Anime Tardor 2020

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
manolini
Calcifer
Calcifer
YELLOW TEAM!
Entrades: 889
Membre des de: 16 juny 2017, 22:01
0
1
Pronom: Altres
Gràcies donades: 559 cops
Gràcies rebudes: 521 cops

AAAAAAAAAH QUE BE HA COMENÇAT OSOMATSU JODER EM FA TAN FELIÇ OJALA NO SIGUI UN DESASTRE COM LA SEGONA!!!!!! EL OPENINGES GENIAL!??!?!!??! DEU MEU SON LA MEVA RAO PER VIURE DE DEBO



Tambe m'estic seguint l'anime yuri de la temporada que te pintaza i jo super contenta. I el opening també es puto preciós.(adachi to noseque)
I TAMBÉ EL QUE ES UN AMONG US VERSIO BOKUNOHERO I ASSASINATION CLASS.
TWITTER: MOSCASINES
STEAM: TOMPCAT
DISCORD ID: MANOLININS
Avatar de l’usuari
Nafi
Moderadora
Moderadora
Akuma no Ko
Entrades: 790
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 179 cops
Gràcies rebudes: 357 cops

manolini ha escrit: 15 oct. 2020, 12:12 Tambe m'estic seguint l'anime yuri de la temporada que te pintaza i jo super contenta. I el opening també es puto preciós.(adachi to noseque)
I TAMBÉ EL QUE ES UN AMONG US VERSIO BOKUNOHERO I ASSASINATION CLASS.
AHHHHHHHHHHH JO TAMBÉ ESTIC VEIENT EL YURI no ha passat res encara PERO JA ESTIC LIVING
Imatge
Avatar de l’usuari
El Hespiritu
Porco Rosso
Porco Rosso
Mmmh... Aiyä!
Entrades: 254
Membre des de: 11 set. 2018, 02:17
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 168 cops
Gràcies rebudes: 119 cops

M'està semblant una molt bona temporada... però es clar, veníem d'on veníem.
La temporada anterior em va donar força pena.

A veure si demà tinc esma per fer un totxo dels meus amb les recomanacions, comentaris i hate de cada anime.

Imatge

Avenço els que estic seguint (no tots estan lliures de l'amenaça de drop, encara):

-Magatsu Wahrheit: Zuerst
-Maoujou de Oyasumi
-Golden Kamuy 3
-Ochikobore Fruits Tart
-Munou no Nana
-Kamisama ni Natta Hi
-Ani ni Tsukeru Kusuri wa Nai
-Jujutsu Kaisen
-Tonikaku Kawaii
-Noblesse
-Akudama Drive
-Ikebukuro West Gate Park
-Guraburu!

El millor de la temporada però, ja ha finalitzat aquesta setmana (era un leftover coronavíric)
-Major 2nd 2
Imatge
Imatge
-Els dic: 'Senyors dessistiu, prego! Les vostres diferències són tema vostre
Tots hem de col.laborar a mantenir la pau i el decòrum regnants a aquest Refugi'
-I si no hi fan cas?
-Els mato i els llenço al mar
Avatar de l’usuari
El Hespiritu
Porco Rosso
Porco Rosso
Mmmh... Aiyä!
Entrades: 254
Membre des de: 11 set. 2018, 02:17
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 168 cops
Gràcies rebudes: 119 cops

Bé... doncs anem-hi amb el totxo, que s'acabarà la temporada y yo con estos pelos.
El separaré en diferents missatges per raons estètiques... millor si algú més comenta entre mig però això ja no depèn de mi.

Ni m'he molestat

Alguns per que ja els vaig fer drop quan es va estrenar la primera temporada:
EnEnn no Shubotai
Bon art, bona animació, estupenda BSO...
...disseny de personatges facepalm, guions ridículs i diàlegs de vergonya.
Imatge
Dungeon ni Deai no Wotomeru
Mira que la idea de les Famílies i el panteó multicultural de Deus és una bona idea... La manera de jugar amb els punts de vista narratius i utilitzar la mitologia com a element per a farcir trames, també... la de coses que faria un bon escriptor amb aquests elements...
Al final tot queda en no res: buidor argumental, drames ximplets fotuts amb calçador i bromes Ecchi sense cap gràcia.
No n'hi ha prou de posar tetes i culs. Per a fer Comèdia Ecchi se n'ha de saber i aquest autor no en sap ni sembla que tingui ganes d'aprendre.
Imatge
The Great Pretender
Leftover de la temporada passada.
No m'agrada la occidentalització Netflixadora.
La trobo impostada.
Imatge
Gochuumon wa Usagi Desu ka
Les comèdies loli-moe no són pas el meu estil preferit i aquesta em va provocar badalls.
L'art i animació són prou bons, això sí. Es nota que hi ha calerons.
Imatge

