fos malèfic i volgués que molta gent s’estampés també em semblaria lícit. El que no em semblaria tan correcte seria fer un joc amb una història i una missatge concrets i que sense venir a cuento fos un joc difícil sense opció a seleccionar la dificultat, perquè aquí el sentit del joc no tindria relació amb la "dificultat" com sí la té el DS on "inversió" i "jugador" van de la ma.

La dificultat és subjectiva, sí. Mai podrá satisfer a tothom. Ara vull plantejar; la meva avia no es passaria el DS ni en mode super fácil perquè no sap jugar videojocs. Hi hauria d’haver un mode película on no fa falta que jugui i sigui una seqüència d’imatges del joc? Per què un selector sí i això no? Jo crec que no hi hauria de ser, perquè repeteixo, DS no és el que vol, no ho busca. El seu objectiu és exigir, siguis qui siguis, que com a la vida real, un monstre no es farà més fluix perquè tu siguis més fluix, i el que et diu és: troba la manera de fer més fácil el boss, busca altres maneres d’enfrentar-lo que n’hi han diverses. A mi em sembla tot el contrari a una falta de respecte. Posar un repte a tot el món per igual, perquè cadascú tingui la llibertat de provar-lo com vulgui no deixa de ser un concepte que em sembla molt bonic en el món dels videojocs.

De fet, podem dir també al final del dia que tots hem passat pel mateix (objectivament), que tots hem jugat al mateix joc, que hem enfrentat exactament al mateix monstre. Que jo l’he guanyat així, que tu l’has guanyat aixà, o que ell es va rendir, etc. Però és dels únics jocs que ofereix aquesta opció. Si poses un selector, la filosofía darrere del joc fallaria, perdria tot el sentit. I jo que, com a jugador, ja no estaria obligat a prendre el repte potser jugaria en mode fàcil, i segurament passaria a no gaudir del joc, i la filosofia darrere la idea de l'autor hauria fallat. Com he dit no soc hardcore i si jugo al souls i me'l passo és perquè m’obliga a fer-ho i reconec que m'agrada que no em deixi una altra alternativa més fàcil. (Aquesta experiència compartida, seria com un tercer sub-argument dins del primer, de l'ideari de l'autor).

2n argument

El segon argument, que s'ha obviat i és l'altra part més important també l'he mencionat ja, i és que jo m'he l'he passat, per tant el DS no és tan "dificil". Això suposa que la gran majoria de gent se'l pot passar, així doncs per exemple en Morte en aquest cas també se'l pot passar, d'això n'estic 100% segur. Pot requerir temps, per descomptat, però hi ha gent que se l’ha passat jugant amb els peus, pel que jo crec que qualsevol persona average com jo se’l pot passar. Trigaràs més o menys, però te l’acabaràs passant i encara serà més gratificant i tindrà més mèrit. I partint d'aquesta premisa si algú se'l pot passar i no se'l passa crec que el problema, com tu mateix, si no recordo malament has mencionat morte, és que no vols aprendre't les mecàniques o sigui el que sigui, no vols fer la inversió necessaria perquè no t'agrada fer-la i jo l'he feta perquè sí que m'agrada. I em sembla PERFECTE, vull dir no t’estic jutjant moralment per no fer-ho. Segurament voldries però no vols fer-ho per motius X. Però no deixa de ser un dilema circumstancial teu, no una falla en el concepte del joc.

Morte-Diem ha escrit: ↑06 oct. 2023, 23:17 Qualsevol joc menys el Dark Souls
Si aquest és el problema, que fagin una còpia del mateix joc, que el titulin "Grey Souls" i el venguin com a DLC gratuït amb la mateixa compra del Dark Souls, que sigui exactament el mateix joc, però amb selector de dificultat, vull dir, les persones que estarien disposades a jugar a una versió fàcil del Dark Souls no tindrien gaires problemes per acceptar aquestes "condicions", però clar, tindriem un mar de llàgrimes de forofors del Dark Souls dient que el joc és mort i que no poden jugar al mateix joc que juga la seva germana de 12 anys.

El tema Grey Sols (xD) és una altra demanda apart. Tu pots demanar-ho i jo no ho impediria però si el creador no vol perquè va en contra de la seva idea, és el que hi ha. Això sí, si jo fos Miyazaki no ho faria perquè des del prisma de desenvolupador entenc el que vol fer amb els souls a nivell conceptual i em sembla lícit. Al final és la seva obra, té dret a que sigui com ell vulgui.

Morte-Diem ha escrit: ↑06 oct. 2023, 23:17

• Pujar la vida del jugador
• Baixar la vida dels enemics
• Pujar l'atac del jugador
• Baixar l'atac dels enemics
• Pujar la velocitat del jugador
• Baixar la velocitat dels enemics
• Més recuperació de vida amb objectes
• Recompensar millor al jugador (XP o monedes)
• Guardats o checkpoints més freqüents, fins i tot dins les batalles
• Limitar les mecàniques dels enemics
• Permetre més moviments (o moviments prohibits) al jugador

Per anar acabant, moltes de les opcions que proposes ja s'inclouen al joc de manera orgànica, sense haver de recorrer al selector de nivell "artificial". Ja sigui en forma d'stats, objectes o fins i tot ajudes d'altres jugadors, i com ja he dit, és el que fonamenta el joc, que el selector de nivell estigui integrat dins del propi joc, ja que no només hi ha una manera de fer els jocs més fàcils (a través d'un selector) sinó diverses maneres, és un món que et permet fer qualsevol cosa com a desenvolupador i la dificultat és un camp creatiu més.

Amb selector, totes aquestes mecàniques orgàniques a nivell de disseny que menciono ja no serien necessaries, i perdria tot el sentit.

Preguntes

No sé si hauré convençut d'alguna cosa perquè sempre costa molt fer canviar de punt de vista a la gent, però deixa'm plantejar alguna pregunta:

- Per què ja no ha de poder existir una "muntanya" així? Perquè no pot existir un joc amb aquesta filosofia?
- Per què hauria de canviar si ja fa el que vol fer i la idea s'ha demostrat que funciona?

PD: Vull demanar perdó pels totxos però m’agrada parlar de videojocs. xD

Bon totxo, Grimmy.

Jo crec que un selector de dificultat és una bona idea, fins i tot el "mode pel·lícula" que té el Hogwarts legacy.

Ara bé, com tu dius, hi pot haver jocs que la gràcia sigui que sigui difícil. Doncs és el que hi ha. O entrenes per fer la muntanya xunga que té les millors vistes que et farien molta il·lusió o només hauràs pogut fer les fàcils amb vistes cutres. I no passa res. No anirem amb una excavadora a rebentar la muntanya, no?

I sí, jo he fet alguna excursió categoritzada "xunga" i és percebut d'aquesta manera, és com una medalleta, de la mateixa manera que tenir certs assoliments al wow en el mode difícil que jugam.

Trob que idealment tots els jocs haurien de tenir selector de dificultat? Sí. Trob que, encara que jo ho vulgui, hi hauran jocs que no en tendran? També.

Que eh, que potser algú munta l'organització "mancos sense fronteres" (sense ànim d'ofendre ningú, estic fent conya), es posa a fer lobby al Parlament Europeu i els jocs hauran de dur selector de dificultat.

Però és que no tot pot tenir selector de dificultat :/ - ens hem acostumat a que, si ens fa falta, se'ns posin les coses més fàcils. A democratitzar-ho tot. A no perdre't res.

Ara potser pixaré fora de test i obriré un meló que no hauria d'obrir, però a mi m'és igual donar un 50% més de temps per fer l'examen a algú amb dislèxia, però... aquesta persona, quan hagi de fer feina, l'empresari li donarà un 50% més de temps per fer-la? Jo desitjaria que sí, però estic bastant segur que la realitat és una altra. El més probable és que acabi fent una feina diferent, *que no serà la mateixa que farien els seus companys que han estudiat el mateix*.

En definitiva, genial que cada vegada més jocs tenguin això, però crec que els extrems, tant en l'elitisme de sentiment de superioritat com en l'imposició d'exigències en gent que no et deu res, són dolents.

Signat, un paquetarro que va necessitar gravar-se jugant al wow perquè els companys li diguessin què feia malament (professor putricide 25 heroic) durant setmanes i ara ho fa prou bé. Ah, i avui hem estat dues hores senceres al Lich King heroic i hem tancat SENSE MATAR-LO i la setmana que ve ja ho tornarem a provar.