Bé, ja sabeu que a mi l'anime (i l'audiovisual en general) se'm fa dificultós, i la veritat és que m'he avorrit bastant perquè fansubs.cat no té opció de x1.25 de velocitat (sí, tinc la malaltia d'haver de mirar l'audiovisual ràpid i em sembla que parlin a càmera lenta).
A l'inici m'ha semblat molt interessant, el personatge aquell de pel blanc, l'àrbitre del bar, prou misteriós, i l'ambient i els colors m'han agradat molt.
Però després... Aquella parella... És que, déu meu. La meva gran pregunta és:
Els heteros es troben bé? Els dos puto bojos, i dient bajanades terribles. És que m'he passat tot l'episodi amb cara de "Guat is japening". Senyor, nen meu, res del que vas sentir que fos "una infidelitat" feia pinta d'infidelitat, o sigui on tens el cap? S'ha de ser puto guarro per anar malpensant així, i tenir baixa autoestima i ser imbècil bàsicament. I la paia en plan "eZtoi envarasada!" me la sua senyora, està morta o morirà en breus, què m'expliques, vagi-se'n a cagar. I quan al final ella resulta que sí que li havia posat les banyes i es torna boja i ell la intenta pegar. És que trasllado la pregunta, l'anterior és insuficient:
Els monògams es troben bé? Perquè ja em diràs tu en quin moment de la teva vida tu per gelosia et comportes com un merdós fins el punt que tens un accident de cotxe i et mors. I després de morir-te encara t'atreveixes a intentar-la pegar? És que wat, no entenc res. (De lo d'ajuntar-te per diners sense que l'altre ho sàpiga, ja ni en parlem)
I el final, després de l'ènding / escena post-crèdits, que el bartender diu que l'ànima del senyor es reencarnarà, i la de la senyora se n'anirà al buit. O sigui és que com pot ser, això m'ha xirriat tant. És més greu "enganyar" que no pas "assassinar" i encara després "pegar". Monògams, què us passa? Anime, quina merda de mentalitat tercermundista tens? (És que estic molt flipant XD)
Jo també volia formar una família feliç. De gent normal, no com valtros.
Cap monògam ni cap hetero ha sigut perjudicat en escriure aquest missatge. És només que s'han aplegat les característiques més ràncies del masclisme i de la monogàmia i shan presentat com a normals, i m'ha impactat molt.