Avui he buidat el telèfon perquè estava ple de fotos de menjar i selfies fent cares rares que li envio cada dia a ma mare, perquè recordi que va parir un alien ronyós, que sempre és bonic.
I he trobat aquesta que vaig fer a la feina. A vegades a la feina faig feina, però majoritàriament no, perquè no em foten ni puto cas i no volen saber la meva opinió, així que em limito a estar allà i fingir que no existeixo, que per la misèria que em paguen, sincerament, ja està bé.
La veritat és que quan vaig fer la foto em vaig pensar que és que no sabien escriure Kimchi, però després em vaig informar perquè sóc lerda i resulta que el kimchi i el kimuchi no és el mateix, perquè el kimuchi és com la versió japonesa i en fan una salsa i no sé, els japos tenen mil històries i et poden treure els ulls amb els bastonets, així que jo tampoc em posaria ara exquisida. No ho sé, vaig fer la foto, confiteu-vos-la i penseu el que vulgueu. Si voleu ser kimchi team, endavant, si voleu ser kimuchi team i treure ulls amb bastonets, de veres, és que és un món lliure i a mi ja me la pela tot, sincerament.
Mentre escric això un senyor està passant a full del toque de queda i està cantant flamenc pel carrer, a ell si que li pela tot de manera bestial. No el conec, però l'admiro en secret.
Res, aquí teniu la bassssura dels sandvitxos aquests que duen a la feina. Jo acostumo a dur fruita, així que no compro res de la puta màquina perquè a més et roben -perquè abans una bossa de Haribo grossa valia 1,20 i ara pel mateix preu te'n donen una de petita i noooo, per aquí no passo!-, però a dalt dels sandvitxos tenen els kinder bueno i els miro. Una vegada cada any en compro un. Quan no el compro el miro i aquesta és la nostra relació. Laik a aquest post si has llegit tota aquesta puta merda, de veritat, ets collonuda! ;)
Enga, a gaudir de les flors, que és primavera i tinc al·lèrgia: