[Anime K3] NANA

[Nafi]

NANA

Fitxa tècnica

Nom original en japonès: ナナ
Autor: Ai Yazawa
Gènere: Comèdia, Drama, Música, Romanç, Josei, Slice of Life.
Estudi: Madhouse
Director: Morio Asaka
Capítols: 47
Películes:
NANA: live action de Nana estrenat el 3 de setembre de 2005. L'estrella del cine Mika Nakashima en el paper de la punk Osaki Nana, i Aoi Miyazaki com a Hachi. Va ser un gran èxit de taquilles. L'edició en DVD es va llençar el 3 de març de 2006.
NANA 2: segon live action de Nana, estrenat el 9 de desembre del 2009. Aoi Miyazaki i en Ryuhei Matsuda no van continuar en els seus papers com a Hachi i Ren Honjo respectivament; en el seu lloc van aparèixer els actors Yui Ichikawa (Hachi) i a Nobuo Kyo (Ren).
Any: 2006 a 2007 (Japó), estrenat l'any 2010 a Catalunya

Informació addicional

Manga: Nana (autora: Ai Yazawa).
Premis: Millor manga shōjo del Shogakukan Manga Award (2002)

Argument

Dos noies de la mateixa edat i mateix nom es coneixen en el tren per anar a Tokyo. Els seus noms són NANA. Una d'elles es una noia que vol ser famosa amb els seu grup de música i l'altra vol estar amb el seu novio que viu a Tokyo. Després de coneixes decideixen viure juntes a Tokyo. Komatsu Nana comença la seva nova vida a Tokyo amb el seu novio Shoji, i els amics d'allà, Junko i Kyosuke. Per altra banda, la Nana Osaki es prepara per debutar com a vocalista d'un grup de punk rock.

Opening i ending

Volia escollir i posar només el video del meu preferit però se m'ha fet impossible escollir només un opening i un ending així que aquí venen tots.

Openings

#1: "Rose" by Anna inspi' Nana ~Black Stones~ (episodis 1-21)

Text amagat.

#2: "Wish" by Olivia inspi' Reira ~Trapnest~ (episodis 22-36)

Text amagat.

#3: "Lucy" by Tsuchiya, Anna inspi' Nana ~Black Stones~ (episodis 37-47)

Text amagat.

Endings

#1: "A Little Pain" by Olivia inspi' Reira ~Trapnest~ (episodis 01-08, 10-18, 41 (for TV broadcast))

Text amagat.

#2: "Rose" by Anna inspi' Nana ~Black Stones~ (episodi 9 (for TV broadcast and DVD))

#3: "Starless Night" by Olivia inspi' Reira ~Trapnest~ (episodis 19-29, 42 (for TV broadcast), DVD: episodis 01-08, 10-29, 41-42)

Text amagat.

#4: "Kuroi Namida" by Anna inspi' Nana ~Black Stones~ (episodis 30-40, 47 (for TV broadcast and DVD))

Text amagat.

#5: "Winter Sleep" by Olivia inspi' Reira ~Trapnest~ (episodis 43-44 (for TV broadcast and DVD))

Text amagat.

#6: "Stand By Me" by Tsuchiya, Anna inspi' Nana ~Black Stones~ (episodis 45-46 (for TV broadcast and DVD))

Text amagat.

Opinió personal

Nana és un dels primers animes 'adults' que recordo haver vist, després de passar-me l'infància mirant Sailor Moon i Sakura veure Nana va ser com una galleda d'aigua freda. El drama em va deixar bastant trasbalsada i em va impressionar com la gent pot prendre tan males decisions en tant poc temps (especialment la Hachi). Al principi em va semblar que el ritme de l'anime era bastant lent i sense adonar-me'n em vaig trobar en mig d'un drama descomunal.

Trobo que els homes són el càncer d'aquest anime, si no fos per ells la vida de les dos Nanas seria molt millor, es liarien entre elles i viurien en un paradís yuri sense drama només felicitat.

