[Anime K3] Slam Dunk

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Respon
Avatar de l’usuari
Shancks
Moderador
Moderador
Yonkou
Entrades: 1883
Membre des de: 19 oct. 2015, 12:05
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 372 cops
Gràcies rebudes: 507 cops

Slam Dunk (La Gran Esmaxada)


Imatge


Fitxa tècnica

  • Nom Original: Slam Dunk
  • Autor: Takehiko Inoue
  • Gènere: Shonen, Comedia, Esports, Escolar.
  • Estudi: Toei Animation
  • Episodis: 101 episodis + 4 OVA's (tots en catala)
  • Any: 1993 – 1996 (Japó) i 2003 - 2005 (Catalunya)
Informació addicional:
Manga: Està basat en el manga del mateix nom, dibuixat entre 1990 i 1996, que consta de 12 volums.
Seiyus/dobladors principals:
  • TAKESHI KUSAO / MARC ZANNI com Hanamichi Sakuragi
  • AKIKO HIRAMATSU / IRIS LAGO com Haruko Akagi
  • KIYOYUKI YANADA / ALEX MESSEGUER com Takenori Akagi
  • HIKARU MIDORIKAWA / ALEIX ESTADELLA com Kaede Rukawa

Argument


La sèrie narra la història d'un estudiant de secundària, Hanamichi Sakuragi, que pateix una sèrie de carbasses fins que un dia coneix a una noia a qui la fascina el bàsquet. A causa d'això, Hanamichi fingirà ser un esportista i s'inscriurà en el club de bàsquet del col·legi amb l'esperança de poder impressionar-la i sortir amb ella. Tot i que amb el temps descobrirà en el bàsquet un esport que l'exigirà i el posarà a prova fent que doni el millor d'ell. La sèrie barreja dosis de comèdia, esport i lliçons d'autosuperació.

Imatge

Openings i endings



Opening 1
Text amagat.


Opening 2
Text amagat.


Ending 1
Text amagat.


Ending 2
Text amagat.


Ending 3
Text amagat.


Ending 4
Text amagat.


Llistat d'Openings
Text amagat.
  • "Kimi ga Suki da to Sakebitai" by BAAD (eps 1-61)
  • "Zettai ni Daremo" by ZYYG (eps 62-101)


Llistat d'Endings
Text amagat.
  • "Anata Dake Mitsumete'ru" by Ooguro Maki (eps 1-24)
  • "Sekai ga Owaru Made Wa" by WANDS (eps 25-49)
  • "Kirameku Toki ni Torawarete" by Manish (eps 50-81)
  • "My Friend" by Zard (eps 82-101)

Anunci 3XL



Imatge


Opinió Personal


Be, per on començo? A si, ja se, GORIII!!!

Ara si, començem. Slam Dunk personalment va ser un abans i un despres per a mi, em va marcar molt i al hora es l'ultim Spokon que vaig veure fins fa un parell d'anys que vaig veure YowaPedal, degut a que el genere apartir d'aleshores no em va continuar agradant ni el tipus de series creades. A mes a mes, es dels pocs animes en catala que recordo l'opening quasibe sencer, un miracle per mi :lol:

L'argument es molt bo, plastamant molt be els sentiments d'alegria, frustracio, tristesa, etc generats per guanyar o perdre els partits. I mostrant l'ascendent carrera d'un rebutjat/macarra Hanamichi fins ser un jugador "decent" i el seu intent desesperat d'impresionar a la Haruko.

Llastima que l'anime mai va finalitzar tot el campionat nacional.

No se que mes dir sense fer spoiler, tot i que l'animacio no ha envellit massa be, encara pot entretindre a qualsevol pel seu argument i personatjes molt caracteristics.
Imatge
Avatar de l’usuari
Skuld
Calcifer
Calcifer
Tadaima!
Entrades: 574
Membre des de: 08 des. 2015, 23:56
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 69 cops
Gràcies rebudes: 259 cops

Slam Dunk per mi està molt amunt en la categoria "spokon", diria que dels primers a la meva llista si no el meu preferit! El problema, com ja comentes, és que es queda just en el punt que per fi van al nacional i et quedes amb totes les ganes de saber com carai ho faran i si els jugadors estaran a l'alçada: guanyaran? perdran? ho donaran tot? i després? Però per sort jo aquestes preguntes ja les he resolt perquè em vaig llegir el manga i és súper recomanable, una passada! A més de concloure la història de manera que es pugui entendre una mica com seguiran els personatges i les seves aspiracions.

