Tadaima: anime en català, manga, el Japó i més!

Gràcies a deu que no han tardat 10 capítols en reclutar-, suposo que ara tocarà una mica d'entrenaments i després ja les eliminatories... ESTIC HYPED!

Sincerament pobre Nao la que li ve a sobre, per sort en Mokichi (o com es digui) ja coneix les bases del basket però està clar que necessita millorar bastant per poder ser més útil (arc d'entrenament again...). La malaltia no crec que li curin sincerament, pero si diu que el feien jugar a basket per millorar la resistencia potser si que algo podria millorar i no desmaiar-se cada dos per tres.

Tsukishima best waifu, estic 100% dacord.

Doncs ja està, ja s'ha unit el Mokete-kun... i ara a entrenar com a cabrons per derrotar els enemigus. Creieu que ho aconseguiran? Ho veig com molt complicat, els falten com a mil hores de joc junts i no es tenen confiança en l'amor, l'amistat i la superació de l'equip. Ser un equip és ser un, estar units, bategar com un sol cor (torna enrere i llegeix aquesta frase amb dramatisme).

Res tetes, el drama de la mare del Sora em sobra. És un anime d'esports, és necessari fer-ho tan dramàtic? No hauria d'anar això de veure tios buenorros encestant? Ahi lo dejo...

El tema dels emo-drama als spokon ja fa temps que balla més que no pas toquen.
Ho encaixo amb ressignació.

Jo, per tal que no em fotin un pare sàdic o una mare psicòpata ja els dono un passi.

Fins i tot, accepto els yayos morts com a animal de companyia.

Per fi un partit serio, ja tocava. No se com cony aconseguiran guanyar als senyors aquests de relleno però està clar que ho han de fer. Ja ens han mig explicat el background dels de l'altre equip, això vol dir que ja no els tornarem a veure.

M'he enamorat molt hard del capità de l'altre equip, em recorda moltissim a en Ren de Nana i me tiene loquita.

Lo que no entenc és perquè en Momoharu es posa nerviós si ell ja ha jugat partits abans a la secundaria... lo d'en Yasu ho entenc pobret jo estaria panicking igual.

Cada cop veig més clar que juntaran a en Milano amb la Nao-chan, guarden tuit.

Ja no recordava de què anava l'animu després d'una llarga setmana sense episodi! >o<U

Doncs com bé diu la Nafi, a la fi un partit de veritat! L'equip contra els que els ha tocat no és acabat de crear com el seu, però sincerament, ahi ahi... Sincerament, no crec que arribin a la final ni de conya, però bé, espero grans partits i que ens facin somniar gràcies al poder de l'amor, l'amistat i la superació!!

Per cert, em ralla el tema de la mare, de veres, és un dramatisme buit i que... me la pela. Sorry per la meva insensibilitat.

Yas per fi tenim un partit oficial després de 1283 capítols XDDD
L'equip enemic és el típic que ni les propis integrants coneixen així que imagino que passaran encara que el capita segur que amb el poder de l'amor i dels seu amic lesionat els hi donarà problemes, però no passa res perquè tenim a un jugador de la NBA a l'equip i un jugador que no falla ni que li fotis un tret al cap en mitat del llançament.
A veure que tal ho fa el nou jugador de 3m de altura, s'uneix i al segon dia ja no va a entrenar per dir-li a una noia a la qual li sua la seva vida que estava enamorat d'ella i acabar refredat i no poder ni sortir del llit.

Concordo amb l'@UkiHana en que el dramisme amb la mare és molt meh i com si entra un psicòpata a l'hospital i l'apunyala 3000 vegades XD

Fins l'episodi 24
Bé, en Mokete-kun decideix unir-se a la fi a l'equip de bàsquet. El seu drama ha estat un poc així, però bé.
I sí, massa rerefons li han donat a la seva crush com perquè no surti en un futur.

Llavors, tenim el tema de sa mare d'en Sora... sí... molt gratuït tot. La veritat, ja m'estava bé com estava fins ara, i que al final, gràcies al poder de la màgia, fraternitat i superació, sa mare es recuperés. Però no, ens han de dir que està a punt de palmar-la; ja sigui per a) fer encara més increïble aquesta recuperació o per b) crear un drama innecessari en un drama d'esports quan la palmi.