One Room
No recordo ni per que li vaig fer drop a la primera.
Imagineu-vos l'impacte que em va generar... em sona vagament que era tot en càmera subjectiva.
Imatge
Osomatsu-san
Ho lamento, @manolini, però aquest estil d'humor paròdic-surrealista tradicional japo no m'entra gaire bé.
Vaig veure força episodis de la sèrie original però al final, el ratio entre els gag que em feien riure i els que em feien desitjar no haver-los vist va acabar sent insostenible.
Imatge
A3!
Male Idols...
No m'hi acostaria ni embotit en un vestit aïllant per a infermeres d'aquells que fan servir a les UCI per a infectats de Covid. (dedicat a la @Nina-chan)
Imatge
Love Live!
Els Idol Gakkuen i jo... no sé si he arribat a seguir mai una temporada sencera d'un anime d'aquest tipus.
Imatge
Strike Witches
El Mahou-Shoujo i jo... no sé si he arribat a seguir mai una temporada sencera d'un anime d'aquest tipus.
(mmmh... curiós, he tingut una sensació de déjà vu)
Imatge
-----------------------------------------------------------------
Altres gairebé no m'he molestat més que a mirar alguns minuts inicials per que tinc les primeres temporades pendents.
Haikyuu!!
Té bona fama però el seu fandom ha aconseguit que em faci mota mandra.
Un dels fandom no-furry més sexualitzants i cosificadors de la història.
Fan feresa.
He llegit que els primers episodis han estat un desastre a nivell tècnic.
Imatge
Higurashi no Naku
Havia vist alguns episodis random al seu temps. Feia molt bona pinta.
A veure si trobo un moment per a maratonejar-la.
Em comenten que aquest reboot aprofita l'estil de múltiples opcions de l'original per a fer una sèrie molt diferent, amb escenaris divergents. No sé si és cert.
Imatge
Dragon Quest
La sèrie original la tinc a mitges des de fa dècades. Algun dia l'acabaré.
Vaig donar un cop d'ull al primer d'aquest re-make i he vist que han eliminat tot l'Ecchi.
Com a anècdota, els EEUU van suspendre l'emissió original doblada rere uns pocs episodis per que els beats es queixaven.
En Toriyama sí que en sap, de fer Comèdia Ecchi... altres coses potser no, però això, sí.
Imatge
Mahouka Koukou no Rettousei
Només vaig veure el primer episodi de la temporada 1... la vaig deixar pendent i me'n vaig oblidar.
No em va desagradar. Molt tòpica però ben plantejada i amb bon ritme (aquell episodi, si més no)
No sé qui em comentava que el protagonista es 'El Kirito original'.
Això són males notícies.
Imatge
-------------------------------------------------------------------------------

Demà, anirem a pels drops a primer cop d'ull. Els que s'ho han guanyat rere un parell d'episodis

O sigui, més hate encara.
Imatge
-Els dic: 'Senyors dessistiu, prego! Les vostres diferències són tema vostre
Tots hem de col.laborar a mantenir la pau i el decòrum regnants a aquest Refugi'
-I si no hi fan cas?
-Els mato i els llenço al mar
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 125
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 78 cops

