Pàgina 1 de 1

Ghost in the Shell (1995)

Publicat: 28 gen. 2019, 00:55
Autor: cosarara
Imatge

Ghost in the Shell


Ghost in the Shell és una pel·lícula cyberpunk basada en el manga de Masamune Shirow. És una d'aquelles pelis que quan tinc la casa plena d'amics amb plan de pizza i birra perquè fa mandra sortir, acaba caient. Així i doncs l'he vist unes quantes vegades. I ahir, amb el tema del Cinema de Culte, doncs va tornar a tocar.

La protagonista és la Motoko Kusanagi - la cap de la Secció 9 de Seguretat Pública cyborg de cos sencer. És a dir, és completament robòtica excepte pel cervell. A més, al món de GitS, el cervell pot tenir implants que permeten connectar-se a la xarxa directament. Això fa que la línia entre màquina i persona sigui molt fina, tema que es toca al llarg de la peli.

Resum de l'argument:
Text amagat.


Ah, i Ghost in the Shell no s'acaba aquí. A més del manga i aquesta peli també se n'ha fet: I per últim, comentar que es va fer una versió de GitS que es diu Ghost in the Shell 2.0, que és el mateix però amb CGI, escenes tallades, i tot pitjor. Ni cas, com si no existís.

Recomano a tothom que no hagi vist la peli del 95 que la miri. En versió original, si pot ser. Hi ha un doblatge al català però està basat en el doblatge anglès i és força terrible. Si us agrada, mireu també el Stand Alone Complex. Si encara en voleu més, l'Arise. I finalment, un dia que tingueu ganes de droga pura, Innocence. L'ordre en què es miri no importa, ho dic així per ordre de què crec que és més fàcil que agradi.

Re: Ghost in the Shell (1995)

Publicat: 02 feb. 2019, 21:20
Autor: Minatoni
Bé, jo també la vaig veure l'altre dia que la vam veure tots plegats en el cicle de cinema.

He de dir que em va agradar. Vaig tenir un poc la sensació que tenc amb Matrix: és una pel·lícula de ciència-ficció, amb lluites espectaculars, però que té un rerefons filosòfic molt profund (i que podríem dir que és del que realment va la pel·li, tot i que seria fàcil quedar-se amb "va d'una poli robot que es despulla i reparteix òsties").

Llavors, més enllà d'aquest "va d'una poli robot que es despulla i reparteix òsties", tenim un argument basat en un món on, com bé ha explicat en @cosarara, la gent augmenta el seu cos, arribant al punt de na Kusanagi, que l'únic que no és robòtic d'ella és el seu cervell. Això planteja alguns dilemes existencials: és na Kusanagi realment ella o en algun moment l'han clonada? El cas del Puppet Master, un programa que és conscient... és viu? Tot això ens fa pensar, un poc a l'estil de Blade Runner, ara que l'hem vista.

Llavors tenim l'assumpte polític de les faccions de la policia, que n'hi ha uns de bons i uns de dolents, pareix. Això, la veritat, no ho vaig entendre gaire. Però llegint el teu comentari, cosa, m'ha quedat un poc més clar.

En definitiva, podríem dir que és un argument en capes, com una ceba. Primer tenim na Kusanagi repartint òsties en pilotes. Bé, està bé. Llavors tenim les faccions de la policia que es fan la punyeta, amb personatges que no acabes de saber d'on surten o què fan. Bé, un poc mal explicat, però bé. I llavors tenim la cosarara existencial, que sí, he trobat que era interessant i plantejada des d'un punt de vista guai.

L'he de tornar a veure, està ben clar.

Re: Ghost in the Shell (1995)

Publicat: 12 març 2019, 13:17
Autor: Nafi
Jo em vaig perdre el cicle de cinema però per fi he pogut veure Ghost in the Shell. Ja he vist l'anime Stand Alone Complex així que ja sabia més o menys per on anaven els tiros i ja abans de començar a veure-la sabia que la Kusanagi era la puta ama <3

Dit això estic dacord amb en @Minatoni, és una peli amb moltes capes argumentals i suposo que cadascun segon els propis interessos tira més per una capa o per un'altra. A mi personalment el que més m'ha interessat és el dilema de la humanitat, un tema tractat mil vegades ala ciència-ficció però que no aconsegueix cansar-me mai. Al meu parer els personatges representen la graduació d'humanitat que pot haver-hi en un mon cyborg, des de en Togusa, el policia completament humà amb una o dos protesis (crec) fins al Puppet Master que lo únic que té és consciència ja que ni tansols té un cos. Passant pel Batou, la Kusanagi i n'Ishikawa amb tot el cos o casi tot el cos cyborg i que lo únic d'humà que mantenen és el cervell. M'ha encantat la conversa que tenen la Kusanagi i en Batou sobre bucejar, al ser un cos cyborg tenen el perill d'enfonçar-se i morir allà al fons del aigua però a la Kusanagi, pel que explica, sembla que es algo que la fa sentir viva.

Imatge


Respecte a la trama més política la veritat és que no m'ha interessat gaire, són les típiques lluites pel poder que justifiquen el medi per arribar al fi. Potser la conclusió a tot això és que fins i tot si ens cambiem tot el cos per peces robòtiques la nostra miserable condició humana no canvia, seguim sent animals maquiavèlics i egoistes. O potser els que menys humans són (a nivell físic) són els que més "qualitats humanes" (a nivell emocional) mantenen. Podria estar semanes donant-li voltes i no arribar enlloc.

Finalment crec que és obligatori comentar tant la part estètica com musical, tot i que l'únic comentari que puc fer és que els dos són perfecte. Es passen un bon troç de la película amb planos fixes de la ciutat i és la primera vegada en que no em molesta gens. Entre els escenaris i la banda sonora aconsegueixen transportarte a una tranquilitat que contrasta molt amb l'argument d'hosties i acció de la peli.

Un senyor molt majo ens n'ha deixat un troç a youtube per què el podem gaudir en 1080p quan vulguem:



No hi ha cap dubte que la peli és 10/10 però tinc ganes de tornar a veure-la d'aquí un temps per poder-me fixar en les demés capes de l'argument.