Tate no Yuusha no Nariagari

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Respon
Avatar de l’usuari
Grimmy
Calcifer
Calcifer
Judo ❀ Master
Entrades: 608
Membre des de: 20 ago. 2018, 20:23
0
1
Gràcies donades: 184 cops
Gràcies rebudes: 251 cops

Imatge

Obra: The Rising of the Shield Hero / Tate no Yuusha no Nariagari
Autor: Aneko Yusagi
Gènere: Action, Adventure, Drama, Fantasy
Estat de l'obra: En actiu
Temporades: 1 (segona ja anunciada)
Capítols anime: 26
Duració del capítol: 24 minuts
Data: 09/01/2019 – 26/06/2019
Estudi d'animació: Kinema Citrus



Argument:

Els Quatre Herois Cardinals són un grup d’homes corrents del Japó modern convocats al regne de Melromarc per convertir-se en els seus salvadors. Melromarc és un país plagat per les Onades de la Catàstrofe que han arrasat diverses vegades la terra i causat desastres als seus ciutadans durant segles. Els quatre herois reben una espasa, una llança, un arc i un escut respectivament per vèncer aquestes ones. Naofumi Iwatani, un otaku, es maleeix amb la sort de ser "l'heroi de l'escut". Armat amb només un escut raquític, Naofumi és amenaçat i ridiculitzat pels seus companys herois i la gent del regne a causa de les seves febles capacitats ofensives i la seva personalitat poc brillant.

Opinió personal:

Era un dels animes que m’havia anat deixant i en rebia bastant de feedback sempre així que vaig començar-lo amb ganes perquè si la gent en parlava és que havia de ser bo. I crec que ho ha sigut, en el meu cas però entenc que pot haver-hi gent que no li acabi de fer el pes sobretot si el gènere no li agrada.
A mi l’Isekai és un dels gèneres que més m’agrada i això ho facilita tot molt. Vaig començar pensant que l’heroi seria un xetat des del principi com ja és força habitual però no va ser així exactament. I dic exactament perquè sí que acaba tenint un poder suficient com per afrontar els problemes evidentment però també sempre amb ajuda dels altres, i queda molt clar al principi, el qual és un mindundi.
Els seus problemes, tràgics, van fer que fins i tot jo em sentís malament, i si una obra aconsegueix que els espectadors “sentin” és bona senyal. Hi ha algun capítol millor i pitjor però en general no m’he avorrit perquè la trama ha estat molt pendent de la situació d’inferioritat del protagonista. Després de la 1a temporada sembla que el problema s’ha resolt així que tinc curiositat per veure com s’ho faran per mantenir el mateix grau d’atenció i interès en la història.
Veient que hi ha una proliferació d’isekai els últims anys s’agraeix que encara en surti algun que plantegi nous escenaris i no cansi.

Nota: 8 / 10
Respon