Wave!! Surfing Yappe!!
WAVE!!~サーフィンやっぺ!!
Episodis: 12
Gènere: Esports, Slice of Life
Estudi: Asahi Production
Adaptació d'una trilogia de pel·lícules
Pàgina web oficial
MyAnimelist
Argument
La història passa a la ciutat d’Oarai, a la prefectura d’Ibaraki, i se centra en en Masaki Hinaoka, que es fa amic d'un alumne nou, en Shou Akitsuki, abans de les vacances d’estiu, i s’acaba enganxant al surf. A través de l’esport, en Masaki farà nous amics i també s’allunyarà d’ells en el seu viatge cap a l’edat adulta.
OP i END
Text amagat.
Opinió personal
Text amagat.
De moment he vist els dos primers episodis i tinc la intenció de veure tota la sèrie. Deixo constància que de moment aquesta sèrie m'ha agradat, que no odio a mort el protagonista (independentment del que llegiu a continuació) i que m'agrada criticar per diversió, no perquè ho consideri una aberració indigna d'existir (llavors no faria l'esforç de pensar-hi i fer-ne un post gaire treballat). Dit això, passem a la secció de crítica, que si només es diuen coses bones, el post seria molt avorrit. xD
El protagonista, en Masaki, és un ximple com la gran majoria de protagonistes shonen d'animes d'esport. D'ara endavant queda rebatejat amb el nom de senyoret talòs, o senyoret cap buit si voleu referir-vos-hi pel cognom. De fet, quan algú té tan poques neurones, virtuals en aquest cas, el més normal és que esperis que poca cosa pot arribar a fer el pobre personatge, perquè li falta capacitat per poder pensar-les primer. Per això, se'm fa difícil d'entendre com pot arribar a concebre una ximpleria tan gran com anar a fer surf tot sol, en plena tempesta, amb unes onades que fan el doble que ell, i, el més important, sense saber nedar. Tot això és molt concebre, i el pobre no té prou neurones per això. O potser estic equivocada. Potser fins ara, el primer episodi, les tenia marcides de no tenir-ne cura com cal, i de tant remullar-se amb el crush han reviscolat una mica. Vés a saber.
I s'ha remullat molt amb el crush, no es pot negar. La temàtica aquàtica, mirar-se embadalit el cos la forma de l'altre per admirar-ne la musculatura la tècnica em recorda força a Free.
Del crush, en Sho, de moment no en sabem gaire cosa, però com que s'ha mencionat que té un germà surfista força famós, sospito que seguirà la típica trama del personatge que és molt bo en l'esport, però està acomplexat perquè el germà gran és encara millor, etc.
L'amic, en Naru, em fa força gràcia amb les seves cançonetes constants. El pobre fa d'espelma en les sessions als onsens dels altres dos i a sobre li donen la culpa, més o menys, pel fet que de cop i volta el senyoret talòs li surti un ull de poll al cervell. Perquè és clar, com que ha decidit anar a fer el batxillerat a Hawaii i el senyoret talòs s'adona que no sap què vol fer amb la seva vida (i qui ho sap a segon de secundària?) i que si se'n va, ja no estaran tots tres junts, pren la sàvia decisió que ja he comentat d'anar a fer surf. :roll:
Al final decideixen, però, que és igual on siguin, que el mar els unirà sempre. Que bonic :) L'internet i la varietat de programes per parlar a distància, ja no dic el telèfon, que trucar a Hawaii els costaria un ull de la cara, no fan falta si tens el mar que et connecta. Deuen haver anat a classes de la Vaiana per poder parlar amb l'aigua. :lol:
El protagonista, en Masaki, és un ximple com la gran majoria de protagonistes shonen d'animes d'esport. D'ara endavant queda rebatejat amb el nom de senyoret talòs, o senyoret cap buit si voleu referir-vos-hi pel cognom. De fet, quan algú té tan poques neurones, virtuals en aquest cas, el més normal és que esperis que poca cosa pot arribar a fer el pobre personatge, perquè li falta capacitat per poder pensar-les primer. Per això, se'm fa difícil d'entendre com pot arribar a concebre una ximpleria tan gran com anar a fer surf tot sol, en plena tempesta, amb unes onades que fan el doble que ell, i, el més important, sense saber nedar. Tot això és molt concebre, i el pobre no té prou neurones per això. O potser estic equivocada. Potser fins ara, el primer episodi, les tenia marcides de no tenir-ne cura com cal, i de tant remullar-se amb el crush han reviscolat una mica. Vés a saber.
I s'ha remullat molt amb el crush, no es pot negar. La temàtica aquàtica, mirar-se embadalit el cos la forma de l'altre per admirar-ne la musculatura la tècnica em recorda força a Free.
Del crush, en Sho, de moment no en sabem gaire cosa, però com que s'ha mencionat que té un germà surfista força famós, sospito que seguirà la típica trama del personatge que és molt bo en l'esport, però està acomplexat perquè el germà gran és encara millor, etc.
L'amic, en Naru, em fa força gràcia amb les seves cançonetes constants. El pobre fa d'espelma en les sessions als onsens dels altres dos i a sobre li donen la culpa, més o menys, pel fet que de cop i volta el senyoret talòs li surti un ull de poll al cervell. Perquè és clar, com que ha decidit anar a fer el batxillerat a Hawaii i el senyoret talòs s'adona que no sap què vol fer amb la seva vida (i qui ho sap a segon de secundària?) i que si se'n va, ja no estaran tots tres junts, pren la sàvia decisió que ja he comentat d'anar a fer surf. :roll:
Al final decideixen, però, que és igual on siguin, que el mar els unirà sempre. Que bonic :) L'internet i la varietat de programes per parlar a distància, ja no dic el telèfon, que trucar a Hawaii els costaria un ull de la cara, no fan falta si tens el mar que et connecta. Deuen haver anat a classes de la Vaiana per poder parlar amb l'aigua. :lol:
I per acabar us deixo la bonica imatge d'en Sho després de salvar el senyoret talòs, que podria dir-se que el pobre no arriba ni a trobar aigua a mar, però en aquest cas n'ha trobat, i molta. Fixeu-vos que en Sho té poders especials, miraculosament, mentre surt de l'aigua amb el jove ofegat en braços, la tempesta amaina i l'il·luminen rajos de sol que es filtren a través dels núvols. És un senyal diví d'aprovació per aquest ship? És casualitat?