Són uns quants els animes que no he acabat (de fet està tot al MAL), però molts simplement els he deixat a mitges per continuar-los en un altre moment, ja sigui perquè m'ha pillat en època d'exàmens o no era el que tenia ganes de veure en aquell moment, etc. Però sí que n'hi ha alguns que els he deixat i no tinc gaire intenció de donar-los una segona oportunitat:

Shimoneta to Iu Gainen ga Sonzai Shineta Taikutsu na (3/12)

L'he intentat començar 3 maleïdes vegades i no passo del capítol 3. No hi ha manera que m'enganxi. El trobo absurd i una pèrdua de temps. Sé que té molta fama, probablement per l'argument, però a mi no m'agrada gens. Desisteixo, ja li he agafat mania.

Dagashi Kashi (4/12)

Una mica el mateix que Shimoneta, absurd. És un conjunt de llaminadures, fanservice i tonteries sense sentit. Suposo que per passar el rato està bé, però no li trobo la gràcia i se'm fa més aviat avorrit.

Black Clover (5/51)

Un anime molt recent i que al principi li tenia moltes ganes, un shounen de temporada de 51 episodis, què més podia demanar... Però és extremadament cliché. No li he trobat res d'original que el pugui diferenciar dels altres shounen que ja he vist, a part de la veu de l'Asta, que és inaguantable. Pot parar de cridar mentre parla? No ho sé, no m'acaba de convèncer.

Kyoukai no Rinne (13/25)

M'encanta la Rumiko Takahashi, però no puc amb aquest anime. No té el que m'esperava, em va decebre bastant i els capítols se'm feien eterns.

Mahou Shoujo Madoka Magica (6/12)

Aquí més d'un em matarà, però és un anime molt raro. Sé que és precisament aquest l'encant de l'anime, que se surt dels cànons d'un mahou shoujo normal de tota la vida, i ja us dic, algun dia no gaire llunyà li donaré una altra oportunitat, però el dibuix no m'acaba de convèncer i és força paranoic tot... Tot i així el vull acabar, és l'únic que li donaré una segona oportunitat.

Dels animes que he vist per aquí que no heu acabat, ja sé que ara ja no us convenceré, però vull deixar-hi la meva :D

Watashi ga motete dousunda: a mi també se'm va fer una mica pesadet, però he de reconèixer que el final em va agradar, perquè pensava que l'acabarien d'una manera i el van acabar d'una altra: em va sorprendre. Em va semblar un bon final per l'anime que és.

Elfen Lied: em va costar bastant entrar-hi, però val molt molt molt la pena. A mi, almenys, em va encantar. L'opening és sublim i la història és molt dura i cruel (deixant de banda el gore), cosa que la fa bastant realista tot i els elements "fantàstics" que té.

De SAO no vull opinar gaire, crec que soc l'única a qui li agrada XD Sé que té molt de hate, però en el moment en què ho vaig mirar em va molar molt i tinc un bon record. Això sí, la segona temporada és una gran decepció, o sigui que als que no us agrada la primera, no us vugueu imaginar la segona... Quant al fanservice, comparat amb altres animes tampoc és que en tingui tant, no em sembla un factor a destacar en aquest anime, com sí per exemple a Fairy Tail (compte, que m'encata FT, però no es pot negar que el fanservice és exagerat).

I crec que això és tot. Tinc més animes a mitges però ja us dic, no és perquè no m'agradin, és més aviat per falta de temps i ganes del que vull mirar en X moment :) Un post molt interessant!

Watamote (2/12)

Aaaaah l'ultra-cringe! Sentir vergonya aliena extrema amb un personatge no és una sensació que busqui en un anime. Ho passava malament mirant-lo, vaja. L'opening està prou bé.

He intentat acabar aquest anime 2 cops, primer era quan encara estava a la ESO, i em va avorrir moltíssim, no entenia a la noia ni al noi, és que personalment (em sap greu si a algú li agrada) els dos són inútils!!!
Uns anys després el vaig intentar tornar a començar, pensant-me que ja que era més gran, potser l'entendria i m'agradaria, fins i tot vaig aconseguir veure més capítols que a la primera vegada! Però nah, vaig acabar enfadant-me amb els dos protagonistes i vaig enviar a la merda l'anime.

Algun cop m'he plantejat tornar-lo a mirar, perquè ja no me'n recordo gaire, només recordo que em va avorrir molt i que els dos eren idiotes, però és que crec que em tornaria a passar igual, així que dubto que mai l'acabi.

No game no lifee, no li tenia expectatives , no em va enganxar. Topicazos.

Shuumatsu no Izetta, aquí tenia expectatives d'un bon yuri que t'emociones, I, A VEURE, QUE POTSER EL TE MES ENDEVANT, pero massa coses bèl·liques que en aquell moment no m'interesaven res. AIXÓ SI, LENDING ES BRUTALISSIM:

Text amagat.

UN-GO vaig intentar viciarme a aquesta sèrie MOLTISSIMES vegades només per el ending, que m'apassiona, però no se si seré jo o la serie es un MUERMO.

Text amagat.

Mirai Nikki: Odio a la yuno.

