Trigun

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Respon
Avatar de l’usuari
Grimmy
Calcifer
Calcifer
Judo ❀ Master
Entrades: 608
Membre des de: 20 ago. 2018, 20:23
0
1
Gràcies donades: 184 cops
Gràcies rebudes: 251 cops

Trigun

Doncs ja he acabat amb aquest clàssic que van emetre a TVC fa la tira d’anys i mai havia vist seriosament tret d’algun moment o capítol esporàdic.

Haig de dir sense embuts, que per la fama que té sincerament no n’hi ha per tant. Potser és que entre tots recordem moltes coses molt millors del que són pel simple fet de que quan ho vam mirar érem molt més joves. Però haig de reconèixer que també és un altre dels animes que m’ha costat molt trobar les ganes de posar-me el capítol.

Si bé no recordava gaire res pràcticament, també tenia unes expectatives massa altes. El protagonista comença essent una decepció per a mi, “Vash l’Estampída” oh no sé què i en canvi acaba apareixent un pallasso que només fa que bestieses. Sincerament vaig acabar molt cansat d’ell però amb més capítols es van veient més facetes, més serioses i sobretot el seu passat el vaig trobar acceptable. Les noies també les he trobat molt plastes i moltes coses no han pres massa sentit. El món no és massa atractiu però perquè ha de ser així per trama, cosa que no treu que sigui poc vistós.

M’ha acabat posant molt nerviós que el protagonista no vulgui mai matar a ningú, “ni tant sols a un cuc”, això li deia literalment el company quan lluitaven amb un cuc monstre. En serio tio una mica vale, però tanta pistola per res al final acaben morint sempre els que t’importen per la teva estupidesa. La “moraleja” de la sèrie acaba sent apologia al puto llirisme, i no sé si es pels moments que estem vivint a la realitat però estic saturat de bonismes i merdes, tot i que entenc que quasi tots els animes apel·len a unes qualitats morals més o menys úniques crec que aquest destaca en excés en això.

Tret tot el hate i fent un gir, penso que el personatge no és tant dolent com sembla que el pinto, en realitat és molt jefe, tant la personalitat com el disseny però la seva manera de portar-ho en moments importants no em mola, sorry.

De la trama puc comentar que tota l’estona és el mateix. Comença amb problemes aïllats sense massa connexió que semblen farciment i no importen a ningú i després se centre més en l’objectiu final de cercar certa persona on tots els arcs es basen en la mateixa premissa i funcionament, fins el final on conclou.
En definitiva m’ha semblat avorridot però puc entendre que de petit veure-ho em semblés la puta hòstia.
Li posaré una nota d’un 6 / 10 per la nostàlgia.

PD: L’opening sí que és or pur.
Respon