Bé, pareix que a la fi tenen l'equip sencer. M'imagin que tots passaran els exàmens, o com a mínim els cinc-sis "bons"; potser l'animal espiritual de n'@UkiHana o el de les ulleres es quedaran sense jugar per suspendre, però. Ara mateix, comptant-los tots, són vuit, no? No és que tenguin molt marge de maniobra...

Episodi 25
Canvi d'opening i ending! M'agraden! Molt guais!
A la fi tenen l'equip sencer i a la fi es posen la roba amb la que ens han estat fent bait des del primer opening, hahaha.

El que no acab d'entendre és què passa amb la camiseta d'entrenament. He entès que hi ha un kanji equivocat, però pareix que "THEE NINEHEADS DRAGON" no està gaire ben escrit, no? Probablement, ja que els kanjis estan equivocats, també s'han equivocat triant les paraules en anglès.



I res, acaba l'episodi amb el començament del partit; pareix que els rivals (que ens mostren un poc del seu drama i tal, això m'agrada) són molt bons, però en Natsume fa de Ronaldinho i també marca.

No sé de què us sorpreneu amb el tema de la mare.

Repeteixo que ja fa un munt de temps que els spokon han decidit que si no hi ha alguna mena de drama familiar gratuït enclastat a la trama, no dormen tranquils.

A mi tampoc no m'agrada però és com queixar-se de que als Isekai el protagonista sempre acaba súper-OP peti qui peti.
És el que hi ha. Ressignació.

Totalment en desacord amb tú, @Minatoni . El drama personal d'en Mokichi és el més ben retratat de tota la sèrie.
Qualsevol que hagi jugat a equips que es prenen el joc mig seriosament (no cal que siguin adults ni professionals) haurà conegut casos molt similars... els seus problemes amb la pressió i les expectatives sòn propis d'un Slice of Life hiperrealista.

Si és cert això que dieu que la Tsukushima no torna a sortir en tota la sèrie (lectors de manga.... quines ganes d'espoilejar, caram) doncs sí que hi estic d'acord que és una espifiada narrativa i estructural força greu.
Però mira, sempre em quedarà l'esperança de que en hipotètiques futures temporades la recuperaràn.

I si teniu informació de que això no passarà... si us plau, no hi feu spoiler, demano.
Deixeu-me amb la meva innocent il.lusió d'espectador d'anime que no vol saver que passarà o no passarà en el futur.

I també molt d'acord que els nous OP i ED sòn els millors que han posat fins ara.
Vaja... si l'ED el canta el Mamoru, es podia esperar que fos bo.

El Hespiritu ha escrit: ↑03 abr. 2020, 18:47Totalment en desacord amb tú, @Minatoni . El drama personal d'en Mokichi és el més ben retratat de tota la sèrie.
Qualsevol que hagi jugat a equips que es prenen el joc mig seriosament (no cal que siguin adults ni professionals) haurà conegut casos molt similars... els seus problemes amb la pressió i les expectatives sòn propis d'un Slice of Life hiperrealista.

I això és el que passa quan comentes una cosa tres setmanes més tard.

Tens tota la raó, @El Hespiritu. Només me'n recordava que els feia la cobra amb la malaltia, i no dels seus motius.
Sí. La veritat és que vaig trobar que era el personatge amb un millor "drama personal".

Gràcies per recordar-m'ho.

Senyores boníssimes i senyors mazaos, el Chiaki està en problemes, iu ui ui ui ui, com encaminarà aquest partit tan dificultós? (llegir amb veu de maruja màxima). I per què el Mokichi no està jugant, xupant banquillo com el meu animal espiritual?

Per a qui s'acabi d'incorporar, aquí teniu el meu animal espiritual:

Per què? Perquè és un patata i un desastre i em sento identificada.


Doncs res, que no sé si el partit durarà molt o què, però ho estan posant interessant OOOOH YEAAAAAAAH!! We want moar!! i a la fi el Momoharu m'ha ficat una a veure si en fica més