IMPRESIONANT ACTUACIÓ DE L'EVA GREEN des del primer episodi, quan la vaig començar pensava ''No és per tant conec a actrius que ho fan millor'' però Déu meu lo bé que actua és d'un altre plantea, m'uneixo al seu club de fans amb el Shancks, increible. De les primeres escenes entre l'Ethan i la Van ja veus que ella amaga moltíssimes coses, és massa suspicàs per ser una senyoreta (tal i com ella es presenta) a mesura que ddescobreixes més coses seves, simplement t'augmenta l'admiració cap a ella. Que en un mateix episodi sigui capaç de passar d'escenes com la de la festa amb el que tradueix els jeroglífics a ser posseida/perdre el control INCREIBLE. Uau i al descobrir el seu passat em vaig quedar estupefacta no me l'hagués imaginat així de cap manera. I fins aquí el meu fangirl sobre ella XD.
A la primera conversa entre l'Ethan i la Van ella li diu ''Creus que hi ha un món entre el que coneixem i el que tenim por? Un lloc a les sombres, que vagament es veu però es sent intensament, Ho creus?'' poc et pots imaginar que el mr Chandler n'és més concsient del que mostra, acabem temporada veient dos coses molt impactants sobre ell (al menys a mi m'ho han semblat) que sap fer exorcismes i que és un home-llop. Espero i desitjo que en les següents temporades es mostri més. Ara ell s'ha quedat impactat amb la mor de la Brona, que ja són dolents suns pares per posar-li ''Tristesa'' a la seva filla, són coses que marquen. El Frankensatin per mi que no tenia pensat maatar-la ni utilitzar el seu cos per fer la parella al seu primer monstre (no en recordo el nom) però la veu allí mig moribunda i veu que la ''pot salvar'' i ale una no-morta més. No se que passarà amb ella si (si la reviu) li passarà com amb el Prometeu que de mica en mica recobrava els records o com el primer monstre que ja portava més temps mort i pel que he entès no recordava res ja que ho va haver d'aprendre tot de nou. La parella Ethan-Brona m'agradava molt, entre tanta misèrie havien trobat l'amor, em va fer molta pena el seu final, com l'Ethan decideix entrar a treballar pel Malcom per pagar els medicaments i l'hostal.
El primer cop que ens presenten el Dr. Frankenstain poc t'esperes que ja hagi resuciat a un i que el Proteus és el segon, em queia bé el pobre. Per mi que per ell tot això li serveix per més del que ens mostra, encara queda molt per saber. Quan el Van Helsing li explica que la sseva dona havia sigut l'aiment d'un vampir el quedes ''hmmmmm en vull saber més i me'l mateu? és en serio?'' I si no n'han tornat a fer menció del tema. El primer monstre no se perquè però no li puc tenir simpatia (no ajuda que a la seva primera aparició mati a l'altre partint-lo pel mig) per molt que hagi patit i es senti rebutjat, no me'l trago.
La Mina aqueta és ruc o ho fa veure? Li ha pillat el gust al poder del Mestre. Val, t'accepto que estiguessis dolguda perequè el teu promès alt i amb bigoti es lies amb la Van i haguessis hagut d'anul·lar el compromís, sí però la Van ho passa pitjor, que perd el control ddurant no se quan de temps i les conseqüències per ella són pitjors. En certa mesura es comporta com una nena malcriada que no vol créixer, més igual que tun pare estigués sempre fora, t'havies tornat a casar i tens una aventura amb el Mestre?
No m'ha quedat clar el Mestre era l'Amon-Ra?
Del Peter millor no en parlo perquè era molt previsible i no es porta bé amb la Vanessa.
Nosequi dels dos ha dit que el Gray millora a la segona temporada, a mi m'entre em diguin com és que quan posa la música desinnhibeix a la gent i fa amb ells el que vol, i que hi ha al mirall soc feliç. Sort que la Van li dóna el que es mereixia i després de fer-li perdre el control li diu si doncs ara el rebutjo.
El Victor parlant amb el Malcom li psicoanalitza a la Van dient és tot degut a un trauma psicosexual i van faltar els lloas en aquella escena
Crec que m'he emocionat massa XD, ara començaré la segona i ja us diré.