A3!
Male Idols...
No m'hi acostaria ni embotit en un vestit aïllant per a infermeres d'aquells que fan servir a les UCI per a infectats de Covid. (dedicat a la @Nina-chan)
:riu: :riu: :riu:
M'encanta, és una expressió molt ben trobada @El Hespiritu xDD
Higurashi no Naku
Havia vist alguns episodis random al seu temps. Feia molt bona pinta.
A veure si trobo un moment per a maratonejar-la.
Em comenten que aquest reboot aprofita l'estil de múltiples opcions de l'original per a fer una sèrie molt diferent, amb escenaris divergents. No sé si és cert.
Els productors van dir al principi que farien un remake per agafar per sorpresa l'espectador, però en realitat és més com una segona temporada, així que hauries de començar per la "primera versió". Està basat en una novel·la visual i tot i que l'adaptació no està tan malament, té el problema que acostuma a perseguir les adaptacions d'aquest tipus. És molt difícil fer encabir les diferents rutes i que quedin ben explicades. Jo quan vaig veure la sèrie, la primera, recordo que hi havia força cosa que quedava penjada. Hi ha molt detalls importants que surten a la novel·la que a l'anime no van es van incloure, per limitacions de temps suposo. Tampoc es van adaptar totes les rutes, i crec que són aquestes les que ara estan adaptant.
A més, dins d'aquest "món" hi ha una altra novel·la/anime, Umineko no Naku koro, però com que no m'he mirat aquesta segona temporada encara no et sé dir si és millor que també la miris abans de la nova versió o no.
Avatar de l’usuari
El Hespiritu
Porco Rosso
Porco Rosso
Mmmh... Aiyä!
Entrades: 254
Membre des de: 11 set. 2018, 02:17
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 168 cops
Gràcies rebudes: 119 cops

