Tadaima: anime en català, manga, el Japó i més!

Gairebé deixo anar una llagrimeta. Quin viatge, 10 anys que acaben aquí. He gaudit molt de l'últim episodi i penso que aquesta adaptació li ha fet molt bé al final de l'obra canviant el diàleg entre l'Eren i l'Armin, i corregint altres coses.

Llavors... al final tot ha estat

Text amagat.

Que n'Eren els havia anat dient què passaria i que es sacrificaria i llavors els va esborrar els records d'aquelles converses?

Ok, no podem dir que no ens hagin mostrat abans que tenia aquest poder.

Però al final el paper de na Ymir ha estat bastant secundari.

I eh...

Text amagat.

N'Eren parla amb n'Armin quan són nens i li conta històries del tità? Ja té el tità ell? No, no?

No sé, m'he quedat un poc boig, la veritat.

L'animació ha estat espectacular, això sí.

Doncs no sé, n'Armin Tanzarian ha tardat molt a fer servir els seus poders de tità fabuloso... De la resta, sincerament, mai he sabut gaire bé de què collons va aquest anime, per ser sincera. Però m'ha agradat el final, perquè és com un final que s'allarga molt amb el temps, que arriba fins a civilitzacions futuristes i és nice. I espero que si algú troba el cap de n'Eren i se'l menja que en un futur hi hagi titans a una civilització futurista, em mola molt aquesta idea.

M'havia fet una mica d'espòiler incomplet del fet que na Mikasa era la peça clau de tot i havia llegit que la gent no n'estava contenta i doncs com sempre, no s'ha de fer cas de l'opinió dels altres perquè mai tenen puto criteri. A mi m'ha agradat molt com na Mikasa ha acceptat al final tot el que ha passat i al final fins i tot intenta protegir n'Eren a la seva manera. Jo què sé, ha estat xulo.

Però res, que per entendre bé l'anime me l'hauria de tornar a mirar tot i, sabeu què? Em fa mandra, així que no ho faré i em quedaré en pla: no ho he entès tot, però ni tan mal. Satisfeta en la ignorància.