Doncs, si haig de ser franc, les meves primeres passes al món del manga i l’anime els vaig fer en castellà, de la mà de Telecinco i de TV2. Després d’aquesta traumàtica confessió crec que millor em justifico abans de que em caigui el cel al damunt que diria el meu apreciat Panoràmix. En aquells anys (finals dels 90 i principis dels 2000), varen desembarcar a Espanya dos series que a dia d’avui segueixen sent (tot i les anades i vingudes) dues series que els hi tinc una estima tremenda, (tot i que els seus fans, es maten entre ells), estic parlant de Digimon i Pokemon.
Digimon Adventure es de les series que més miraría sense cansarme
Com hagués estat el fenomen Pokemon a Espanya sense aquests tríada
Primer de tot, qui no hagi vist la primera temporada de Digimon Adventure i Pokemon te un problema extremadament greu d’infantesa perduda, nivell paladí 100, al WoW. Recordo amb nostàlgia la santíssima trinitat que eren l’Ash Mostassa, en Brock i la Asuka, perdó, Misty acompanyats per un Pikachu amb sobrepès (si, it’s true), amb uns comediants que interpretaven els dolents com eren el mític i meravellós Team Rocket. Després amb l’arribada dels jocs a casa, bé, ja us podeu imaginar el vicio que vaig agafar. Respecte a Digimon... tinc sentiments enfrontats, producte de un ship que encara avui em volen amargar amb la seva pseudosecuela Tri, si estic parlant del puto Taiora (traducció, la relació entre Taichi Yagami i la Sora Takeuchi). Digimon per mi sempre ha estat un anime que m’ha donat molts bons moments i tot i que les temporades no tenen cap mena de relació entre elles tret de les dues primeres (sort), aquestes dues series varen ser el pròleg, perquè el gran anime que em va portar aquest món meravellós va ser... Naruto.
Veure l'evolució personal del Naruto al llarg dels anys. segurament es un dels fets més emotius que he fet
Si, ja sé que és tot molt mainstream, però el que em va donar durant gairebé 15 anys Naruto a tots els nivells és sens dubte, inqualificable. Vaig conèixer l’anime durant les meves matinades per a anar a l’escola (7:00 del matí), de la mà d’un jove canal anomenat Cuatro. Les raons per les quals em va pillar molt fort l’anime i el seu protagonista tenien molt a veure amb la meva intrahistoria personal que donaria per novel·la i que bé, no m’agrada comentar. Bàsicament, em sentia molt identificat amb el “Bueno para nada, Naruto”. Després va venir M.A.R. i el seu inconfusible opening. Casi 20 anys després segueix sent una part molt important de mi i segurament la transmetre a futures generacions.
Després varen venir el K3, oh el K3, el nostre estimat K3, amb ell vaig fer un canvi total a l’hora de veure i consumir anime. Agraeixo especialment a ver pogut veure series tan mítiques i ben doblades com Slam Dunk, Yu Yu Hakusho, Bobobo, Orphen, Trigun, Love Hina... etc. Recordo especialment amb nostàlgia els migdies tornant de l’escola amb Detectiu Conan, Ranam i per acabar Sin Chan, fins a la tarda quan venien series com Slam Dunk, La llei de Ueki
Estic prou orgullós de dir que sempre he mantingut un interès constant en veure anime. Tot i que haig de reconèixer que no ha estat fins fa unes 4 o 5 anys, quan vaig descobrir webs per poder veure’ls online i llegir amb més comoditat, amb això amb ment ja he pogut anar expandint el meu horitzó i he anat descobrint moltes series i autors que m’han fet observar noves perspectives i que en alguns casos m’han fet convertir el meu mòbil i portàtil en un reguitzell de soundtracks, webs i manga, que en més d’una ocasió m’ha portat més d’un disgust. Especialment agraït perquè m’han permès llegir clàssics i obres de culte que segurament sense conèixer aquestes pagines no hagués pogut valorar i estar valorant.
Amb tot, haig de dir que sempre he procurat separar la meva vida personal de les més aficions, tot i que es un equilibri que considera que es força inestable. Amb tot, espero poder transmetre aquestes aficions i aquest meravellós món a la meva gent més propera perquè... Yololoyololoyololo.
)
Recordo animes molt estúpids com taro tanaka i derivats, q ara són totalment desconeguts. I... ai, quins records m'ha donat aquest post, recordo que en el pati de l'escola sempre jugàvem al detectiu conan, doremi, sakura CC.... AINS COM PASA EL TEMPS QUINA LLASTIMA.