En Ren és el típic tio que va d'angustiat i decebut per la vida i lo únic que és és ser una persona tòxica pels que l'estimen, la parella de la Nana i en Ren està clarament inspirada en el Sid Vicious i la Nancy i des de sempre m'ha caigut com un tret en Sid, cosa que s'ha extés a en Ren també. Està bonissim però vaya hòstia té.

En Shoji no crec que es mereixi ni ser anomenat, és un desgraciat amb totes les lletres que es mereix una bona hòstia, típic tio egoista que es limita a aprofitar-se dels demés però com té cara de bon nen la gent li perdona com si pobret les decisions que pren li caiguessin del cel i no fos ell qui les pren. Per a mi està, junt amb en Takumi, en el primer lloc del ranking 'Persones de merda' de l'anime Nana. Respecte en Takumi crec que poc hi ha a dir, no conec a ningú que hagi vist l'anime i li caigui bé aquest energumen, no hi ha per on agafar-lo i trobo horrible que la Nana no allunyi a la Hachi d'aquest miserable a temps, una amiga meva es lia amb un tio així i li dono hòsties fins que se n'adona de l'error.

M'indigna molt que la cabrona de l'autora no hagi ni acabat el manga, el final de l'anime no s'entén gens i vaig haver de buscar el final del manga però sorpresa... tampoc existeix. L'últim capítol de Nana és dels més ambigus de l'anime en general, en Ren no apareix per enlloc només l'anomenen (si heu llegit el manga sabreu que li passa), la Hachi apareix amb dos criatures o sigui que es dedueix que segueix amb l'impresentable d'en Takumi però crec que a ell no se'l veu. I els altres segueixen igual. Una conclusió que no conclueix res. Desesperant.

Important és lo perfecta que és la banda sonora d'aquest anime, segurament és una de les coses que em va enganxar en seguida.

Crec que podria pasar-me hores comentant Nana però primer vull saber quina és la vostra opinió sobre l'anime, les diferents històries i els diferents personatges. Recordeu la primera vegada que veu veure Nana? Veu plorar tant com jo?

[UkiHana]

Nanaaaaaa! La vaig veure crec que per final d’any, cosa així, feia molt de temps que la tenia pendent!! Absolutament brutal aquest anime! Em va enganxar molt des del primer moment!

I mira que al principi penses “Hachi, què fas?” però a poc a poc et van contant la seva història i les coses es van posant més i més interessants… Em va fer molta pena quan el Souji es lliga la nena aquella mona a la feina i deixa estar la Nana. De què anava aquest subnormal? La Hachi ho va deixar tot per ell, per anar a Tòquio, va lluitar per aconseguir feina i poder-se mantenir sola, tot per ell i va el molt gilipolles i la deixa per la primera pitufa patosa que li passa pel davant #indignassión

I bé, després el Takumi. Reconec que al principi em va agradar que estigués amb ella, del pal “eh, mira, no està malament perquè, al cap i a la fi, s’està tirant el tio que es volia tirar”. M’ho vaig prendre del pal que ho gaudeixi i ja, però després es va embrutar molt i vaig començar a odiar-lo… A més, que la tia l’havia oblidat completament, s’havia desfet d’ell i podia ser feliç, però s’ha de quedar prenyada i no vol desfer-se’n del nen (potser posar això en un manga per als japonesos ja era massa…)

I també dir que, si s’hagués casat amb el Takumi però ella hagués seguit la seva vida feliç i tirant-se els tios que li agradessin, doncs mira, encara ho perdonaria. Però que la tia és com super fidel al Takumi i és del pal “que segur que te’ls posa amb la primera que troba!!” I també dir que la Jun em fotia molta ràbia… no era gens bona amiga de la Hachiko, és més, sempre la renyava i l’empenyia cap a la direcció que no tocava. Per tenir amigues així, Hachiko, valdria més que l’haguessis deixat córrer.

