3-gatsu no Lion
Informació general:
Tipologia: TV
Episodis: 22
Estat: Finalitzat (tardor 2016)
Estudi: Shaft
Gèneres: Drama, Joc, Seinen, Slice of Life
Rei Kiriyama, estudiant d'institut, ha assolit el greu de professional de jugador de shogi. Per aquesta raó, s'enfronta a una gran pressió. Buscant allunyar-se de la seva situació familiar, s'independitza a un apartament de Tòquio. Esdevé un noi de 17 anys que cuida de si mateix i es tanca davant els companys de classe i del centre de shogi.
Tanmateix, poc després d'arribar a la gran ciutat, Rei coneix les germanes Kawamoto –Akari, Hinata i Momo– que viuen amb el seu avi, que té una botiga tradicional de wagashi. Aquesta família tan curiosa, així com tot d'esdeveniments que tenen lloc al voltant del nostre protagonista, seran motiu per replantejar-se la seva visió.
Tanmateix, poc després d'arribar a la gran ciutat, Rei coneix les germanes Kawamoto –Akari, Hinata i Momo– que viuen amb el seu avi, que té una botiga tradicional de wagashi. Aquesta família tan curiosa, així com tot d'esdeveniments que tenen lloc al voltant del nostre protagonista, seran motiu per replantejar-se la seva visió.
Openings:
Text amagat.
Endings:
Text amagat.
Opinió personal:
3-gatsu no Lion és, davant de tot, un anime sobre shogi. Però sota aquest tema s'amaga una d'aquelles històries sobre el món ordinari. No és una guerra naval en un mar ple de balenes, és la vida d'una persona normal que s'esforça per trobar el seu lloc en el món. Que no s'enfronta a grans monstres, sinó a amics i familiars, i a si mateix.
Spoilers lleus:
En resum, m'ha agradat moltíssim aquest anime i tinc moltes ganes de començar la segona temporada. El recomano molt moltíssim de debó. Encara que us faci enrere el shogi i tot el paper que té a l'anime, tot i així doneu-li una oportunitat perquè tot té el seu temps i té molt de sentit.
Spoilers lleus:
Text amagat.
I què té de bo, d'interessant, una vida tan d'aquest món? Aquesta obra, basada en el manga homònim de Chika Umino, té la resposta.
Rei, el protagonista de la sèrie, amb tan sols 17 anys ja és jugador professional de shogi. Això genera molta atenció al seu voltant. Ell, que tan sols ha trobat en el shogi l'acceptació que no ha rebut enlloc més, és tímid i esquerp. No sé sent bé amb ell mateix i aquest malestar el fa apartar-se del món, on no li agrada el paper que ocupa. Els altres, incomprensius davant la seva actitud, senten enveja i despreci ja que creuen que algú que ha aconseguit arribar on és, s'hauria de sentir molt feliç.
El shogi és el fil conductor de tota la sèrie. És a través d'aquest que el nostre protagonista acull els obstacles i s'enfronta a si mateix. Veient com els altres s'hi enfronten, com els altres viuen i experimenten els seus propis maldecaps. I a través del shogi és també com nosaltres, els espectadors, adquirim consciència de l'evolució d'en Rei. Una evolució que pot ser lenta, però per això és tan fàcil de comprendre i apreciar; perquè resulta real.
Així com en Rei evoluciona, anem descobrint més i més dels altres personatges: les germanes, el seu professor, en Shimada (sisplau, que es mereix tot el millor del món), els seus companys de shogi, els seus rivals, la seva família... Tots els personatges, fins i tot els més secundaris, tenen el seu paper i les seves aportacions són tan humanes que fets tan senzills com converses quotidianes, tenen impacte.
I quan apareix en Shimada i anem aprenent més sobre ell... des del primer moment és un personatge que m'agrada molt. I això es reforça quan coneixem tot el seu passat de Yamagata. Suposo que més endevant ens parlaran del seu rival, aquest jove dels cabells blancs que sembla tan misteriós. Em fa pensar que deu tenir certa semblança amb en Rei.
També vull fer menció a l'animació i la música. Aquests aspectes tècnics no tenen sentit per si sols –malgrat ser maravellosos– és en el conjunt, amb el contingut propi de la història, que prenen tanta força i esdevenen narració. Hi ha una escena que representa molt bé el que vull dir: una partida de shogi cap al final de la primera meitat de la sèrie (capítol 10, si no m'equivoco) on els elements que desenvolupen la trama són el propi esdeveniment de la partida i la música; sense diàlegs, sense pensaments o altres imatges.
Rei, el protagonista de la sèrie, amb tan sols 17 anys ja és jugador professional de shogi. Això genera molta atenció al seu voltant. Ell, que tan sols ha trobat en el shogi l'acceptació que no ha rebut enlloc més, és tímid i esquerp. No sé sent bé amb ell mateix i aquest malestar el fa apartar-se del món, on no li agrada el paper que ocupa. Els altres, incomprensius davant la seva actitud, senten enveja i despreci ja que creuen que algú que ha aconseguit arribar on és, s'hauria de sentir molt feliç.
El shogi és el fil conductor de tota la sèrie. És a través d'aquest que el nostre protagonista acull els obstacles i s'enfronta a si mateix. Veient com els altres s'hi enfronten, com els altres viuen i experimenten els seus propis maldecaps. I a través del shogi és també com nosaltres, els espectadors, adquirim consciència de l'evolució d'en Rei. Una evolució que pot ser lenta, però per això és tan fàcil de comprendre i apreciar; perquè resulta real.
Així com en Rei evoluciona, anem descobrint més i més dels altres personatges: les germanes, el seu professor, en Shimada (sisplau, que es mereix tot el millor del món), els seus companys de shogi, els seus rivals, la seva família... Tots els personatges, fins i tot els més secundaris, tenen el seu paper i les seves aportacions són tan humanes que fets tan senzills com converses quotidianes, tenen impacte.
I quan apareix en Shimada i anem aprenent més sobre ell... des del primer moment és un personatge que m'agrada molt. I això es reforça quan coneixem tot el seu passat de Yamagata. Suposo que més endevant ens parlaran del seu rival, aquest jove dels cabells blancs que sembla tan misteriós. Em fa pensar que deu tenir certa semblança amb en Rei.
També vull fer menció a l'animació i la música. Aquests aspectes tècnics no tenen sentit per si sols –malgrat ser maravellosos– és en el conjunt, amb el contingut propi de la història, que prenen tanta força i esdevenen narració. Hi ha una escena que representa molt bé el que vull dir: una partida de shogi cap al final de la primera meitat de la sèrie (capítol 10, si no m'equivoco) on els elements que desenvolupen la trama són el propi esdeveniment de la partida i la música; sense diàlegs, sense pensaments o altres imatges.
En resum, m'ha agradat moltíssim aquest anime i tinc moltes ganes de començar la segona temporada. El recomano molt moltíssim de debó. Encara que us faci enrere el shogi i tot el paper que té a l'anime, tot i així doneu-li una oportunitat perquè tot té el seu temps i té molt de sentit.