Tadaima: anime en català, manga, el Japó i més!

Quan dues persones a la Terra moren al mateix temps, se'ls envia a un dels molts bars misterioses dirigits per cambrers que serveixen com a àrbitres. Aqui, han de participar en els Jocs Mortal amb les seves vides en la línia, els resultats revelen els secrets que van portar a la seva situació i quin serà el seu destí després, amb els àrbitres per jutjar si seran o no enviades les seves ànimes per la reencarnació o tirades en el buit. La sèrie segueix Decim, el cambrer solitari del bar Quindecim, el seu paper en jutjar aquestes ànimes canvia quan coneix a una curiosa dona de pèl negre.

El que em va agradar de l'OVA va ser la manca d'idees prèvies i la "fiabilitat" que donava el judici tenint en compte la personalitat, accions, vida i desitjos dels personatges a més de l'actuació en el "joc" a l'hora d'enviar-los a un lloc o altre. L'ambigüitat de la situació va ser el que va permetre el misteri i que al final cadascú tregués les pròpies conclusions del què passava i quin era el destí de les ànimes. El fet d'explicar com funcionava la mecànica i les immenses falles a l'hora d'emetre el judici van fer que per mi perdés tota la gràcia... sobretot pensant que el futur de cada ànima depèn d'algú que no està sent just, no disposa de tota la informació i es pot equivocar simplement per un malentès o no interpretar correctament els fets. El que es posava en joc era important i el mètode per a avaluar-ho se'l prenien massa a la lleugera. A més, l'atenció, intensitat i emoció de Death Billiards per mi no es va repetir amb Death Parade perquè la majoria de capítols eren iguals i com que cada vegada trobava més falles en els judicis més em cabrejava. xD Sé que la intenció era que aquest fos el focus d'interès, però en el meu cas van aconseguir l'efecte contrari.

Els últims capítols van guanyar punts per emotivitat, però tampoc és que em quedés gaire satisfeta. Pel que fa a la resta de capítols, trobo que hi va haver molts alts i baixos; el primer, "Death Seven Dards", em va semblar molt fluix i en canvi "Death Counter", el dels dos assassins, em va encantar. De l'animació no hi ha cap queixa, ja que em va encantar cada detall!! I tant l'opening com l'ending em van enamorar completament, el veure els personatges ballar al ritme del dance em va molar massa!! El que també em va agradar és que encara que la majoria de personatges només apareixien en un capítol tenien el seu moment per empatitzar amb ells, però els personatges principals no els van saber desenvolupar tant com jo hauria volgut o simplement no quadrava amb el que tenia en ment. Per exemple, en Decim és un personatge que m'encanta, però em va impressionar molt més a Death Billiards.

És entretinguda i està bé, però per mi va perdre l'essència. Sé que potser sóc una mica (força) contundent, però és que quan en un primer moment la sèrie/anime/manga etc. arriba a agradar-me tant i després em foto la patacada no puc evitar decebre'm xD Segurament si ho hagués vist al revés la meva opinió seria radicalment diferent i Death Billiards seria un capítol més.