Great Pretender
L’Edamura, conegut com a Edamame pels seus socis, vol dur una vida honrada, però sense saber-ho acaba treballant per un estafador, cosa que acabarà per acceptar i es convertirà en un confidence-man. Juntament amb el Laurent, l’Abi i la Cinthia, l’Edamame durà a terme estafes originals i esbojarrades per tot el món.
Opinió personal
Primer cas
Doncs em feia moltíssima il·lusió aquest anime, gairebé és l’únic d’aquesta temporada que tenia ganes de veure, perquè la resta… Bé, m’he de concentrar i no deixar que el hate temporada anime estiu 2020 em domini!
He de dir que vaig començar l’anime sense saber de què anava la cosa. Havia vist el tràiler i em vaig enamorar de l’animació, només per això vaig decidir donar-li l’oportunitat. I no m’ha decebut!!
A partir d’ara és tot un poc bastant molt spoiler.
El primer cas ens presenta l’Edamame, he de dir que el personatge m’agrada. És el típic japonès tontito que vol fer el bé però que ha acabat ficat en aquesta vida i no sap con sortir-ne. Tot i el tòpic, podríem dir, m’agrada, és graciós i font de comèdia. En certa manera és el més humà, amb els seus dubtes i incerteses, potser en aquest primer cas és el personatge que més arribem a conèixer.
En aquests episodi el Laurent vol estafar tot un director de cinema amb una droga, la Sakura Magic que, suposadament, ha creat el gran Dr. Edamame… I al principi l’Edamame no ho vol fer, es nega a col·laborar, fins que acaba girant la truita i li ven la recepta de la droga al cineasta… però tot i així, no li acaba de sortir bé perquè el pagador voldrà veure com duu a terme els caramels màgics.
Amb l’arribada de la Cinthia, les coses donen un gir espectacular. He de dir que aquesta dona és la puta ama, com es fica al paper, quina meravella de personatge!! El Laurent he de dir que també és el rei, té les estafes molt per mà i sap perfectament com reaccionarà tothom i com fer-ho perquè els plans li surtin bé. De l’Abi la veritat és que només sabem que no considera ningú com a company, però a banda d’això, poca cosa.
Finalment es destapa tota la trama i aconsegueixen estafar el director per la porta gran, amb un “suborn” bestial a l’agent de la policia… que no és agent! El final de l’arc em va deixar flipant moltíssim, va ser com “woooow, que cega he estat” xDDD Ho tenien tot molt ben muntat, fingint la mort del Laurent i l’Abi i el pobre Edamame al marge de tot i que només patia pel Salazar.
Doncs en general estic satisfeta amb l’arc i espero que els que resten sàpiguen donar aquests girs tan espectaculars!! L’animació és per ventura el que més m’agrada, però els personatges els trobo interessants i tenc ganes de saber-ne més! La música també hi té un paper bastant important, m’agrada! I l’ending… gran Mercury, se t’enganxa i no el pots deixar de cantar!