Per mi sempre serà un clàssic i la nostàlgia fa que potser la meva opinió sobre si els anys li han passat factura o no estigui una mica esbiaixada, però em segueix encantant fins el dia d'avui. Ni que sigui per curiositat s'ha de donar una ullada a les pàgines del manga perquè és que el dibuix de Takehiko Inoue és simplement impressionant ^^ Amb algunes de les jugades que es fan durant els partits es pot veure perfectament que l'autor es va inspirar en fotografies de revistes de l'NBA a mode d'homenatge i realment es nota que li va posar tot l'esforç del món en què quedessin espectaculars (tot i que hi va haver alguna que altra disputa per copyright em sembla...). A més, crec que el disseny de personatges s'ajusta totalment al físic que s'espera d'un jugador de bàsquet i m'encanta!!

Amb el que diré no vull dir que els altres anime d'esports actuals no ho facin (ja que tampoc els he vist tots com per opinar), però el fet que el protagonista al principi sigui tant dolent i que amb esforç, pràctica i tenacitat arribi tan lluny és espectacular, sobretot perquè la seva motivació inicial era una noia! xD És a dir, un motiu tan superficial pot dur a tanta passió per un esport? En el cas d'un personatge tan carismàtic com en Sakuragi és evident que sí! A més, les transicions entre partits i les millores dels jugadors (parlo sobretot del protagonista, que és el més dolent de tots jugant) se'm fan molt realistes. Només de pensar que va estar practicant el tir lliure de tal manera ja em canso...

Un altre punt que li donaria és que, sabent que és una sèrie llarga passa molt de temps explicant els protagonistes i la veritat és que els primers episodis poc tenen a veure amb el bàsquet en si, sinó que és força comèdia i drama; cosa que es va mantenint al llarg de la història. Això sí, un cop enllestit l'equip del Shohoku tots els altres ja poden tremolar! Tots els membres de l'equip m'encanten, però des de petita sempre vaig catalogar en Mitsui i els seus triples com al preferit (juntament amb en Sendoh del Ryonan (L) ). I podem parlar de la rivalitat entre en Sakuragi i en Rukawa? Fins i tot als partits oficials quan estaven al mateix equip. Tot i les discrepàncies i que al principi molts no es podien ni veure, a mesura que avança la sèrie se senten tots com un equip de debò :)

Per altra banda, m'agradaria comentar temes musicals (els op i el ed en català els recordo tots de memòria). El primer opening em sembla espectacular... en japonès. És a dir, per més que vulguin, en Marc Zani i cantar no són compatibles! Ho sento, però ho havia de dir xD I el primer ending sempre l'he relacionat amb el bàsquet, no és que tingui massa idea de perquè, però sempre que escolto aquell ritme és com que inconscientment ja el relaciono amb l'esport, m'ha passat des de sempre (i encara no sé perquè en català li van treure la lletra...). Per què allargar-me més? La conclusió és m'agraden tots xD

Doncs bé, per acabar, dir que encara que no tingués ni idea de bàsquet, amb les breus explicacions que es feien en el moment indicat ningú es perd en cap moment ^^
Imatge Imatge
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Ai las Shancks ai las, que me la lies moltíssim!

Que puc dir sobre Slam Dunk que no haguem parlat en el chat o en el meu cas, en el meu cercle d’amics! Hi han hagut molts manga/anime d’esports però cap, cap va aconseguir la repercussió que va tenir Slam Dunk, cap!!! Realment vaig poder gaudir a la tele de series com Oliver i Benji o en el format manga dels clàssics d’en Mitsuru Adachi (nota mental haig de fer una entrada per cada un d’ells), però mai cap em va generar l’apreci que li tinc a Slam Dunk.

Parlar d’Slam Dunk es parlar d’un anime/manga que va saber captar de manera genial l’atmosfera d’un partit de bàsquet. Això en un anime es pot fer prou aconseguit, però la diferencia es que el manga sobrepassa per molt a l’anime, mèrit exclusió de l’Inoue. Haig de dir que l’anime es un recomanació absoluta e innegociable cada cop que recomano algú de començar al món.

Haig de dir que la sèrie té errors, molts, per culpa d’una Toei que no va saber gestionar gens bé la producció de l’anime. L’error de no acabar completament d’adaptar el manga és encara avui un fet vergonyós que per desgracia en aquella època era molt comú (Dragon Quest, Karekano...). Però també té punts bons és clar, el primer de tots, es que és un anime molt fidel al manga, amb petites modificacions però fidel. I en segon lloc, conté de les millors copilacions de openings/endins que he pogut tenir el plaer d’escoltar en català. En el meu cas, les meves preferides són sens dubte el segon opening (per l’energia que desprèn) i el segon ending (simplement meravellós). Tot i que se’m fa difícil posar un podi si sóc sincer.

