Pàgina 1 de 1

Sakamichi no Apollon

Publicat: 11 nov. 2015, 20:42
Autor: UkiHana
Fa molt poquet que Norma ha començat a editar el manga de Sakamichi no Apollon. A mi personalment l'anime em va parèixer insuperable, una obra mestra tant com a història, com a ambientació com per la manera com està contada. Només veure-la es va convertir en una de les meves preferides.

Imatge


SAKAMICHI NO APOLLON

Títol: Sakamichi no Apollon (Apol·lo al turó)
Autor: Yuki Kodama
Gènere: Josei
Estudi: MAPPA
Capítols: 12
Any: 2012


Argument

El Kaoru Nishimi és un noi que, a causa de la feina del seu pare, s'està canviant molt sovint d'Institut i li costa moltíssim encaixar i adaptar-se a les noves situacions. A més de patir molta ansietat, el pobre Kaoru té tan mala sort que acaba involucrat amb el Sentaro, el macarrilla de l'Institut. I justament és amb el Sentaro amb qui el Kaoru podrà obrir-se i descobrir què és la veritable amistat.

Els dos joves, aficionats a la música, assajaran al soterrani de la tenda de la Ricchan, una companya de classe i s'aniran coneixent: els seus somnis, el seu passat i també les seves pors i inseguretats.

Amb el temps, l'amistat, l'amor i la música van evolucionant i la història madura convertint-se en un anime que és impossible de deixar de mirar!!

Imatge


Opinió personal

Potser l'argument no us cridarà massa l'atenció però val molt la pena perquè té uns personatges que m'han atrapat moltíssim, la música és una passada, i sempre tindreu ganes de saber com acabaran els desamors d'aquests adolescents... A més, com a anime musical és dels millors que he vist!

És un Josei de 12 capítols, si el gènere us agrada li podeu donar l'oportunitat! Segur que ni el Kaoru ni el Sentaro us deixen indiferents i si us agrada la música us encantarà!! Us deixo unes quantes cançons que surten a l'anime perquè se us vagi fent la boca aigua!



Puntuació
10/10

Re: Sakamichi no Apollon

Publicat: 24 des. 2019, 15:49
Autor: Nafi
M'ha costat acabar-lo (culpa dels Jojos que em xuclen la vida) però ho he aconseguit. No m'esperava que em toques tan la fibra sincerament. Com que té l'etiqueta de josei doncs m'esperava que em deixes trencada per dins (i clar s'ha d'estar en un mood molt concret per veure algo així) però sorprenentment la sensació que m'ha deixat és més d'esperança i felicitat.

El jazz es el fil conductor de tot l'anime, lo que uneix a tots els personatges i evidentment això ha ajudat a que m'agrades tant, només pels moments d'assaig ja val la pena veure l'anime. L'historia que es crea al voltant dels personatges sembla secundària però enganxa de mala manera, he patit amb cada un dels personatges (fins i tot amb el universitari estúpid)

⚠️ Spoilers a partir d'aquí ⚠️

Imatge


Al principi el protagonista em semblava un pringat de collons pero quan comença a tocar amb en Sen cambia completament i es torna interessant. Se'm va trencar el cor quan la Ricchan el rebutja i aleshores mesperava que es declarés a en Sen PERO NO, nena aclarat les idees siusplau. Em vaig emocionar molt quan ella va a veure'l que está amb febre, després de donar-li els guanys i casi es fan un petó. I després quan desapareix en Sen i estudien junts, finalment ell és llança però ja no hi havia la magia d'aquella vegada, m'ha trencat el cor aquella escena. Em sap molt de greu que es separin un cop acabada la preparatòria, quan es tornen a trobar al final al meu cap es casen i tenen fills i van a viure al poble.

Imatge

En Sen es el personatge que més m'ha descol·locat, no he entès gaire bé la historia familiar... Amb qui viu? De qui són tots aquells nens? Em sap molt de greu que la noia aquella li trenqui el cor però no pegaban ni con cola la veritat. Al final no m'esperava gens que es tornés cura sincerament, hagués preferit que acabes montant un bar a Tokyo on es fan sessions de jazz.

Imatge

L'universitari estúpid i la tia tonta la veritat és que em sobraven bastant però al final han sigut la historia d'amor més maca de tot l'anime (perquè és l'única que acaba bé suposo). No sé perquè el tio es ralla tant amb lo que passa a la Universitat, que t'esperaves exactament? Tampoc entenc perquè ella s'enconya tant amb el senyor aquest que és un matat sense cap futur però al final resulta que aquesta relació la salva d'un futur de merda programat des de que va néixer i quan apareix al final embaraçada se la veu feliç, per mi és més que suficient.

Imatge

Lo que més greu m'ha sapigut es que no pugues sin actuar al festival cultural i veure'ls als tres junts a l'escenari i la Ricchan cantant <3

Em sembla molt lleig que el Sen desaparegui després de l'accident i tampoc ho acabo d'entendre, perquè te tantes ganes de fugir? De que fuig? O de qui?

Tot i les preguntes sense resposta que m'han quedat he disfrutar moltíssim d'aquest anime tant per la música com per l'historia, segurament el tornaré a veure d'aquí un temps per poder disfrutarlo encara més (sense tant de patiment).

Imatge