Bungou to Alchemist: Shinpan no Haguruma

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Respon
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 125
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 78 cops

Bungou to Alchemist: Shinpan no Haguruma


文豪とアルケミスト 〜審判ノ歯車〜



Imatge


Episodis: 13
Gènere: Acció, Aventura, Fantasia
Estudi: OLM
Adaptació d'un joc
Pàgina web oficial
MyAnimelist

Argument


La sèrie segueix un grup d'escriptors famosos (basats en escriptors reals) que lluiten contra una força maligna que corromp els llibres. Entre aquest grup hi ha escriptors com Osamu Dazai o Ryūnosuke Akutagawa que s'endinsen dins del llibre que està sent corromput i intenten que la història arribi al seu final.

OP i EN


Text amagat.

Nina-chan l’ha editat per darrera vegada el dia: 26 juny 2020, 23:30, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
cosarara
Moderador
Moderador
...
Entrades: 485
Membre des de: 02 gen. 2018, 00:40
0
1
Gràcies donades: 194 cops
Gràcies rebudes: 235 cops

Curiós, una mica com Bungou Stray Dogs, amb els autors famosos de protagonistes. Veig que de moment n'han sortit 7 capítols, i a myanimelist el valoren força malament. Tu què en penses? Opinió personal? Sembla que potser és dur d'entrar per audiències occidentals, sense cultura literària japonesa.
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 125
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 78 cops

Tot i que personalment m'està agradant força aquesta sèrie, entenc molt bé perquè en general no està gaire ben valorada. Per poder entendre totes les bromes i referències que es fan, s'ha de conèixer bé la vida dels autors en els quals es basen els personatges.
Per exemple, el poeta Chuya Nakahara es refereix a Osamu Dazai com a "momo no hana no yarou", és a dir, 'paio de les flors de presseguer' i més tard menciona que és una referència de quan Dazai estava viu. Com que no sé a què s'està referint, segurament alguna anècdota en concret, aquest nom perd part de la gràcia.
La manera en què interactuen els personatges també es basa en la relació que tenien els autors entre ells, cosa que resulta força interessant però a la vegada pot fer que a l'espectador li resulti complicat de seguir i de gaudir.

De moment els llibres que han "salvat" a la sèrie són els següents:
  • Hashire Melos ('Corre, Melos'), d'Osamu Dazai
  • Sakura No Mori No Mankai No Shita ('Al bosc, sota els cirerers florits'), d'Ango Sakaguchi
  • Tsuki ni hoeru ('Udolant a la lluna'), de Sakutaro Hagiwara
  • Jigokuhen ('El retrat de l'infern'), de Ryunosuke Akutagawa
Es dediquen dos capítols a cada llibre, excepte al primer, que només en dura un. Tot i que tècnicament no fa falta haver llegit els llibres, o almenys saber més o menys què hi passa, perquè els personatges ja ho expliquen, crec que segurament seria molt més interessant si els hagués llegit. En haver-los llegit podria anar comparant l'obra amb el llibre "corrupte" i segurament se'm farien evidents molts detalls i coses gracioses que ara passo per alt.

Malgrat tot això, se m'està fent força interessant perquè m'agrada força la literatura japonesa i si trobo temps intentaré llegir-me aquests llibres.

Deixant això de banda, sembla que la retransmissió es va aturar al capítol 7, però ja han informat que es continuarà transmetent al juliol.

De moment encara no se sap qui és l'Alquimista, la persona que invoca els escriptors, però tinc les meves sospites.
El gat es refereix a si mateix com a "wagahai", i tenint en compte la temàtica literària em fa sospitar que potser és una referència a la famosa novel·la Wagahai neko de aru ('Sóc un gat') de Natsume Soseki. De moment tinc tres teories. La primera és que el gat és la representació de Natsume Soseki, i, per tant, l'Alquimista no hi té res a veure. La segona és que l'Alquimista és la representació de Natsume Soseki i que el gat és una referència al llibre, potser fa servir el seu personatge com a portaveu. La tercera teoria és que estic buscant els cinc peus al gat (xD) i el gat només parla amb un japonès antic per estil.
També pot ser que el gat no estigui tan relacionat amb l'Alquimista com sembla perquè en un dels capítols comenta que potser Ryunosuke Akutagawa hi té una connexió més forta que els altres autors, però no ho sap del cert. Potser el gat tampoc sap del cert qui l'Alquimista és, al cap i a la fi.
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 125
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 78 cops

