Any: 2011
Autor: Yuki Midorikawa
Director: Takahiro Oomori
Estudi: Brain's Base
Edat: Tots els públics
Durada: 45 min
Puntuació a MyAnimeList: 8,37/10
Gèneres: Amor, Drama, Shoujo, Sobrenatural

Doblada al català: No
Subtitulada en català: Sí
MyAnimeList

Sinopsi

La Hotaru Takegawa, una nena de sis anys, passa l'estiu a casa dels seus oncles. En una de les seves escapades, es perd en un bosc conegut com "La muntanya de Déu", en la qual es diu que habiten molts esperits. Després d'intentar sortir del bosc sense èxit, la petita s'esfondra i trenca a plorar, davant la por i la solitud. És llavors quan apareix davant seu en Gin, un jove que es defineix com "algú que viu al bosc", però el més curiós d'ell és la màscara que oculta la seva cara. El principal problema és que en Gin no pot ser tocat per un ésser humà i el que comença sent curiositat i un joc infantil, es convertirà en respecte per part d'Hotaru. Ella el va a visitar cada estiu, fins i tot a mesura que va creixent, esperant any rere any l'estiu, per tornar a passar el temps junts.

Opinió personal

Tot i no ser un gènere que em solgui agradar (amor, drama i shojo, combinació mortal) sí que m'ha agradat. Al meu gust ha costat una mica arrancar, però és l'estil de la peli. Ja m'ensumava quin curs prendria i tot i així he plorat molt amb el final. Això sí, gràficament és molt bonica, m'he proposat de fer "un parell" de captures per ensenyar-vos-les i he acabat amb 64 imatges. Ara us n'ensenyaré unes quantes.
He mirat la versió de Lluna Plena no Fansub.

Sense spoiler

Text amagat.

Amb spoiler

Text amagat.

[

Detectes alguna relació entre boscos de cuques de llum i tombes de cuques de llum?
O és només una coincidència en el títol?

Per sort no n'hi ha. I sort, perquè la peli de les lluernes és per plorar i no aixecar-te mai més. Aquesta és més plorar de maco, de pena, però més light, sense voler-te morir per la injustícia de la vida (bé, potser una mica. Però tampoc tan com morir)