Sinopsis:

Text amagat.

El bruixot Geralt de Rivia és el protagonista i destaca per ser un antiheroi diferent, un caçador de bèsties professional però solitari. Geralt té problemes per sentir que encaixa en el món doncs que l'envolten són malvats, fins i tot més que les bèsties que caça. La seva vida canvia quan descobreix a una poderosa hechicera i una jove princesa que guarden un perillós secret que no volen que sigui revelat.
La bruixa que va viure a Vengerberg, Yennefer, va tenir una dura experiència vital des de petita però que l'ha fet ser més fort. Aviat sorgeix el veritable amor entre Geralt i ella superant les adversitats que se'ls mostren.

Opinio Personal
Ja coneixia el titol pels videojocs i despres de veure els trailers, en tenia moltes ganes. I aquestes ganes han estat mes que satisfetes, te tots els elements per convertirse en una gran serie en la meva opinio.

La recomano fortament i si temeu per que la cancelin, no us preocupeu, ja esta confirmada la 2na temporada desde abans que estrenes la 1ra.

Nota: 9/10

Trailer:

PD: Recomano no quedar-se nomes amb el primer o segon per fer-se una idea de l'historia, al capitol set es junta tot i de quina manera. Paciencia que tots els misteris es resolen poc a poc (no tots perque deixen per la proxima temporada pero si bastants).

Ostres, jo li tenia molta curiositat, però em tirava enrere que fos basat en els llibres. Conec The Witcher pel tercer joc, Wild Hunt, de CD Projekt, que em va flipar. Però clar, ara tinc al meu cap aquesta idea del món i potser no m'agradaria descobrir les diferències (entre el joc i la sèrie o els llibres).

Tot i així, m'agradaria veure-la en algun moment de la vida, sobretot si dieu que n'esteu contents de veure-la!
Igualment no tinc Netflix perque sóc una aferrada

Justament avui mon pare em ve i em diu "hem vist a Netflix una espècie de Juego de Tronos..." i ja sabia que em diria això, hahaha. Diu que els ha agradat. N'hem vist el tràiler i pareix que ha d'estar bé...

Un dia d'aquests la veurem i direm coses ;)

El prota està buenorro. Ja heu captat tota la meva atenció... Que bo és ser una persona simple xDDD

Acabem de mirar el primer episodi i... Eeh.... De debò? Intentare donarli una oportunitat al segon pero aquest primer episodi es fa interminable i soso. Nobtinc ganes de seguirlo si esbaixi sempre. Es basicament una puta pelicula rancia medieval fantasia q farien al tv3 un dimarts per la tarda a la hora de la migdiada. No em trasmeten res, tot esta forçat i tampoc esque es noti q estigui fet amb mimo ni res, una persona amb ganes i amor podria fer algo visualment millor amb un pressupost de mil euros. La unica cosa bona es la persona que hagi fet la coreografia de les lluites del prota, escasetes tambe. Molta censura. Ja veurem el seguent..........

Doncs en un parell o tres de dies me l'he mirat tota (la vaig acabar ahir a la nit), i he de dir que m'ha agradat. Les coreos de lluita són xules i l'univers està força ben muntat. La meva crítica principal és que la història està explicada d'una manera molt caòtica i desordenada.
Els personatges m'han caigut bé, bons, dolents i floreros (perquè sí, peca força d'això, tiabona aquí tiabona allà, però hem vingut al món a gaudir), i se m'ha fet molt fàcil de mirar.

...

No sé què dir.


És a dir, jo amb tot el meu kokoro bondadós i bona predisposició, em vaig posar amb amor i paciència (de la qual no en tinc gaire) a mirar aquesta sèrie. Sincerament, ho vaig fer perquè el protagonista estava buenorro, ja sabeu que sóc simple, molt simple i amb aquesta premissa en tinc prou.

Però no m'ha convençut. És a dir, no puc dir que sigui dolenta, però no m'ha emocionat, ni m'ha impactat i els capítols se'm feien llargs, sempre em sobraven 10 minuts de capítol. Fins i tot puc dir que moltes escenes em semblaven sobreactuades, tot com molt embullat, que tardaves una estona en entendre què putes estava passant... Per al meu gust faltava molta explicació, molt de context i hi havia massa pressupost en lentilles de colors.

Ara, el vestuari de puto 10. I el protagonista també, no ens enganem, quan diu "fuck" és quan està més sexy. La història de la princesa me l'ha torrat com a molt, però perquè sóc simple i no m'interessava. La de la Yennefer, doncs ha estat més entretenguda, però em costava empatitzar amb ella. En general em costava empatitzar amb tothom, sempre estava en pla "però per què cony fa això?", i això que les meves tres neurones estaven super concentrades, però tot i això hi havia comportaments i reaccions dels personatges que em costava d'entendre.

Recomanaria que no la veiéssiu? Doncs no home, s'ha de veure per poder opinar, però no diria que és una obra mestra. Per passar l'estona? Sí, però sense gaires pretensions... El millor de la sèrie és el joglar, siguem sincers. Molt poc surt, hauria de tenir una sèrie només per ell. I Sardinilla, best character ever.

No sé què més dir-vos. Sembla que hi haurà segona temporada, així que res, s'haurà de veure, però no l'estaré esperant amb hype, sinó amb escepticisme.

Estic bastant d'acord en el que diu n'@UkiHana (per variar). L'història, com diu en @cosarara, està explicada d'una manera excessivament complicada. No sé com s'explica als llibres (o als primers videojocs [jo només he jugat un poc al tercer, que és bastant posterior a tot això]), però si només fos el fet de tenir dues (només dues?) línies temporals que comparteixen personatges secundaris (el mag, la reina de Cintra...) que moren però llavors són vius, però llavors són dolents, però encara són bons... potser es podria entendre.

La qüestió és que peca un poc del que pecava Joc de Trons: molts personatges secundaris (ens xerren del rei Foltest, que jo sé que és el rei de Temèria, i sé que Temèria és un regne, però ho sé perquè he jugat al joc un poc!!), molts territoris, tot esmentat de manera casual i superficial i no saps de qui punyetes estan xerrant. Sí, segurament amb una segona passada ho acabes entenent tot, però amb una vegada no pilles quasi res i et quedes amb cara de tonto.

Llavors, sí, potser l'esgrima estava currada, però tota la resta de l'actuació he trobat que era excessiva... la manera de xerrar i d'expressar-se... ho he trobat un poc de telenovel·la, no sé. Na Ciri... potser perquè és una nena, però no m'ha convençut gaire. Sí, na Yen té el seu punt amb el seu drama personal i tal, però llavors ens posen la guerra aquesta del final i ens quedam... wat? No sé molt bé per què els vol ajudar.

I en Geralt... com diu n'Uki, està bo i "fuck".


Conclusió: el que m'ha agradat més han estat els capítols del duo dinàmic Geralt-trovador fent l'idiota. Mis dieses al trovador.