I bé, pel que fa a la Nana, m’agradava la seva història, però sincerament, el Ren també em feia un poc d’hostiera segons com es posava. I una cosa que em va molestar molt també va ser que, perquè al final es coneix la relació de la Nana amb el Ren, que Blast es comença a fer famós no per l’esforç que estan posant tots en la seva música, sinó per la relació dels dos… trist, la veritat.

I què penseu de la cantant de Trapnest i el nen aquell del pèl blau que no recordo com es deia? Ufff, ella em posava molt nerviosa i em feia molta gràcia que ell fos un puto xDDDD Però després s’enamoren i l’anime és tan genial que no et mostra com la seva relació va cap endavant…

Pel que fa el final de l’anime (no he anat a mirar el manga) em va decebre també moltíssim perquè acabava com molt precipitat. No sé, tampoc els costava gens acabar la història un poc bé, sense deixar-ho tan obert, que semblava un timo xDD

En general em quedo amb la música i amb les dues Nana! Gran anime si no l’heu vist per cert (però ja hem spoilejat molt xDD)

[cosarara]

Nana, Nana, Nana, @cosarara has de mirar Nana. Doncs l'altre dia la vaig acabar - m'ho he pres amb calma. Bé, acabar, el que hi ha. No sabia que quedava inacabada (i no sembla que s'hagi d'acabar mai), cosa que em va decebre una mica. Que no decepcionar, que és el que no paren de repetir els personatges al doblatge català.
La vaig començar en Japonès, però quan em van avisar que estava doblada al Català vaig fer el canvi, i em va agradar força. La Hachi és igual de bleda en els dos idiomes, però la Nana-edgy m'agrada més en Català.

Parlant de la Hachi, he de dir que al principi quasi no la suportava. Quasi deixo la sèrie ben al principi, de tan ximple que és la nena. Per sort, vaig descobrir que després de beure una cervesa, les ximpleries del gosset entraven molt millor. Més endavant madura una mica (una mica!), i la vaig començar a apreciar en el sentit que l'aprecien els altres personatges de la sèrie (però no en la mateixa mesura).

El husbando inigualable és el Yasu. O més aviat, és el "jo de gran vull ser com ell" per excel·lència. No és el centre, però és el que fa de pare a tothom.

Text amagat.

Miss Edge, és a dir la Nana-Nana, suposo que és el personatge més complet. Comença que és la reina del mambo, i llavors li van sortint els defectes: l'obsessió amb la Hachi, la relació amb el Ren, la dependència pel Yasu, i la malaltia.

La relació de la Layla/Reira amb el Shin és la cosa més mona del món. Moments supercuquis/10. Com quan el Nobu li va a la Nana i li diu que ha vingut per tocar amb ella. No sóc gaire de sucre, però Nana té sucre del bo.

El Takumi evidentment li cau malament a tothom, perquè d'això es tracta el personatge. Però bé, sembla que al final la cosa acaba millor de com podia haver anat, per a la Hachi (si ens hem de creure el futur de l'últim episodi, vaja).

La Junko i el Kyosuke m'encanten. Sí, potser la caguen donant consells, però ho fan amb tota la bona intenció del món. La Hachi els hauria de convidar a sopar més sovint, per compensar quan va ella a plorar a casa seva!

El Nobu és bon tio, per ser un nen ric i tal. Molt pardillo. Però què hi farem, és bona persona.

En resum:
+ Música 10/10
- Perill d'alcoholisme
+ M'ha fet notar que tenia sentiments
- Inacabat

9/10, molt recomanat

[lostbrain]

Si us ha agradat l'anime, llegiu el manga. L'anime només adapta 12 volums de 21/22 que té. Encara que el manga tampoc acabi la "segona part" (volums 12-22) es molt més bona. Molt més drama i més feels a flor de pell.

A més a més el flash-forward de l'últim capítol de l'anime és el primer de molts que venen al manga a partir del volumen 12 i uff.

En fi, tant de bo l'autora acabi el manga d'una vegada i puguin adaptar el que queda al anime. Qué ja ho podrien haver fet, però bé...