Totxaco Tardor Episodi 2: Els drops a segona vista

Aquí em dedicaré a vomitar maldats sobre els anime que he descartat després de mirar un o dos episodis.
Majou no Tabitai
El primer episodi em va provocar sensacions ambivalents... algunes coses em van agradar, d'altres no tant...
El segon episodi va ser un bucle de facepalms.
Que potser a la Novel.la Lleugera està tot molt millor portat... ni ho sé ni m'importa: l'anime trobo que ven una emotivitat més falsa que la compassió d'un banquer.
Bon art i animació i una BSO d'aquella manera.
Els personatges no me'ls crec ni encara que es jurin a sí mateixos sobre el Llibre Sagrat del Senyor dels Anells
Imatge
Kimi to Boku no Saigo no Senjou
Em va recordar el plantejament de Shironeko Project, de la temporada passada.
És un plantejament enemics-amants basat en Romeo i Julieta mil vegades explotat a l'anime. S'hi ha de posar una mica d'imaginació per a aconseguit que desperti interès.
Shironeko sí la hi va posar però aquest anime no: tan original com les frases motivacionals d'un comte bot de Twitter.
Imatge
100-man no Inochi no Ue
Un OP genial...
... i ja està.
A partir dels cinc minuts d'episodi vaig començar a pensar: 'ara passarà això', 'després passarà això d'altre'...
... i, efectivament, on an unsurprising plot twist...
Isekai-VideoGame World fet amb planilla Excel.
Previsible és poc.
Imatge
Kami-tachi ni Hirowareta Otoko
Quina dèria tenen els japo amb els punyeteros slime. No sé que els hi veuen...
Al primer episodi vaig pensar que potser seria un Isekai suportable.
Al segon episodi vaig perdre tota esperança. La seva idea sobre el que és 'divertit' i la meva tenen els mateixos punts de coincidència que poden tenir Abascal i el Che Guevara.
El treball dels seiyuu és molt bo (adoro la Sumire Uesaka, fent un secundari), però amb això no hi ha prou per a dotar de personalitat uns personatges que no estan pas dissenyats per a tenir-ne.
Imatge
Kuma Kuma Kuma Bear
Parlava amb un mutual japo que em deia: 'I only like it because I like to see cute girls'.
Doncs això: a mi, les cute-girls no em serveixen per a bastir un anime si no hi ha alguna cosa més.
Si hi ha alguna cosa més aquí, jo no l'he trobada pas.
Sembla que està tenint força éxit... pues buenu, pues molt bé, pues adiós.
Imatge
Yuukoku no Moriarty
Sóc Holmesià fanàtic de vella escola. Vaig adorar la sèrie d'en Bilbo i en Cumberbacht i vaig odiar a mort la d'en Robert Downey Jr.
Aquesta re-interpretació de Moriarty no em sembla pas mal portada. L'art i animació són gama alta i els guions toquen una mica barroerament els conflictes de classe, però si més no els toquen i això ja té mèrit.
Passa que em vaig ensopir veient els tres primers episodis.
Quan vaig veure que sortia el quart i que em feia molta mandra posar-m'hi li vaig fer drop.
No crec que sigui dolenta però no em va enganxar.
Imatge
King's Raid: Ishi wo Tsugumono-tachi
Un cas similar... no dic que sigui pas dolenta però no em va fer el pes.
No tinc gran cosa a dir-ne ni positiva ni negativa.
Un anime tebi.
És el pitjor que pot ser un anime d'aventures: tebi.
Imatge
Adachi to Shimamura
Gran BSO
Excelent art i animació (potser del bo i millor de la temporada)
Els personatges estan molt ben dissenyats.
Les seiyuu ho fan genial.
Els diàlegs i monòlegs interns són molt bonics.
...
Au, aneu que us moqui la iaia!
Tota aquesta monocordia Slice of Life esperant que les protagonistes comencin d'una vegada a fotre's mà sota la brusa em fa venir badalls.
Molt cuqui i molt poètic tot, molt profunds els sentiments de nostàlgia, molt puríssim el seu amor... i tant que sí.
Drooooop!!
Imatge
Hanyo no Yashahime
La Rumiko Takahashi és una crack i em vaig empassar el culebrot Inuyasha de cap a peus.
Aquest Inuyasha Next Generation és insuportable: una mena d'auto-plagi sense ànima ni personalitat.
Després em vaig assabentar que la Rumiko es va limitar a dissenyar els personatges i donar quatre línies argumentals i ho va deixar tot en mans dels negres.
Per què no em va sorprendre?
