Pàgina 1 de 1

Suzume no Tojimari

Publicat: 10 abr. 2022, 13:41
Autor: Ereza

Suzume no Tojimari

(Suzume, la tancadora de portes)


Imatge

Fitxa tècnica

  • Títol original: Suzume no Tojimari
  • Director: Makoto Shinkai
  • Gènere: Fantasia
  • Estudi: CoMix Wave Films
  • Any: 2022

Argument


La Suzume, una noia de 17 anys que viu en un poble tranquil de Kyushu, es troba amb un jove viatger que li diu que està cercant una porta. Ella el segueix i descobreix una porta erosionada enmig d'unes ruïnes de les muntanyes, com si fos l'única cosa que roman en peu després d'un esfondrament. Com si l'atragués alguna cosa, la Suzume s'acosta a la porta...
Ben aviat comencen a obrir-se portes, una rere l'altra, a diverses parts del Japó. Com que de l'altre costat de les portes només en provenen desastres, cal aconseguir tancar-les.
Els estels, la posta de sol i el cel del matí; en aquell lloc on la Suzume va anar a parar, hi havia un cel que semblava fusionar totes les èpoques. Guiada per les misterioses portes, la Suzume començarà la seva aventura per a tancar-les totes.

Tràiler




Com veieu, avui se n'ha publicat el primer tràiler, i sent el pròxim treball de Makoto Shinkai, he pensat d'obrir-ne el fil. S'estrenarà al Japó al novembre, de manera que aquí segurament arribarà uns quants mesos després. Què en penseu, us atrau?

Re: Suzume no Tojimari

Publicat: 27 des. 2023, 21:13
Autor: Estel
Vista la peli feta per la traducció de l'Ereza i en Motxet! Enhorabona per la gran feina de qualitat <3
A mi em costa seguir les pelis de temàtica fantàstica en què al principi apareixen coses random sense explicació i has d'anar seguint el rotllo, però al final s'expliquen i llavors tot té sentit.
Text amagat.
Es veu que la pel·lícula està inspirada en un tsunami que va passar al Japó, real, explicant com la Suzume és un personatge que representa totes les persones que van perdre-ho tot allà, i han de "tancar la porta del passat", després de guarir-se de les ferides. Acceptar el que va passar i intentar tornar a la pau i harmonia interiors. M'agrada el fet que la Suzume vulgui ser infermera, algú que guareix les ferides, i també aquesta perspectiva que l'ordre espiritual és el que afecta a l'ordre físic de les coses. La veritat, m'hagués agradat que el final s'allargués una mica més, i que el Sota no hagués marxat tan ràpidament (que per cert, em recorda al Howl pel disseny xd), però satisfeta que es vegi que es retroben.
No puc parar de repertir l'escena EPIQUÍSSIMA D'ABANS DELS CRÈDITS, quan la Suzume petita es troba amb la del futur, tot el discurs que li diu a la llum de les estrelles, com la Suzume mira per darrer cop a la figura de la Suzume i el Sota, mentre corre el vent i el camp està ple de flors. Sumat amb la música, i amb el simbolisme de tancar la porta per enfrontar-se al present/tancar la porta per deixar el passat, crec que és una escena cinematogràfica icònica que pot passar a ser de les bones. De debò, les pel·lícules d'animació s'estan superant (juntament amb l'escena de l'spiderman into the spiderverse, amb el Miles saltant de nit d'un gratacels...).

Crec que encara l'hauria de veure una vegada més per entendre el significat de les papallones, la cadireta amb tres potes, etc. Però m'ha encantat i crec que l'he entès una mica.
M'ENCANTA!
Imatge