Respecte als protagonistes, tothom valora molt l’evolució d’en Sakuragi i en Rukawa, però és què si ens hi fixem tots els protagonistes evolucionen (una mica). En aquest sentit, crec que les motivacions de cadascun dels personatges queden molt clares de ben principi. En Sakuragi no és el típic protagonista que agafa un equip mediocre i el fa campió, es un paquet que s’haurà de currar guanyar-se el seu lloc al equip. En certa manera aquesta situació es inspirada amb la historia de Dennis Rodman als Pistons dels Bad Boys que si no ho sabeu, es l’inspiració per crear en Sakuragi.

Trec el tema perquè una de les coses que em va agradar però a la vegada no hem va agradar era que els equips eren inspirats en les franquícies de la NBA (les històriques o què en aquella època eren boníssimes). Desgraciadament, l’Inou no va incloure la meva preferida tot i ficar els Lakers, Celtics, Bulls... Li hauré de perdonar ves.

Per acabar, torno a repetir que el major error que va tenir aquest anime y que el fa baixar del meu estàndard d’obra mestre és el fet de ser inacabat. Quants anys haurem d’esperar a que adaptin el partint contra el Sanon? Seria un luxe de veure amb l’animació actual, tot i que com ja he dit, difícil o tenen de superar el nivell del manga. Finalment, només recordar que fins no fa gaires anys el tom precisament del clímax del partit contra el Sanon va ser el més venut de la història de la Shonnen Jump. Casi res!
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
Bank
Calcifer
Calcifer
Banana :3
Entrades: 573
Membre des de: 15 ago. 2015, 22:18
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 131 cops
Gràcies rebudes: 101 cops

Slam Dunk és un dels animes de la meva infància que vaig remirar fa (relativament) molt poc!!

Quan ho veia al 3xl veia episodis aleatoris de tan en tant i m'encantava, però era tant petit que no recordo massa mes a part del prota i el rukawa. El que si recordava eren les esmaixades, l'"arma secreta" i la potència de salt xD.

Finalment em vaig decidir a remirar-lo. El vaig trobar en molt mala qualitat a internet en català (si el mires des de l'altra punta de l'habitació no es nota ;) ) i el vaig veure sencer, amb la gran decepció que no arribava al final! :scared:

No m'he llegit pas el manga ni res, espero que arribi el dia en que l'acabin. Fa un temps circulaven rumors que estarien plantejant-se acabar-lo, no? Em sona haver-ho vist pel Facebook, però ja sabem com són aquests rumors xDD

En fi, nais fitxa (el volia fer jo ehem, ehem) i merci per recordar-nos un dels grans animes portats al català!

PD: Tota la raó, Marc Zanni no serveix per cantar xD
Imatge
Avatar de l’usuari
Nafi
Moderadora
Moderadora
Akuma no Ko
Entrades: 790
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 179 cops
Gràcies rebudes: 357 cops

Imatge


No sóc molt fan dels esports però per a mi és un dels millors animes del K3 sense cap dubte. També és un dels que pitjors sabors de boca m'ha deixat ja que els desgraciats no van adaptar tot el manga i ens vam quedar a meitat de l'història, com es pot ser tan cabró?
Tots els personatges són sublims, és dificil imaginar-me l'anime sense qualsevol d'ells, i no només els jugadors d'en Shohoku si no tots els dels demés equips.

El capítol que més recordo és el de la baralla a l'entrenament, quan en Mitsui es planta amb la banda de chungos per donar-li una pallissa als de l'equip ja que havia tornat en Ryota i li tenien jurada, lo millor de tot és com al final ho arreglen tot la banda d'en Sakuragi (els putos amos) i com l'entrenador s'enrolla i fa com si no hagués passat res. Em va arribar molt als feels aquell capítol el podria tornar a veure mil cops i no me'n cansaria, és molt intens.
El segon moment més maco és quan en Mitsui es troba camí a un partit amb uns chungos de barrio que li volen donar una pallissa i just quan estan a punt de trencar-li les mans apareix en Sakuragi que s'havia adormit i salva el moment, al final els acaba salvant el melenes de la moto ja que ells havien promés que no es ficarien més en baralles. Són els dos moments més top de tot l'anime.

Imatge


Top millor coses de Slam Dunk:

1- Ryota Miyagi (primer husbando de la meva vida)
2- La banda d'en Sakuragi (sobretot el llest, ho peta)
3- Ayako (primer nick que vaig tindre a la web del 3xl)
4- Brotp Ryota x Sakuragi

Imatge


Vaig tornar a començar l'anime ja que amb mon germà vam començar a comprar-me els dvds quan van llicenciar l'anime al nostre estimat país i he d'admetre que en Rukawa m'ha agradat ara que l'he vist d'adulta, en el seu moment em queia com el cul sobretot pel fet que totes perdien el cul per ell, però ara m'hi sento una mica identificada ja que passa de tot i es passa el dia sobant.
Imatge
Respon