Kuroko no Basket
Publicat: 06 març 2019, 11:33
Kuroko no Basket
Informació general
Títol: Kuroko no BasketBasat en: manga
Gènere: Shonen, esports, col·legial
Any: 2012
Capítols: 25
Temporades: 3, més ovas i una pel·lícula.
Argument
La història ens duu a la preparatòria Seirin, amb el seu modest club de bàsquet. Amb l’inici del nou curs escolar, arriben al gimnàs nous fitxatges amb ganes de donar-ho tot per l’equip. Entre els nouvinguts trobem el Tetsuya Kuroko i el Taiga Kagami. Mentre que el Kagami és el prototip de jugador fort i alt, el Kuroko quasi no té presència. Tenen personalitats oposades, però el seu bàsquet, quan estan junts, és invencible.Amb el club de bàsquet de la preparatòria de Seirin els dos hauran de vèncer la generació dels miracles, els companys d’equip del Kuroko a la secundària. Aquesta generació està formada per jugadors extremadament forts, amb autèntiques màquines del bàsquet. Però el Kuroko forma part d’aquesta generació dels miracles i ho donarà tot per fer que el seu equip en surti victoriós.
Opinió personal
La vaig començar crec que fa dos o tres anys i els dos primers capítols no em van agradar? Per què? La veritat és que no ho recordo, crec que els personatges no em van acabar de fer el pes, però ara que m’he tornat a posar segurament veig que va ser mala predisposició per part meva perquè l’anime en si és molt bo i no té res de dolent com per deixar-lo tan cruelment.És el típic anime d’esports, què us en puc contar? Amistat, superació i sentiment d’equip en estat màxim. El sentiment de no voler-se rendir, d’anar al límit, l’alegria de la victòria, la frustració de la derrota, les ganes de revenja i de superar-se a un mateix quan es perd. Tots els animes d’esports segueixen aquesta tònica i Kuroko no Basket no n’és una excepció.
La gràcia de Kuroko no Basket és potser, com sempre, que el protagonista no és excessivament bo en el que fa, però estima tant l’esport que superarà els seus límits per arribar a ser el millor jugador. Com el Hinata a Haikyuu que és petit, el Kuroko no és ni molt alt, ni bon jugador. De fet, té tan poca presència que la gent no sol notar que hi és… Però és un prodigi fent passades de la pilota. Així doncs, el Kuroko farà un tandem amb el Kagami, que és el segon protagonista, un noi prototip de bon atleta però que encara està en formació.
De fet, Kuroko no Basket té que els personatges que ens interessen més a part dels protagonistes són els rivals. No és com Haikyuu (que suposo que és l’anime que més heu vist) que els personatges que molen estan al Karasuno. En aquest cas, al Seirin veureu que sí que hi ha jugadors que tenen importància i que no són els protagonistes, però sincerament, no gaire.
Els personatges interessants són els antics companys d’institut del Kuroko, la generació dels miracles. A la primera temporada, que és la que he vist ara, trobareu dos d’aquests personatges. Per als altres dos que faltaran haurem de mirar la segona temporada (estic en procés).
La veritat és que l’animació, per ser un anime del 2012 no és la millor del món, de fet, segons com es veu com a malament però sincerament, no la deixaria de banda per això i la música és putament perfecta. És a dir, tan openings com endings són la polla, s’ha de reconèixer que s’hi han esforçat per això.
En definitiva, si voleu un anime que: enganxi, et faci devorar els capítols com a xurros, amb personatges carismàtics i dosis controlades d’emocions, doncs… aquí us deixo un suggeriment: Kuroko no Basket!