La majoria de mangas que segueixo no han acabat... Així que suposo que uns quants... si, te pinta.

Beck
Em va cridar força l'atenció pel gos aquest fet a trossos, però avançava la trama i no en parlaven en cap moment. D'altra banda, la història la vaig trobar carregosa, no arrencava de cap manera i me'n vaig cansar.

Blue Dragon
Potser hi té a veure que me la vaig començar a mirar uns dies que estava malalt i tenia una febrada de por, però la vaig trobar insulsa i poc original. Potser li tornaré a donar una altra oportunitat, però me'n van quedar poques ganes. Algú l'ha vist? És molt infantil? I mira que el meu professor de doblatge en va ser el director i va posar veu a alguns personatges...

Digimon Savers
De fa una temporada ençà m'estic dedicant a mirar-me totes les temporades de Digimon. La raó és que Digimon Adventure sobretot, i també la segona temporada, em van agradar molt, i vaig llegir una vegada en un article que a Digimon XCross Wars apareixien personatges de temporades anteriors. Així que em vaig dir "endavant", i aquí estic. Però mare meva, amb Digimon Savers no vaig poder. I no és perquè sigui el plantejament més diferent de totes les temporades, sinó perquè el tarannà del protagonista i l'apologia de la violència em van semblar completament desencertats. Ep, potser més endavant madura i s'adona que anava equivocat i aquesta és la moralina de la història, però txec, no he tingut paciència per descobrir-ho. A banda, l'estil de dibuix i l'ambientació tampoc m'atrauen. I mira que el protagonista és un Agumon, però ni així...

No Game No Life
Tenia força expectatives amb aquesta, més que res perquè m'interessa força el gènere de jugadors que es queden atrapats dins un joc (la primera sotragada ja me la vaig emportar amb Sword Arts Online...), però no és el que m'esperava, ni molt menys. Primerament, difícil d'entendre, i segon, aquest rotllo d'adoració infinita gairebé incestuosa que es porten els dos protagonistes m'incomoda força.

Sora no Otoshimono
No vaig passar del capítol 1, i mira que la vam fer al fansub. Pits, pits i pits totalment gratuïts. D'acord, és un ecchi, i ja sabia al que m'exposava, però jo tenia esperança en l'humor que hi pogués haver a la trama. El fanservice em pot (de fet, vaig deixar el manga de Fairy Tail tot i agradar-me la trama pel puto fanservice exagerat). A part, que per molt ecchi que sigui, les sèries que mostren la dona com un objecte em toquen bastant la moral.

Shingetsutan Tsukihime
Rara de collons. I d'ambient profundament gris i inquietant. Una de les coses que m'agraden de veure sèries, llegir llibres i, en definitiva, endinsar-me a mons imaginaris, és que m'aportin un univers on em senti còmode, i no va ser aquest el cas en absolut.

Inuyashiki (3/11)

És com molt trist, molt trist! Vull dir, que em fa posar trist, no se si m'explico. El tio sàdic aquest que no te remordiments i va matant gent, i tot d'altres personatges. O sigui, l'home gran em cau molt bé, i és com un anime molt bo i en alguns moments em vaig emocionar una mica i tot. Però buf, potser en un altre moment, ara vull coses més alegres.

Jo no sóc molt d'abandonar animes, considero que per a poder criticar amb tot l'odi que les veritables aberracions es mereixen has de sofrir-les per complert i deixar que et consumeixin fins que ja no et quedi ni gota de felicitat dins el cos, a més, després una obra mediocre et semblarà una genialitat en comparació. Amb aquesta actitud vaig aconseguir acabar veritables merdes com SAO (la segona part es infumable) o Juuni Taisen, un battle royal on al principi de cada capítol et fan spoiler de qui serà la pròxima víctima i amb un final que mereix la pena capital o com a mínim una bofetada.
Tot i això tinc tres animes que he començat i no he acabat (tot i que algun dia ho faré):

Naruto: Shippuuden(no recordo/més dels necessaris)

El vaig anar seguint mica en mica, capítol a capítol, però quan encadenen dos fillers amb només mig capítol de la història principal entre mig és el moment de dir prou.

Bleach(80?/366)

Em va avorrir, plana i senzillament.

To LOVE-Ru (20/26)

Va ser el primer ecchi que vaig veure i no tenia clar on em ficava. Em va molestar el fet de que els personatges no evolucionen gens, mantenen les mateixes actituds davant de situacions molt semblants a les que ja han viscut esperant un canvi (és pura demència). Ara se que no hauria d'esperar gaire d'un anime el focus principal del qual és l'ecchi pel fet de l'ecchi, però el me jo del passat no era conscient. Algun dia d'aquest el finalitzaré.

@TheHGB li has de donar una oportunitat a Bleach i, sobretot, no has de mirar el relleno, perquè talla completament la trama i decau moltíssim!! Aquí et deixo un llistat amb els capítols que són relleno, que no valen gaire la pena: http://www.animefillerlist.com/shows/bleach

Si tornes a la història original del manga segurament t'agradarà! Dona-li una oportunitat, que ho peta massa!!

mmmh, d'acord. D'aquí un temps li donaré una altre oportunitat