Bé, m'he posat el vídeo de fons avui horabaixa.
Crec que han estat bastant raonables i ho compartesc més o manco tot (excepte el que diré més endavant del menjar).
Crec que sí que existeixen aquestes quatre fases de l'enamorament d'una cultura aliena... crec que els tenim molt mitificats... crec que són moooolt diferents (són un altre món)... és cert que són molt rígids... és cert que el tema sexual és creepy, tant per les relacions interpersonals com per la sexualització de dones i nens...
Crec que l'entrevista no estava gaire ben plantejada quan hem entrat en tractar els comportaments de gènere i origen. Crec que en comptes de dos estrangers homes que viuen al japó que es retroalimentaven haurien d'haver aportat un poc de varietat: jo vull saber l'opinió d'una dona japonesa que ha tornat al Japó, d'un home japonès que ha tornat al Japó i d'una dona estrangera que s'ha casat amb un japonès. Això ha faltat i crec que la xerrada ha estat un poc... esbiaixada... fins al punt de quasi ser ofensiva quan "ens donaven consells per lligar amb japoneses
gaijin-hunter". wtf.
Quan han xerrat de la yakuza, la veritat, no crec que sigui un problema que es pugui trobar ningú que visiti el país sent turista. Ara, la veritat, tampoc vam sortir gaire de festa, nosaltres.
Una cosa que han dit i que sí que trob que tenen raó és que si visites el país has de
fer coses i no només
veure coses. La primera vegada que hi vam anar, vam veure moltes coses, però en vam fer poquetes. Quasi de passada, un grup de jugadors de l'ingress ens van demanar si volíem anar a sopar amb ells i anar a fer unes cerveses (eren uns 3 japonesos i uns 4 txecs); va ser molt divertit i totalment una experiència. Aquesta segona vegada, vaig ficar-me a un sento a posar-me en remull amb els iaios japonesos (i vaig confondre la porta d'entrada amb la de les dones xD); sí, em vaig sentir mooolt fora de lloc, però va ser una experiència única que em va costar quatre duros i mitja horeta morta que ens sobrava; o quan vam llogar un kimono; o quan vam anar a tastar sake (quina sabatada, tu! [d'alcohol, perquè ens va sortir tirat de preu]). És clar que pots engatar-te a qualsevol banda del món, i la resta dels viatges van ser perfectes, però aquests són els detalls que posen la cirereta del pastís.
Briconsejo: no tengueu vergonya. Com diuen al vídeo, com a molt vos diran molt educadament que no. I ja està. A otro lugar.
Llavors, quant al
tema del menjar. Com bé diu en
@Grimmy, no és cert que el menjar sigui insípid. Tampoc crec que sigui cert això de que no pots acabar ple. En
@Grimmy ja ha posat molts exemples de menjar gustós que són contraexemples del que diuen de que el menjar japonès "no vol ofendre el gust" i tal. Per altra banda, jo em ficaré amb el tema de que no pots sortir rodant d'un restaurant: totalment fals. Bols de ramen enormes; plats de curri enormes; platades de sushi (sí, no serà de la millor qualitat del món, però ja serà deu vegades millor que els "bons" de per aquí i a la meitat del preu)... Precisament, una cultura que té una paraula per dir "menja tot el que pots / buffet lliure:
tabehodai (si no ho duc malament).
ARA BÉ.
És cert que la
cuina refinada japonesa és minimalista, es centra en la presentació i tal.
Sí, vam haver d'anar a un kombini a cercar un poc més de menjar després.
Però...
Això també passa aquí, NO? Si vas a quelsevol restaurant "bo", et serviran una ració petita, molt ben presentada i demés. (El típic de més plat que menjar).
Per tant... sí, existeix la
cuina refinada japonesa que és minimalista i tal, però en certa manera és semblant o juga a la mateixa lliga amb les seves diferències que la
cuina refinada occidental.
Si compares omplir-te a menjar de carrer o menjar típic
normal... jo crec que el pots trobar gustós i que n'hi hagi prou com per acabar ple.
PS: ara que veig que n'he escrit un testament, crec que
@manolini em deus un poc d'opinió més enllà de "vídeo imprescindible" xD