Episodi 5 (vaig super tard, no tenc prou temps)
A veure, sí, coincidesc amb vosaltres. Estam malacostumats al format pel·lícula i el format sèrie ens té pendents del que ha de venir per deixar-nos amb el
cliffhanger final i això tampoc em mola, la veritat.
Quant a l'Estrany, veiem que aprèn paraules, pensa si és dolent i pensa sobre la mort... Ui ui ui. Llavors sí, la cançó super bé, tant en anglès com en català. Bona reflexió
@Skuld xD.
Estava clar que l'Estrany havia de salvar el dia per ser acceptat entre els Peupilosos, però el tema del gel no fa gaire gràcia... I sí, les sacerdotesses fan mal rollo màxim, la música acompanya molt. Potser són elles qui han fet baixar l'Estrany? O potser ens volen fer creure això?
Quant a na Bronwyn, ja la veiem fent de batlessa, es veia venir :), però el vell aquell li fa l'oposició i s'enduu el nen aquell. Ja està bé!
Llavors, si recordam el que li diu n'Àdar a n'Àrondir, que
encara no és un déu, i el que li diu ara a l'orc aquest, que vol fer desaparèixer el sol... Hmmm... Ja sabem què vol fer. L'escena del "tu ets Sàuron, oi" és super meme. Però així i tot ens deixa descol·locats perquè no sabem què punyeta és n'Àdar. De moment, pareix algú cruel.
Quant a l'espasa de la paret a la Talaia, no m'ha quedat clar si és una altra espasa com aquella o si és una escultura. Algú ho ha entès?
Quant a en Gil-Galad i en Durin, es nota la tensió la veritat. Llavors n'Èlrond ho intenta salvar. Crec que és lleig que tant en Gil-Galad com en Celebrimbor l'hagin enganat. Però m'ha agradat que hagin recuperat la malaltia de l'arbre del primer o segon episodi. El tema de la taula m'ha fet riure, la veritat.
Llavors, la confessió de n'Èlrond, que al final ha fet que per l'amistat que tenen, faci possible obtenir el mithril, crec que és genial i una lliçó per en Gil-Galad, que ho observa. M'ha fet molta gràcia el "a les mans de quiiii?" xD. Durin
Finalment, quant a Númenor, crec que l'actor de n'Eléndil ho fa genial. Llavors, ens diuen que l'intent de na Galàdriel de parlar amb el rei és frustrat perquè en Halbrand avisa na Míriel a canvi d'un medalló del gremi... Terrible cabronasso...
L'escena de la pràctica amb l'espasa ha estat guai, però crec que tots ens esperàvem que n'Isíldur aconseguís la promoció però al final ni hi participa. Heheh... ben jugat, guionistes... La dinàmica dels amics de n'Isíl em pareix molt bé, la veritat, però quan diuen que n'Ontamo (el dels rissos) serà un heroi de guerra... jo crec que morirà fortament.
No acab d'entendre per què el fill d'en Pharazôn fa petar els vaixells? Tot perquè n'Eärien li demana? Vaja un pagafantas, no? I llavors... això quedarà sense castigar?
Tornant a en Halbrand i na Galàdriel, crec que aquí tenim la primera vegada que na Galàdriel confessa els seus sentiments i explica les coses? La veritat, que (es pensi que) l'hagi traïda el seu millor amic i que l'hagin desterrada per ser com el mal contra el qual lluita, això ha de fer mal. He de dir que em pareix super bé aquesta confessió, un poc relacionada amb el consell que va rebre d'en Halbrand l'episodi anterior, però crec que aquest canvi ve massa tard. Si a això li sumam que és una elfa immortal, que ha vist la llum de Vàlinor, blablabla, és MOLT difícil sentir-s'hi gaire identificats.
I res, al final, la partida èpica amb
bait de que si deixa el collar però no inclosa. Molt guai, molts paral·lelismes amb RoTK, però les armadures bastant cutres.
Trobau que a l'episodi que ve l'exèrcit de Númenor arribarà a la batalla de la Talaia a temps? Seria un poc increïble, no? Però crec que és el punt que en Halbrand assenyala a na Míriel.