Tadaima: anime en català, manga, el Japó i més!

Doncs vinc a queixar-me sobre Tsurune, que penso que està molt sobrevalorat. És un anime d'esports amb drama inclòs i companyonia que se centra en un club de tir amb arc. Sincerament, és un anime del montón, fins i tot massa centrat en la tragèdia personal del prota, que intenta ficar molts personatges però que al final no els desenvolupen i acaben sent: el borde, el ligón, el preocupat... I fica també un equip de noies que semblava que havia de ser un anime molt pro i al final no són més que les noietes que animen l'equip de machos cabrios potentosos.

És un equip desestructurat, amb un professor que tot just acaba de començar, amb el prota que és putament incapaç de fer una diana i, oh sorprenentment

Doncs no sé, trobo que és un anime més aviat fluixet, que hi ha animes d'esports mil vegades millors, com ara Kaze ga Tsuyoku Fuiteiru i estic cansada de llegir que Tsurune és una obra d'art quan és un anime per posar-li un 5 i dir-li "gracias por nada!


Gràcies per permetre'm amollar el hate xDDD

Jo no em porto bé amb re zero, tothom dient que és un isekai bonissim, bon prota, moltes waifus guapas, misteri.... i no, 9 episodis m'han semblat una oportunitat massa gran, els primers capítols no estàn malament, et preguntes perque reviu, qui el mata... etc.
Però després es converteix en un isekai més que és un harem de merda un prota fastigós una maid sumisa, tots donen fàstic i el triangle amorós entre el prota, la elfa i la maid del pelo azul em dona bastant fàstic... 0/10
Per cert el segon opening m'encanta xd

Buenu, se que molts vodreu empalar-me despres d'aixo pero..... Kimetsu no yaiba es molt regular i el que es bo d'aquest manganime son els valors de produccio de l'anime.

Ho reconec, he disfrutat molt de l'anime pero en gran part es pel tipus d'animacio, per la banda sonora (que l'escolto en els meus ratos lliures) i un opening brutal cantat per la LiSA (m'encanta el que fa aquesta dona) amb un disc de platí, en la meva opinio, mes que merescut. UFOtable aqui ha fet una magnifica feina. El problema va començar quan vaig llegir el manga.

Espereu la pelicula d'infinity train amb ganes? Doncs sapigueu que seran 10 capitols del manga concentrats en una hora i quart (del qual jo me n'alegro perque l'autora te una molt mala mania d'enrollar-se)

Pero el problema mes gran ve amb l'arc seguent (spoiler bestia):


I aixo em recorda que si treiem els filtres de l'anime la historia tampoc es gaire cosa. El prota es un puto Gary Stu, els acompanyants son mes plans que la Misae en tots dos sentits junts, el dolent es una copia d'en Naraku amb la subtil diferencia que en Naraku no mata els seus subordinats perque li sona la flauta. El famos capitol 19 es epiquissim i esta molt ben dirigit, pero recordem que esta passant en realitat?



En definitiva Kimetsu no yaiba es com la mona que se viste de seda pero mona se queda: un shonen molt tipic i que no innova en res, pero que amb dues capes de pintura, bona animacio i bona BSO ha conquistat a la comunitat.

Podria parlar tambe de la seva comunitat toxica que anima a la gent a anar a veure la pelicula 3 o 4 vegades per convertir-la en la pelicula anime mes taquillera de la historia pero crec que passo.