Em va donar la mateixa sensació que les darreres temporades de Game of Thrones: coneixen la lletra de la cançó però no saben tocar la música.
Parlant de música, el seu OP és digne candidat a Millor Opening de la Temporada.
Imatge
Iwa Kakeru!
Ja m'agraden les noies amb musculatura funcional i passió per l'esport, ja... de fet, m'agraden moltíssim.
L'escalada esportiva no és pas plat del meu gust però tampoc ho és el baseball i he adorat Major 2nd 2... pensava que em podria agradar, aquest anime.
Mal pensat.
No vaig ni finalitzar l'episodi 1. Els diàlegs són ensopits de mena i les relacions entre les protagonistes no tenen cap mena de credibilitat... ni tan sols aconsegueixen fer que el tema de l'escalada sigui interessant, malgrat el (excessiu) temps que dediquen a fer grafismes molt xulos sobre el tema.
Imatge
Assault Lily: Bouquet
Mahou Shoujo... vaig començar l'episodi 1 amb poquetes esperances.
El vaig interrompre a la meitat pensant que, per poquetes que fossin, ja eren massa esperances pel que es mereixia la història.
Bescanviable amb tots els demés quaranta mil Mahou-Shoujo tecnològics de la història de l'anime.
Clònic.
Imatge
Senyoku no Sigrdrifa
Veni Vidi Dropi,
Si us agraden els avions tipus WWI igual us agrada.
Imatge
Dogeza de Tanondemita
De tan estúpida que és resulta gairebé simpàtica.
Gairebé.
Argument: Un tipus es posa de genolls per a pregar les noies que li ensenyin les mamellesImatge... Y hasta aquí el argumento, Su Señoría.
L'únic bo que té és que només dura tres minuts l'episodi...
N'hi sobren dos i mig.
A la pàgina on miro anime pirata he posat als comentaris que algú m'avisi si un dia l'agenollat decideix evolucionar com a ésser humà i demanar-li a una que li ensenyi el cul. Altrament, no em veuran més el pel, allà.
I encara que ho faci, només m'hi veuran trenta segons.
L'Ending sí que té una miqueta de gràcia, ho admeto.
L'anime, no gens.
Imatge
Taiso Samurai
Té el mèrit de ser raret, cosa que normalment m'agrada... vaig durar dos episodis i tot.
Comèdia absurda basada en la Gimnasia Esportiva amb oloreta Boys Love i un ocellot patèticament ridícul pululant a tort i dret.
No té ni cap ni peus... de fet no té cap part reconeixible d'un cos humà.
Algún gag pot fer una miqueta de gràcia però no compensa l'imbecilitat de tot plegat.
Imatge
Rail Romanesque
Trens i lolis. Lolis i trens. Trens i lolis. Lolis i trens. Trens i lolis. Lolis i trens... chuuuf-chuuuf.
Doncs això és l'anime. Us ha agradat?
A mi, no.
Aneu a cagar a la vía!
Imatge
Hypnosis Mic: Division Rap Battle
Husbandos que formen gangs lluitant a base de batalles de rap amb micròfons màgics + Feminazis súper-empoderades.
Admeto que durant part de l'episodi vaig fantasejar amb la idea de que seria el primer Male-Idol related anime que mai seguiria.
Però era només una fantasia.
Original ho és força... fins i tot jo diria que és un bon anime musical. Les cançons estan prou bé, tot i que els seiyuu tenen tant de swag i de flow com en Paquirrín borratxo cantant 'Mi Carro'.
Drop, però recomano que li feu un cop d'ull. Per a un episodi, si més no, paga la pena.
Imatge
Maesetsu!
El tema em resulta interessant: noietes que volen ser comediants.
Passa que la Stand Up Comedy japonesa tradicional té la gràcia al cul. Bé... suposo que als japo els farà molta gràcia però jo no la veig per enlloc.
El ritme i estrctura dels episodis tampoc no em va entrar bé i els personatges tenen tant de carisma com el segon entrenador de Mourinho.
I qui coi és el segon entrenador de Mourinho?
... doncs exactly my point.
Imatge
D4DJ First Mix
Idols.
Imatge
Tsukiuta.
Male Idols.
Imatge
Doncs vinga, que a s'ha acabat el Hate de la temporada.
El proper Totxaco-episodi començaré amb el Love.
Imatge
-Els dic: 'Senyors dessistiu, prego! Les vostres diferències són tema vostre
Tots hem de col.laborar a mantenir la pau i el decòrum regnants a aquest Refugi'
-I si no hi fan cas?
-Els mato i els llenço al mar
Avatar de l’usuari
El Hespiritu
Porco Rosso
Porco Rosso
Mmmh... Aiyä!
Entrades: 254
Membre des de: 11 set. 2018, 02:17
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 168 cops
Gràcies rebudes: 119 cops

