Ingress: the animation
Argument (Tret de MAL)
En el Projecte Niantic, els científics van descobrir una substància misteriosa que pot interaccionar directament amb el cervell humà. Aquesta substància, anomenada "Matèria Exòtica" (XM), ha existit des de temps antics, influint les ments de les persones i el progrés de la humanitat. Arrel d'aquest descobriment, una lluita de nacions poderoses i empreses gegants ha esclatat. Organitzacions arreu del món han iniciat una carrera secreta per explotar l'XM. Representa tant una oportunitat com una amenaça a la humanitat. Dues faccions cerquen controlar l'XM: els Enlightened (il·luminats) veuen el poder de l'XM com un regal que augmenta l'experiència humana, mentre que la Resistance (resistència) veu l'XM com un control hostil de la ment humana, triant la tecnologia com el camí a seguir per la humanitat. L'XM i el misteri darrere ella són al centre d'aquesta lluita pel destí de la humanitat.
A l'any 2018 un nou assalt és a punt de començar a Tokyo i arreu del món. Forces perilloses i poderoses que volen explotar el potencial de l'XM col·lisionaran. Aquest projecte marcarà l'inici d'una experiència èpica basada en la realitat augmentada combinant els elements d'animació, joc basat en la ubicació i el món real.
(Tret d'ANN)
El CERN ha descobert un nou tipus de matèria, anomenada Matèria Exòtica (XM) que pot afectar la ment humana. Recercant amb l'XM hi trobam Hulong, una empresa que suposadament és una organització científica, però que realment vol controlar l'XM i, teòricament, altres humans. La investigadora Sarah Coppola té habilitats misterioses i pretén revelar els seus plans però és capturada.
L'investigador amb habilitats sobrenaturals Makoto Midorikawa pot veure els records que pertanyen als objetes. Toca l'anell de na Sarah i comença a descobrir què passa amb Hulong. En Makoto es veu ràpidament arrossegat en una guerra pel poder arreu del món quan s'ajunta amb na Sarah i un guardaespatlles anomenat Jack.
Opinió personal
El primer que veus en començar aquest anime és l'animació CGI. O t'agrada (molt) o l'odies (molt). He de dir que al principi a mi em va desagradar, farà mig any, quan vaig veure'n el primer capítol. Ara he tornat a començar i, la veritat, és que em pareix molt bona. Sí, els moviments són com a massa fluïts, com quan fas servir un televisor d'aquests amb la freqüència tocada, però es nota poc i la veritat és que està bé. I els fons són una passada.
He de dir que m'esperava molt poc d'aquest anime. No el vaig veure en el seu moment perquè tothom deia que no valia la pena. Però, sincerament, crec que sí que val la pena. És un anime d'onze capítols que introdueix un món bastant complex, hi desenvolupa un argument bastant correcte i el conclou d'una manera prou elegant. A més, l'animació és bona i el desenvolupament també. Què més voleu?
Una vegada dit això, és cert que no és cap obra mestra. Com he comentat abans, el món on es desenvolupa la història és molt complex. De fet, la història de l'anime es basa en la història del videojoc; els esdeveniments del videojoc ja hi han passat, i s'expliquen de manera massa superficial. Ara, realment fa falta explicar-ho a fons? Segurament no.
El moment que menys m'ha agradat ha estat pel mig, en el moment en què
Text amagat.
són amb els guerrillers dels Azmati i en Hank Johnson
perquè crec que no han sabut reflectir del tot (o se'ls ha anat de les mans) el conflicte entre faccions. Potser sóc jo que ho veia des d'un punt de vista més de color de rosa, però per jo, això no és ingress. He de dir que en el capítol final, això s'arregla.
Tot aquest rollo dels simulacres, la recursió i tal surt a la història del joc, així que jo ja m'ho esperava un poc, però he de dir que m'ha agradat com ho han tractat.
I res, l'argument, sincerament m'ha agradat. En concret, pel que fa al final del tot,
Text amagat.
tot i que m'esperava que en Christopher Brandt fos viu (sobretot després de veure que introduïen els simulacres), no m'esperava per res que fes de dolent real, i menys que es marqués un Evangelion amb un pla de complementació humana. He de dir que m'agrada MOLT més aquest final que no el d'Evangelion hahaha.
I ara, moment fanboy: uau! M'ha agradat bastant com han introduït el joc a l'argument. El tema dels camps i els poders; en Zion i la seva operació amb els links i tot això m'ha agradat molt. En alguns moments he pensat que era un poc... innocent, però en general sí, m'ha agradat.
Una altra cosa que m'ha parescut curiosa (i un detall) és que posessin fotos reals de jugadors a l'ending. Això mola.
Text amagat.
Iiii res. A veure. És un 7.5/10. Li pos el 8 per fanboy. Però sincerament, està prou bé; si no sabeu què fer i voleu mirar una cosa diferent d'onze capítols... donau-li canya ;)