Els últims capítols m'han semblat més fluixets en comparació amb els altres. A la primera meitat de la sèrie s'explica l'argument de cada llibre i també es dóna una mica de context sobre la vida de l'autor, d'aquesta manera quan les animes dels altres autors se submergeixin dins del llibre contaminat, pots anar veient què és diferent i perquè l'autor ha rebutjat aquest llibre. Als últims capítols, però, això passa a ser força secundari i prenen el protagonisme les batalles, així que dels llibres se'n diu poca cosa més que el títol.
Segurament ho han fet així perquè era més fàcil concloure la història amb una batalla important i per això havien de donar-hi més protagonisme, però tenint en compte que al final tampoc s'explica absolutament res sobre qui és l'Alquimista ni quina relació té amb els autors, igualment acabes amb la sensació que a la història hi falta alguna cosa.
A veure si en fan una segona temporada on s'explori més la seva identitat. Com a curiositat, aquests són els llibres protagonistes de la segona meitat:
  • Ningen Shikaku (Indigne de ser humà), d'Osamu Dazai
  • Onshū no Kanata ni (Més enllà de l'honor i el rancor), de Kan Kikuchi
  • Haguruma (Els engranatges), de Ryunosuke Akutagawa
Avatar de l’usuari
El Hespiritu
Porco Rosso
Porco Rosso
Mmmh... Aiyä!
Entrades: 254
Membre des de: 11 set. 2018, 02:17
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 168 cops
Gràcies rebudes: 119 cops

D'aquella temporada, recordo que Bungou to Alchemist i Kitsutsuki Tantei-dokoro els tenia una mica en plan Vides Paral.leles de Plutarco.

Ambdos barregen aventures i literatura japo del segle passat, tots dos juguen amb una mena de pseudo Shounen Ai i tots dos tenen una mena de trama detectivesca de Whodunnit.

Al principi, m'agradava molt més la del poeta detectiu i en canvi la de Bungou amenaçava drop.

Episodi a episodi vaig canviar d'opinió... la de Kitsutsuki em seguia agradant prou però se'm feia un pèl avorrida i la presència dels personatges escriptors i els seus llibres tenien poca o cap presència a la trama.
L'art sí que penso que era Top-3 de la seva temporada.

Alchemist l'he acabada considerant la Joieta Oculta...

Ni de bon tros ha arribat a la popularitat de Bungo Stray Dogs i és força inferior en l'apartat d'art i animació però a nivell metalingüístic és fascinant i dins la seva fantasia és infinitament més realista en el tractament dels autors protagonistes (si bescanvies els Dazai i Akutagawa de Stray Dogs per un parell d'herois Shonen anònims, l'anime no queda pas gens afectat... funciona igual)

Com bé dius, @Nina-chan , els episodis no es limiten a posar husbandos macots a lluitar contra monstres sinó que aprofiten per a imbricar la seva obra literària dins la història... sabia ben poquet de l'escola Buraiha més enllà del Rashomon d'Akutagawa i era més per la peli d'en Kurosawa que per altra cosa.

Imatge

També és cert que els darrers episodis es regalen massa amb el conflicte intern d'Akutagawa però entenc que per els japos és un tema molt atractiu: els crítics i lectors porten un segle discutint què redimonis li va passar a l'autor els seus darrers anys i perquè va transformar totalment el seu estil d'escriure i fins i tot va renegar explícitament de la seva obra anterior i dels seus propis amics de la Buraiha, escola literària a la qual mai va pertànyer (ell era de la generació anterior) però de la que sempre va ésser considerat precursor.

Els propis autors d'aquell moviment eren alguns amics personals o deixebles seus i el tema va provocar conflictes personals greus.
Es parla que podria haver influït en el suicidi d'lgún d'ells però això ja ho trobo massa emo-japo... la majoria d'autors van acabar suicidant-se o destrossant-se la vioda amb alquol i drogues (el sexe no el compto).

La explicació que aquest anime dóna a la seva esquizofrènia terminal de la Real Life, està molt ben pensada a nivell alegòric.

Una cosa que em va sobtar molt és que un anime basat en un videojoc estil Otome (per a nenes adolescents i pre-adolescents) tingués tanta profunditat cultural: sospito que les noies japo són molt més aficionades a la literatura que els nois.

Imatge

Podría seguir fent un totxo de unes quantes pàgines perque ja dic que vaig trobar fascinant la forma en que introduien els autors i les seves obres dins la trama però ho deixo aquí.

Esmento per finalitzar que el meu husbando preferit va ser en Dan Kazuo, l'autor de Amours i l'escriptor que segons els crítics tenca el període de literatura de post-guerra, individualista i força crítica amb la societat japonesa, que es va anomenar Buraiha (retret, queixa).

Quan va aparèixer per primer cop en aquell episodi per a salvar en Dazai de la seva pròpia foscor i el van presentar amb una veu en off que deia (de memòria):
Arriva en Dan Kazuo: l'Últim dels Buraiha!
se'm va posar la pell de gallina.
Imatge
Imatge
-Els dic: 'Senyors dessistiu, prego! Les vostres diferències són tema vostre
Tots hem de col.laborar a mantenir la pau i el decòrum regnants a aquest Refugi'
-I si no hi fan cas?
-Els mato i els llenço al mar
Respon