Penúltim seasonal totxo:

Compten amb la Meva Destral
Ani ni Tsukeru Kusuri wa Nai 4
Els meus 'xinitos' preferits han tornat!
En sóc molt fan. Episodis curtets de comèdia adolescent estil Gakkuen però amb força més realisme i mala baba del que és habitual en els japo. Les particularitats dels sitema comunicapitalista que els envolta estan prudentment vetllades però de tant en tant arrisquen una clatelladeta o altra de crítica social prou interessant.
Un humor ximplet però enginyós que li treu tota la punta possible al Slice of Life i el deixa ben esmoladet.
Un disseny de personatges simpatiquíssim i una BSO que li dona mil voltes a tots els dongua que mai he clissat.
La porta en Rareko, el director d'Aggressive Retsuko i s'hi nota el seu pols per a la comèdia realista.
Imatge
Munou no Nana
Interessantíssim... una mena de Diez Negritos d'Agatha Christie a la inversa: Des del principi sabem qui és l'assassina i el suspense està en veure a quants es pelarà abans no la descobreixin.
El missatge soterrat que dona és sorprenentment fosc i madur:
No ets més perillós per que siguis més fort, tinguis millor entrenament o hagis nascut amb més súper poders.
El teu nivell de perillositat depèn del teu odi, de la teva maldat i de la teva incapacitat per a sentir simpatia o compassió pels altres.
Imatge
Jujutsu Kaisen
Molt bon art i animació, impressionant banda sonora, disseny de personatges superficial però prou ben parit per a compensar la seva inversemblança i nul·la evolució.
Les escenes d'acció, màgia i violència estan molt ben treballades... de fet, són el focus principal. Els diàlegs i la comèdia queden una mica forçats però a tombs construeixen gags prou divertits.
Un ED que es posiciona com el Millor de la Temporada.
En definitva; res de l'altre món però paga la pena.
Imatge
Guraburu!
Grand Blue Fantasy és un anime que fa temps que tinc a la llista de pendents... em fa mandra posar-m'hi per que tinc prejudicis contra els anime basats en vídeo jocs: La narrativa sovint està teledirigida per a arribar a escenes (pantalles) concretes i la majoria de vegades, la complexitat dels personatges converteix els xumets en ginys d'alta tecnologia, en comparació.
Ara encara em fa més mandra per que estic completament segur que la sèrie original no podrà igualar de cap de les maneres la simpatia sub-realista i esbojarrada d'aquest mini spin-off pseudo-Chibi d'episodis a tres minuts.
No entenc cap de les referències a la saga mare que hi fan però em ric igualment.
Ben divertida i original.
Imatge
Ikebukuro West Gate Park
Em sembla que és el primer anime del que mai he tingut notícia que està basat en una sèrie de TV d'actors reals... una mena de dramèdia policíaca dels anys 80 que va tenir molta fama a Japó, que adaptava una sèrie de noveles no-lleugeres.
L'argument és un ex-pinxo amb connexions amb la Policia que fa de detectiu samarità amateur en un entorn de gangs de fantasia: la típica ximpleria de 'pandillerus bona gent' que enlloc de vendre drogues i xulejar prostitutes es dediquen a fer de ONGs de barri.
Si pots païr el 'bienquedismo' de tot plegat, la cosa té personalitat pròpia i un aire nostàlgic a telesèrie de tarda de dissabte a TVE1 que la fa suportable.
Amenaça drop a cada episodi però un pressupost ben engreixat per art i animació i un Opening BRU-TA-LÈ-RRIM surten al rescat.
Imatge
Noblesse
Un mix K-Pop entre Crepúsculo i Underworld que s'ho manega per a tenir traça i donar bons moments.
Els diàlegs estan molt per damunt de la mitjana i les batalles són satisfactòriament bèsties i contundents. Realment transmeten sensació de violència crua. No paren de xerrar entre punyalades i escorxaments però això és un mal endèmic de les lluites anime.
A la Real Life, ja us dic jo per experiència personal que es xerra poquet en situacions de violència... hi ha més onomatopeies animalesques que no pas parlaments articulats.
Tot i basar-se en unes novel·les lleugeres Koreanes, la producció és totalment japonesa; la bossa no sona prou per a fer una animació gaire bona i l'art és com a molt average. El disseny de personatges és un pèl tòpic però no li manca pas interès. Alguns tenen legítim carisma i tot.
Un OP i ED de gama alta (aquesta temporada és Champions League de BSO)
Imatge
Kamisama ni Natta Hi
Com que és del mateix autor de Charlotte, estem tots amb el mocador a la mà, esperant a veure quan s'acaba el riure i començem a plorar com Magdalenes.
Hores d'ara, passat l'equador d'episodis, encara no ha passat.
Tècnicament impecable, divertit i amb molta imaginació per a donar voltes els tòpics de la RomCom i extreure'n alguna rialla.
El protagonista és el típic cabassot (gratitud per incorporar aquest mot al meu diccionari Hespiritual, @Loraninja ) insuportable que li donaries pantoflades a dues mans en bucle però els secundaris fan bé la seva feina i al final queda una cosa prou entretinguda i amb uns aires d'immersivitat emocional una mica fake que tanmateix pots comprar sense sentir-te estafat del tot.
Imatge
Magatsu Wahrheit: Zuerst
La sorpresa de la temporada, per a mi: no m'esperava pas una història tan realista, fosca, madura i complexa en un anime de tecnología màgico-steampunk que barreja elements estètics de Sissy Emperadriu amb narrativa tipus La Resistànce a la França ocupada pels nazis.
Que estigui basada en un vídeo joc ha estat un altre cop baix als meus prejudicis.
El guionista és un tipus la mar de competent i el director voreja la genialitat: ningú es para com un estaquirot davant la càmera a explicar com funciona el món que els envolta... ho anem descobrint per les accions i diàlegs del personatge sense que l'acció i la trama s'aturin ni un segon.
Els personatges tenen credibilitat i evolució, les reaccions emocionals son versemblants i les històries de rerefons encaixen com un guant, especialment la del dolent de la funció; brutal, la feina del seiyuu Kenjirou Tsuda, el mateix Ogata de Golden Kamuy a qui veurem properament com a protagonista de Gokushufudou. El tipus broda el paper de psicòpata amb puntetes i perifolls.
La única cosa que em fa rossegar les dents és la gilimbecilitat aquesta de desviar trets de fusells amb espasses... ningú no és perfecte.
Animació mix 3D/2D amb una traça aplaudible i un art que un dia vaig definir a en @cosarara com Ghibli marca blanca de Carrefour... no sé si ja l'ha vista i hi estarà d'acord.
Els OP i ED, també per a llepar-se els dits
Imatge
Us els recomano tots amb més o menys entusiasme.

