Vaja!
No sembla del mateix autor!
Uau. M'ha agradat molt! No només com està contada (des del punt de vista de la filla) sinó també tota la història en sí.
El pare és un figura. I na Hana... un poc innocent, no? La qüestió, que acaba amb els dos regalitos i sola (l'excusa per treure's el pare de la història ha estat un poc pobra, imho). Després d'aquest dramón sentimental, i els problemes a la ciutat, es veu com na Hana és una superheroïna i no només cria els dos nens sola, sinó que es marca un bricomania de primera (secció de bricolatge i jardineria).
Sóc molt fan del vell del poble. No para de remugar i renyar, però l'ajuda a sac. I així, tots els del poble després d'ell. Si vos hi fixau, totes les collites es fan malbé excepte on hi ha dos llops per guardar-les xD
La cosa, els nens: la nena esbojarrada que delata la seva identitat com a llop i el nen tranquil i quiet que no vol ser un llop perquè són els
dolents de les històries. Després de l'incident al riu (justament anàleg a l'incident amb el pare, si vos hi fixau), els papers es giren: la nena no vol tornar-se lloba per no ser
rareta i el nen descobreix la seva connexió amb la natura, trobant el mestre guineu. Molt fan de que sa mare li dugués aburaage (tofu fregit), ja que
es diu que això agrada a les guineus :p
I la cosa acaba amb sa mare preocupadíssima pel fill que segueix el camí del llop mentre la filla segueix el camí de sa mare, mostrant-se com és a n'
stalker-kun.
En definitiva, molt bona peli. Gràcies!