Queda pendent el darrer totxo, que serà el meu Top-5 de la temporada.

Aiyä!
El Hespiritu l’ha editat per darrera vegada el dia: 24 nov. 2020, 16:36, en total s’ha editat 1 vegada.
Imatge
-Els dic: 'Senyors dessistiu, prego! Les vostres diferències són tema vostre
Tots hem de col.laborar a mantenir la pau i el decòrum regnants a aquest Refugi'
-I si no hi fan cas?
-Els mato i els llenço al mar
Avatar de l’usuari
El Hespiritu
Porco Rosso
Porco Rosso
Mmmh... Aiyä!
Entrades: 254
Membre des de: 11 set. 2018, 02:17
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 168 cops
Gràcies rebudes: 119 cops

El Meu Cinc Titular

Maoujou de Oyasumi
Podria ser la Joieta Oculta.
Com si Toriyama hagués tingut un fill amb Natsumi, l'autora de Hoozuki no Reitetsu
Si l'examinem detingudament, es veu que no està fent res que altres anime no hagin fet ja.

-Barrejar llegendes i mites orientals i occidentals.
-Humor negre basat en ridiculitzar les figures demoníaques i d'horror.
-Un personatge protagonista amb la intel·ligència d'una patata bullida mitjana però dotat d'una implacable determinació.
-Una estructura narrativa que barreja el videojoc amb la sitcom.

Però després, penses... quants d'aquests anime ho han fet tot alhora?
Que tingui jo notícia, cap altre.

Desconstrucció entre sinistra i sardònica de la Bella Dorment la puerilitat de la qual no aconsegueix ocultar del tot una mala bava considerable... arriba un moment que un pateix pels pobres dimonis i simpatitza amb les seves reaccions davant el monstre mononeuronal i monomaníac al qual han tingut la mala ocurrència de raptar.
La veritat, ric mentre escric això, recordant algunes escenes.

En el aspecte visual i de construcció de gags, aquest anime ha sortit al seu pare.
En el guió i argument recorda més a la seva mare.
La prova és que no hi ha ni una gota de Ecchi.
Imatge
Ochikobore Fruit Tarti
Fins ara l'únic anime Idol Gakkuen que m'he empassat senceret ha estat Zombieland Saga
Quan acabi la temporada, ja n'hi haurà dos.

Igual que Zombieland Saga, és una paròdia, però una paròdia basada en el més pur Slice of Life i tan implacable amb els tòpics dels anime d'Idols que acaba per resultar més realista i creïble que els propis anime d'Idols.

Amb les bones paròdies sol passar això.

Ho espatlla una miqueta l'extrema cura que posen en invisibilitzar a nivells atrezzo tota presència masculina però això tambien passa amb molts grups femenins Idol en la Real Life... la diferència és que dubto que la vida real d'aquestes noies tingui tant de sentit del gag.

La manera en que expressen tot un catàleg d'extravagàncies sexuals sense que s'alteri per a res el to amable i infantil de la sèrie ni es recorri més del necessari a la explicitació del Ecchi és d'una capacitat funambulista admirable. Em recorda a Ueno-san wa Bukiyou en això.

Com tocar Thrash Metall amb cascavells i flautins.
Imatge
Akudama Drive
Pocs en el negoci fusionen tan bé les baralles i el slapstick com ho fa l'autor de Danganronpa.
Parteix d'una cuidada planificació coreogràfica a la qual els objectes de l'entorn i l'entorn mateix tenen tanta importància com els propis lluitadors i tracta les escenes d'acció des de l'òptica d'anar construint una successió progressiva de gags en ritmes clàssics de tres per tres per a formar una història amb introducció, desenvolupament i punch-line final marcant el tempo amb la precisió d'un metrònom.

Passa que quan s'acaba l'acció física, un té la sensació d'estar simplement omplenant minuts de descans fins al següent assalt.

Es salven algunes línies de diàleg tractades com a baralles verbals en go-anad-forth però quan cal fer avançar la trama el guió s'assembla a un tren amb rodes poligonals desparelladess... sacsejades random a dojo però tu mira cap endavant i posa canvis d'escena en forma de puzzles de fons 3D (molt macos, tot cal dir-ho) per a despistar la penya i aparentar que el que està passant té realment el més punyetero sentit.

L'elenc de seiyuu és una alineació de All-Star Conferència Oest d'aquesta última dècada. Esment especial a Megumi Ogata, el nostre pertorbador nº7 de Jibaku Shounen Hanako-kun

Una altra BSO d'elit... ja us dic que la temporada venia carregadeta.
Imatge
Tonikaku Kawaii
En el primer episodi contreuen matrimoni.
A partir d'aquí és pur Slice of Life sense la més mínima concessió a la fantasia; no els passa res més intrusiu que una germanastra pesadeta.
Dormen junts, cuinen, van a la compra, als banys, visiten a la família...
Sortim més o menys a episodi per cada dia i nit de les seves vides.

A mitja temporada encara no han anat més enllà de fer-se un petó.

I jastà. Això és l'anime.

Sí, ho sé, ho sé... però cal veure-ho per a entendre-ho. Té la capacitat d'extreuren's somriures beneits que barregen el bon humor amb una certa tristesa per la pròpia innocència perduda. Em sorprèn que fins i tot nens que segueixen aquest anime siguin capaços de detectar aquesta tristesa... em fa dubtar de la seva pròpia innocència.
Tots dos protagonistes viuen en una mena d'eterna comèdia de peix fora de l'aigua de ritme pausat però bon pols per a l'acudit i de tant en tant van deixant anar referències entretingudes a anime oldies amb força naturalitat encara que no vinguin al cas de res.

Suposo que quan crusquin s'acabarà l'anime i au.

Un altre Opening nivell franchise-player (i van...)
Imatge
Golden Kamuy 3
La major col·lecció de tarats, psicòpates, assassins en sèrie, pertorbats, maníacs, antropòfags, sàdics i esquizofrènics de tota la història de l'entreteniment audiovisual des dels vídeo jocs d'Arkham, ficada en una versió japonesa d'Aventures Al Nord de Jack London.

De la 7a Divisió no se salva ni un. Estan tots per a tancar-los a un psiquiàtric i llençar la clau al riu.
Els gerontosamurai i el seu grupet tampoc és que hi siguin tots, no.
I els protagonistes són, per a ésser caritatiu, originals.

No es pot dir realment que ningú en aquest anime estigui del tot sà... al final l'únic que és mig normal és El Mestre de les Fugues que només ha de bregar amb el priapisme i un grau de paranoia absolutament raonable, veient el ramat de guillats perillosos armats fins les dents que l'envolta.

I el cas és que t'acaben caient bé gairebé tots.

Alterna moments de brutalitat gore amb cops de comèdia bufa molt enginyosos que tenen la virtut d'enxampar-te a peu canviat i fa un estudi gairebé antropològic dels autèntics nadius japonesos.
En general, el focus fora de l'acció es centra en la vida i costums de les gents de tota ètnia, nacionalitat o condició que vivien en aquells temps a aquelles latituds, amb les guerres ruso-japoneses permeant tot l'escenari tant a nivell històric i contextual com fins i tot emocional.

Ah, i animaló que els passa per davant, animaló que compra bitllets per a una rifa en la qual els premis són trets de fusell, punyalades, cops d'espassa, empal.laments, trets de fletxa, pedrades al cap, incineració, desmembrament, escorxament, i acabar amb el cervell alegrement mastegat per una loli Pocahontas versió Ice Age.
Però vaja, donat que els humans que es troben juguen a la mateixa rifa i opten exactament als mateixos premis, la cosa queda perfectament ecològica.
Excepte això de mastegar cervells, que llavors el tema ja no el porta la loli sinó una trans del grupet dels samurais escapats del geriàtric.

Tros d'anime.
Imatge
Imatge
-Els dic: 'Senyors dessistiu, prego! Les vostres diferències són tema vostre
Tots hem de col.laborar a mantenir la pau i el decòrum regnants a aquest Refugi'
-I si no hi fan cas?
-Els mato i els llenço al mar
Respon